Per a altres significats, vegeu «Cleòpatra (desambiguació)». |
Gonepteryx cleopatra | |
---|---|
Femella a prop de Passanant (Conca de Barberà). | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Família | Pieridae |
Gènere | Gonepteryx |
Espècie | Gonepteryx cleopatra ((Linnaeus, 1767)) |
Nomenclatura | |
Epònim | Cleòpatra VII |
Protònim | Papilio cleopatra |
La cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Pieridae.[2] És una papallona diürna d'hàbit sedentari. Molt sovint visita flors per libar-ne el nèctar, amb una predilecció per les de colors porpra i grocs.[3] El mascle és d'un color groc cridaner, i, a les ales anteriors, hi té una gran taca taronja. La femella és d'un blanc verdós.[3]
Es distribueix pel nord-oest d'Àfrica (incloent-hi les illes Canàries i Madeira, on volen les subespècies cleobule i maderensis, respectivament), sud d'Europa, Turquia i l'Orient Mitjà. Es troba per tota la península Ibèrica i a les illes Balears.[2] Està molt àmpliament distribuïda per Catalunya i és comuna en ambients mediterranis.[3]
Zones arbustives obertes, sovint rocoses, i boscos oberts. L'eruga s'alimenta de fulles de diverses espècies del gènere Rhamnus.[2] Té hàbits força forestals, però a causa de la seva gran capacitat dispersiva se'n poden veure exemplars en una gran diversitat d'hàbitats, fins i tot en parcs urbans.[3]
Una generació a l'any, entre mitjans de maig i agost; s'ha citat com a bivoltina al sud d'Espanya i nord d'Àfrica, encara que no se'n té confirmació. Hiberna com a adult, amagada entre les fulles dels arbres; els individus que han hibernat volen entre finals de febrer i finals d'abril.[2]