Claude Berge

Plantilla:Infotaula personaClaude Berge
Biografia
Naixement(fr) Claude Jacques Roger Berge Modifica el valor a Wikidata
5 juny 1926 Modifica el valor a Wikidata
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 2002 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
10è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París (–1953)
École des Roches Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSur une théorie ensembliste des jeux alternatifs Modifica el valor a Wikidata (1953 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiAndré Lichnerowicz Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de grafs i combinatòria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, informàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París (1967–2002)
International Computing Centre (1965–1967)
Universitat de París (1957–1965)
Universitat de Princeton (1956–1957)
Centre Nacional de Recerca Científica (1952–1956) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMichel Las Vergnas, Pierre Duchet, Frederic Maire, Bernard Roy i Jean-Claude Bermond Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJane Gentaz Modifica el valor a Wikidata
ParesAndré Berge Modifica el valor a Wikidata  i Geneviève Fourcade Modifica el valor a Wikidata
ParentsRené Berge, avi patern
Antoinette Faure, àvia paterna
Félix Faure, besavi Modifica el valor a Wikidata
Premis


Claude Berge (8è districte de París, 5 de juny de 1926 - 10è districte de París, 30 de juny de 2002) va ser un matemàtic francès, aficionat a l'art i la literatura.

Vida i obra

[modifica]

Berge va néixer en una família de polítics i intel·lectuals, entre els quals hi havia un president de la República Francesa, el seu besavi Félix Faure. Va ser escolaritzat en una escola moderna, amb principis pedagògics avançats, l'École des Roches a Verneuil-sur-Avre, on es va interessar tan per l'art i la literatura com per les matemàtiques i la ciència. Finalment va estudiar matemàtiques a la universitat de París, en la qual va obtenir el doctorat el 1953, sota la direcció d'André Lichnerowicz. Des de 1952 va ser investigador al CNRS i el curs 1956-1957 va ser professor de la universitat de Princeton. A partir del seu retorn a França el 1957, va ser professor de la universitat de París, tot i seguir mantenint els vincles amb el CNRS.[1] Els anys 1965-1967 va ser director del Centre Internacional de Computació de Nacions Unides a Roma.[2] Va morir a París l'any 2002.

El 1960 va ser un dels membres fundadors de OuLiPo, entitat amb la qual va publicar algunes novel·les avantguardistes, entre les quals destaca Qui a tué le duc de Densmore? (1994), en la qual es resol un assassinat utilitzant un graf.[3] També va ser durant tota la seva vida un escultor aficionat, col·leccionista d'escultura polinèsia i autor del llibre Sculptures multipètres (1964).[4]

Berge és considerat un dels pares de la teoria de grafs. Va publicar una dotzena de llibres sobre aquesta teoria, alguns de ells força influents.[5] També va produir resultats notables en camps relacionats amb la teoria de grafs, com la combinatòria, la topologia o l'anàlisi operativa.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rosenstiehl, 2002, p. 7.
  2. ↑ Ausiello, 2018, p. 24.
  3. ↑ Toft, 2007, p. 6.
  4. ↑ Toft, 2007, p. 7.
  5. ↑ Rosenstiehl, 2002, p. 10-11.
  6. ↑ Avis i Deza, 2006, p. 2299.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Claude Berge» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Hahn, Gena. «Claude Berge» (en francès). Université de Montreal, 2006. [Consulta: 24 juliol 2023].
  • Mehl, Serge. «BERGE Claude, français, 1926-2002» (en francès). Chronomath. [Consulta: 24 juliol 2023].
  • «Claude Berge» (en francès). Oulipo. [Consulta: 24 juliol 2023].