Cleones

Cleones

Tipus	ciutat antiga polis
Localització
Entitat territorial administrativa	Nemea Municipality (Grècia) ^(en)
Localització	Archaies Kleones ^(en)
37° 49′ 28″ N, 22° 46′ 33″ E / 37.8244°N,22.7758°E / 37.8244; 22.7758
Història
Data de dissolució o abolició	valor desconegut
Període	antiga Grècia

Cleones (grec antic: Κλεωναί; gentilici Κλεωναῖος, cleoneu)^[1][2] fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al Peloponnès, a mig camí entre Corint i Argos. La ciutat és coneguda perquè era l'organitzadora dels Jocs Nemeus, celebrats en honor a Zeus a l'indret de Nèmea, a uns cinc quilòmetres a l'oest de la ciutat.

Les restes de la ciutat es troben a uns dos quilòmetres de la vila de Kondòstavlos, que el 1963 canvià el nom pel d'Antiga Cleones (grec: Αρχαίες Κλεωνές, Arkhees Kleonés).^[3] Està situat a la part est del municipi Nèmea, a la Unitat perifèrica de Coríntia. La seua població al 2011 era de 1.092 habitants.

Història

Mapa amb les ciutats principals de l'antiga Argòlida, amb Cleones al nord

Temple d'Hèracles a Cleones

El seu heroi epònim era bé Cleones, fill de Pèlops, o bé Cleone, filla del riu Asop.^[4] Cleones és l'escenari d'un combat entre Hèracles i Augies: en la batalla, els seus fills Èurit i Ctèat defensaren el seu pare, i Hèracles els matà. En temps de Pausànias (segle ii dC)^[5] hi havia un santuari dedicat a Hèracles^[6] a prop de Cleones amb la tomba dels dos germans morts.^[4] Frickenhaus ha identificat aquest temple amb unes altres restes descobertes a Nèmea.^[7]

Homer l'esmenta al Catàleg de les naus entre les ciutats del regne d'Agamèmnon, rei de Micenes, i li assigna l'epítet de «ben construïda».^[8][4] Tot i així, les referències a la ciutat no són gaire abundants en època arcaica i clàssica — l'esmenten fonts tardanes com Polibi i Pausànias; en canvi, el seu estatus de polis independent és confirmat pel fet que tenia la seua pròpia seca i perquè tenia el control dels Jocs Nemeus, a més del fet que apareixen esmentats atletes de Cleones en els diferents Jocs Panhel·lènics:^[9] en els Jocs Olímpics, entre els anys 732 aC i 456 aC,^[10] i en els Jocs Nemeus a mitjan segle vi aC.^[11] Els Jocs Nemeus foren instituïts cap al 573 aC, i de bon començament els cleoneus en controlaren la celebració, que era biennal i es feia al santuari de Zeus de Nèmea.^[12]

L'hostilitat de Cleones cap als corintis els va dur a aliar-se amb Argos, a la qual ajudà a conquistar i arrasar Micenes cap al 460 aC. Dels miceneus supervivents, alguns s'establiren a Cleones.^[13][14] Els cleoneus també formaren part del contingent atenès comandat per Cimó que partí cap a la muntanya d'Itome per ajudar Esparta a sufocar la rebel·lió dels hilotes i messenis.^[15]

Els cleoneus formaren part de l'exèrcit argiu que, en el segon dia de la batalla de Tànagra (457 aC), arribaren per ajudar els atenesos contra els beocis i espartans. A la nit vencien els argius, però l'endemà, els tessalis traïren els atenesos i els espartans venceren. L'any 418 aC, durant la Guerra del Peloponnès, els cleoneus formaren part de les files argives, que, al costat de les ateneses i mantineanes, s'enfrontaren als espartans i els seus aliats en la batalla de Mantinea.^[16] Hi moriren 700 soldats de Cleones, Argos i Òrnees.^[17] A la primavera del 414 aC l'exèrcit espartà atacà Cleones en una ofensiva provinent de Fliünt, però es retiraren perquè es desencadenà un terratrèmol que interrompé l'operació contra Argos.^[18] Encara tornen a aparèixer en la Segona Guerra de Corint, el 368 aC.^[19]

A partir de les evidències epigràfiques^[20] i numismàtiques, Cleones romangué independent durant bona part del segle iv aC, fins que, dins el darrer quart d'aquest segle,^[21][22] va caure sota el domini d'Argos, i es veié reduïda a una divisió administrativa d'aquesta ciutat.^[23] A partir de llavors, la celebració dels Jocs va córrer a càrrec d'Argos.^[24] No obstant això, a final del segle iii aC Arat de Sició, cap de la Lliga Aquea, va restablir la independència de Cleones, que retornà als cleoneus l'organització dels Jocs.^[25]

Descripció

La ciutat de Cleones era situada a mig camí entre Corint i Argos. La seua acròpoli estava formada per tres turons; al més occidental ja hi havia un gran assentament durant l'època micènica. La ceràmica de l'edat del bronze trobada en aquest lloc abasta períodes de l'hel·làdic mitjà (ca. 2000-1500 aC) fins a l'hel·làdic tardà IIIB (ca. 1000 aC).^[26]

Estrabó en destacava les moltes construccions, protegides per un recinte fortificat.^[27] Era a 22-23 km al nord d'Argos i a 15 km al sud-oest de Corint, de l'acròpoli de la qual s'albiren encara les murades. De Cleones estant, eixien dos camins a Argos: un era per a carros i l'altre una drecera.^[5] S'ha calculat l'extensió del territori de Cleones en 135 km², i la població en uns 8.000 habitants.^[28] Pausànies informa que a Esparta hi havia una altar de Latria i Anaxandra, darrere de la tomba d'Eucosmos, fill de Licurg. Aquestes bessones eren filles de Tersandre i netes d'Agamèdides, rei de Cleones.^[29]

Cleones encunyà moneda segons el patró d'Egina: d'argent al segle v aC i de bronze al segle iv aC. A l'anvers solia figurar el cap d'Hèracles, la pell del lleó de Nèmea o brot un raïm, i al revers una corona de julivert amb les lletres ΚΛ, ΚΛE o ΚΛEΩ.^[30][31]

Referències

1. Supplementum Epigraphicum Graecum, XI 290.6.
2. Píndar, Nemees, X 42.
3. Canvi de noms de llocs de Grècia.
4. Smith, William (ed.). «Nemea». A: Dictionary of Greek and Roman Geography, 1854. 
5. Pausànias, Descripció de Grècia, II 15.1.
6. Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, IV 33.3.
7. Karo, 1913, p. 114.
8. Homer, Ilíada, II 570.
9. Hansen, Nielsen, p. 610.
10. Eusebi de Cesarea, Crònica, 101b Helm.
11. SEG 11.290 = ML 9.
12. Píndar, Nemees, IV 17.
13. Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XI 65; Estrabó, Geografia, VIII 6.10.
14. Pausànias, Descripció de Grècia, VII 25.6.
15. Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XI 64.
16. Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, V 67.2.
17. Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, V 74.3.
18. Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, VI 95.1.
19. Nieto Esquerre, 2011, p. 36.
20. Inscriptiones Graecae II² 365.
21. SEG 30.355.
22. IG IV 616, datada cap al 315 aC
23. Piérart, 1982, p. 129.
24. Hansen i Nielsen, 2004, p. 611.
25. Nieto Esquerre, 2011, p. 38.
26. Simpson, Richard Hope. Mycenaean Greece and Homeric Tradition: The Catalogue of the Ships in the Iliad (en anglès). 
27. Estrabó, Geografia, VIII, 6.19.
28. Sakellariou, Faraklas, p. 122, 125 y 128.
29. Pausànias, Descripció de Grècia, III 16.6.
30. Hansen, Nielsen, p. 611.
31. Sylloge Nummorum Graecorum Cop. Argolis 111-113

Bibliografia

• Hansen, Mogens Herman; Nielsen; Argolis. An inventory of archaic and classical poleis (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-814099-1. 
• Hart, D. P. «The Anciente Nemean Games» (en anglès). Canadian Journal of History of Sport and Physical Education, 8, 1977.
• Karo, Georg «Archäologische Funde im Jahre 1912» (en alemany). Archäologischer Anzeiger. Sonder-Abdruck aus dem Jahrbuch des Kaiserlich Deutschen Archäologischen Instituts, 3, 1913.
• Sakellariou, M. V.; Faraklas. «Corinthia-Cleonas». A: Ancient Greek Cities (en anglès). 3. Atenas: Athēnaïko Kentro Oikistikēs, 1971. OCLC 643461987. 
• Lazaraki, Konstantinos. The Wines of Greece (en anglès). Sterling Publishing Company, 2005. ISBN 1840008970. 
• Moretti, Luigi «Olympionikai i vincitori negli antichi agoni olympici» (en italiano). Atti della Academia Nazionale dei Lincei, Classe di Scienze morali, storiche e filologiche, Memorie, ser. 8 [Roma], 8, fasc. 52, 1957. OCLC: 715833325.
• Nieto Esquerre, Enrique «Notas sobre el dialecto de Cleonas y Nemea». Habis, 42, 2011, pàg. 35-43.
• Piérart, Marcel «Argos, Cléonai et le Koinon des Arcadiens» (en francés). Bulletin de correspondance hellénique, 1982 [Consulta: 3 febrer 2014].
• Piérart, Marcel; Touchais, G. «Pour une approche du panthéon argien par la mythologie: le bouclier d'Athéna» (en francés). Kernos, 91, 1996. DOI: 10.4000/kernos.1166 [Consulta: 3 febrer 2014].
• Scheer, R. «Kleonai». A: Griechenland: Lexikon der historischen Stätten (en alemany), 1989.