Coenobita clypeatus ![]() | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Subfílum | Crustacea |
Classe | Malacostraca |
Ordre | Decapoda |
Infraordre | Anomura |
Família | Coenobitidae |
Gènere | Coenobita ![]() Latreille, 1829[1] |
Tipus taxonòmic | Pagurus clypeatus |
Coenobita és un gènere de crustacis decàpodes de l'infraordre Bracyura. Es tracta de bernats ermitans terrestres majoritàriament de la regió Indo-Pacífica.
Les espècies de Coenobita transporten aigua en les closques de gastròpodes què habiten i d'aquesta manera poden estar fora de l'aigua molt de temps.[2]
La majoria d'espècies, excepte tres, es troben a la regió Indo-Pacífica. Les altres tres espècies es troben, una espècie a Àfrica occidental, una espècie a l'oest de l'oceà Atlàntic i una espècie a Amèrica, a l'oceà Pacífic.[3]
El gènere Coenobita conté 16 espècies:[1]
Espècie | Autoritat | Any | Distribució [3] |
---|---|---|---|
Coenobita brevimanus | Dana | 1852 | Indo-Pacífic |
Coenobita carnescens | Dana | 1851 | Oceà Pacífic |
Coenobita cavipes | Stimpson | 1858 | Indo-Pacífic |
Coenobita clypeatus | (Fabricius) | 1787 | Oceà Atlàntic Occidental |
Coenobita compressus | H. Milne-Edwards | 1836 | Pacífic Oriental |
Coenobita longitarsis | De Man | 1902 | Índies Occidentals |
Coenobita olivieri | Owen | 1839 | Oceà Pacífic |
Coenobita perlatus | H. Milne-Edwards | 1837 | Indo-Pacific |
Coenobita pseudorugosus | Nakasone | 1988 | Indo-Pacific |
Coenobita purpureus | Stimpson | 1858 | Japó |
Coenobita rubescens | Greeff | 1884 | Àfrica |
Coenobita rugosus | H. Milne-Edwards | 1837 | Indo-Pacific |
Coenobita scaevola | (Forskål) | 1775 | Oceà Índic, Mar Roig |
Coenobita spinosus | H. Milne-Edwards | 1837 | Polinèsia & Austràlia |
Coenobita variabilis | McCulloch | 1909 | Austràlia |
Coenobita violascens | Heller | 1862 | Oceà Pacífic |
Coenobita està estretament relacionat amb el cranc dels cocoters, Birgus latro, tots dos formen la família Coenobitidae. El nom de Coenobita va ser encunyat per Pierre André Latreille el 1829, a partir de la paraula del Llatí eclesiàstic, que derivava del grec χοινόβιον, que significa "monjo"; malgrat que acabi en vocal aquest gènere és masculí.[4]