Un codicil és un document jurídic hereditari de tipus complementari, previst en alguns ordenaments jurídics, que té els seus orígens en el dret romà.[1]
El codicil és un document al que es va reconèixer eficàcia jurídica en temps d'August.[1] Es tractava d'un escrit que no havia de complir cap mena de formalitat, que s'estenia a manera de carta, i que contenia una o diverses disposicions de darrera voluntat, excepte la institució d'hereu o el desheretament.[1] La figura del codicil, anava lligada estretament a la del fideïcomís, ja que aquest constituïa una successió lliure d'estar sotmesa a les normes civils i el codicil era el document, simple i senzill, en què s'ordenava el fideïcomís.[1]
En dret civil català, i d'acord amb l'article 421-20 del Codi civil de Catalunya, és un document que cal que sigui atorgat amb les mateixes solemnitats externes que un testament,[2] i pel qual l'atorgant:[2]
En el codicil no es pot instituir o excloure cap hereu, ni revocar el nomenament d'hereu fet anteriorment. Tampoc no es pot nomenar en un codicil un marmessor universal, ni ordenar substitucions o condicions, llevat que s'imposin als legataris.[2]