Goldin va ser presidenta de l'Associació estatunidenca d'economia durant l'any acadèmic 2013-2014. El 1990, es va convertir en la primera dona amb tenure del departament d'Economia de la Universitat Harvard. La seva recerca inclou temes com la història econòmica, economia laboral, desigualtat, educació i bretxa de gènere. És membre Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[2]
El 2023, va ser guardonada amb el premi Nobel d'Economia (premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel).[3] Va ser la tercera dona a rebre aquest premi i la primera a rebre'l en solitari.[4][1] Goldin va demostrar que la desigualtat laboral no es redueix a mesura que l'economia creix, sinó que evoluciona de manera irregular en funció de múltiples factors.[5] El mateix any va formar part de la llista de les 100 dones més inspiradores per la BBC.[6]
Goldin, Cladia Dale. Understanding the Bretxa de gènere: An Economic History of American Women. Nova York: Oxford University Press, 1990, ISBN 978-0-19-505077-6.
Goldin, Claudia Dale et al. Strategic Factors in Nineteenth Century American Economic History: A Volume to Honor Robert W. Fogel. Chicago: University of Chicago Press, 1992, ISBN 978-0-226-30112-9.
Goldin, Claudia Dale and Gary D. Libecap. Regulated Economy: A Historical Approach to Political Economy. Chicago: University of Chicago Press, 1994, ISBN 978-0-226-30110-5.
Brodo, Michael D., Claudia Dale Goldin, and Eugene Nelson White. The Defining Moment: The Great Depression and the American Economy in the Twentieth Century. Chicago: University of Chicago Press, 1998, ISBN 978-0-226-06589-2.
Goldin, Claudia Dale and Lawrence F. Katz. The Race Between Education and Technology. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2008, ISBN 978-0-674-02867-8.
The Economist as Detectiu, assaig autobiogràfic de Claudia Goldin. En: M. Szenberg (ed.). Passion and Craft: Economists at Work. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1998, ISBN 978-0-472-09685-5