Claudio Scimone

Plantilla:Infotaula personaClaudio Scimone
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 2018 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDimitris Mitrópulos i Franco Ferrara Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0778467
Musicbrainz: b84aa576-3b53-4e5c-9be4-ffbe2191284a Discogs: 861942 Allmusic: mn0000682369 Modifica el valor a Wikidata

Claudio Scimone (Pàdua (Itàlia), 23 de desembre de 1934 - idem. 6 de setembre de 2018) va ser un director d'orquestra italià.

Scimone va estudiar direcció amb Dimitri Mitropoulos i Franco Ferrara.[1] Va establir una reputació internacional com a director d'orquestra, així com com a compositor. Va reviure moltes obres barroques i renaixentistes. La seva discografia inclou més de 150 títols,[2] i va guanyar nombrosos premis, inclòs el "Grand Prix du Disque" de l'"Académie Charles Cros".

Claudio Scimone va ser el fundador de "I Solisti Veneti" (el conjunt amb el qual es van fer la majoria dels seus enregistraments) i en el moment de la seva mort era el director honorari de l'Orquestra Gulbenkian de Lisboa, Portugal.[3][4]

Amb la Philharmonia de Londres, va dirigir el primer enregistrament de les Simfonies de Muzio Clementi.[5][6]

Scimone va portar el món a descobrir la importància de les obres teatrals de Vivaldi, començant amb la primera representació moderna dOrlando furioso, amb Marilyn Horne i Victòria dels Àngels.[5]

A la renascuda Fenice, Claudio Scimone va dirigir el primer revival modern de la versió veneciana de Maometto secondo de Rossini.

També va oferir les estrenes modernes de Mosè in Egitto i Èdip a Colonos de Rossini, i El judici final de Salieri.

Claudio Scimone va ser guardonat amb el títol de Cavaller Gran Creu de l'Ordre del Mèrit de la República Italiana (l'honor de més alt rang de la República). També va rebre un títol honorífic de dret per la Universitat de Pàdua.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Stevenson, Joseph./https://www.allmusic.com/artist/claudio-scimone-mn0000682369/Retrieved[Enllaç no actiu] 3 May 2010.
  2. ↑ [enllaç sense format] https://www.discogs.com/it/artist/861942-Claudio-Scimone/accessed 14 October 2018
  3. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20100218122448/http://www.musica.gulbenkian.pt/orquestra/index.html.en/Archived from the original on 2009-09-26. Retrieved 2016-01-20.
  4. ↑ [enllaç sense format] https://gulbenkian.pt/musica/biography/claudio-scimone/accessed[Enllaç no actiu] 14 October 2018
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 [enllaç sense format] http://tartinifestival.org/i-solisti-veneti-claudio-scimone/Archived[Enllaç no actiu] 2016-04-05/https://en.wikipedia.org/wiki/Wayback_Machine/accessed 14 October 2018
  6. ↑ www.discogs.com/it/release/5297785-Clementi-Philharmonia-Orchestra-Claudio-Scimone-Symphonies-1-4/14 October 2018