Clorina

No s'ha de confondre amb No s'ha de confondre amb el gas tòxic clor, que en texts anglesos es diu chlorine.
Infotaula de compost químicClorina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular312,137496512 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂₀H₁₆N₄ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
n3c4cc5nc(cc\1nc(/C=C/1)cc2ccc(n2)cc3CC4)cc5 Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

La clorina és un compost orgànic macrocíclic i heterocíclic aromàtic, que consisteix en un conjunt de quatre anells de pirrole, un dels quals està en forma reduïda, units per quatre enllaços metino (= CH-).[1] És un anàleg estructural de la porfirina. Fa part del grup dels organoclorats.

La clorina, a través dels seus àtoms de nitrogen, és capaç d'enllaçar-se amb un àtom de metall com el magnesi forma la clorofil·la[2] i constitueixen el pigment fotosensible present en els cloroplasts. Els bacteris fotosintètics posseeixen un compost similar a la clorina, però que conté dos anells de pirrole reduït. Aquest compost rep el nom de bacterioclorina.

Hi ha les clorines (c, d i e) que presenten un anell de pirrol reduït; bacterioclorines (a i b) que en presenten dos; i isobacterioclorines (g) que també presenten dos anells de pirrol reduïts, però disposat de manera diferent.[3][4]

La clorina es un compost relacionat amb la fotosíntesi, que es fa servir certes teràpies contra tumors i que, malgrat el que pugui suggerir el seu nom, no conté clor. La clorina e6 té un paper en la visió nocturna.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Moss, Gerard P. «Nomenclature of tetrapyrroles. Recommendations 1986» (en anglès). European Journal of Biochemistry, 178, 2, 12-1988, pàg. 277–328. DOI: 10.1111/j.1432-1033.1988.tb14453.x. ISSN: 0014-2956.
  2. ↑ Nonell i Marrugat, Santiago. «De la fotoquímica a la fotomedicina». A: Fronteres de la ciència : actes del curs que fou impartit a la XXV Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, del 16 al 26 d'agost de 1993. 1. ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catamlans, 1997, p. 121. ISBN 84-7283-371-2. 
  3. ↑ Overmann, Jörg; Garcia-Pichel, Ferran. «The Phototrophic Way of Life». A: The Prokaryotes (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2013, p. 203-257. DOI 10.1007/978-3-642-30123-0_51. ISBN 978-3-642-30122-3. 
  4. ↑ Gámez García, Andrés; et alii. «Pigments fotosintètics bacterians i captació d'energia lumínica». Universitat de Girona, 18-03-2016. [Consulta: 26 juny 2022].
  5. ↑ «Un tractament contra el càncer està donant als pacients visió nocturna». Diari Més, 09-02-2020.