Cofa
La cofa[1] és una mena d'empostissat o altiplà que està formada per peces de fusta dalt dels pals majors de les embarcacions sobre els baus i creus ad-hoc per aquesta finalitat.
Etimologia
[modifica]Cofa és paraula catalana derivada de l'àrab "qúffa".[2] A la cofa se li donen també els noms de cistella i gàbia.
Descripció
[modifica]Té la figura d'una D aplanada el front de la qual mira cap a proa, la disposició de les taules sobre el bau de cofa (taules situades a babord i estribord del pal en direcció perpendicular, és a dir de proa a popa, que recolzades sobre les catxoles serveixen de suport de la cofa) deixa una obertura per tal de permetre el pas del pal. De vegades tenien una barana parcial.[3]
La cofa permet efectuar maniobres a les veles altes de l'embarcació, a banda de la seva funció per tal d'apostar el guaita (mariner que desenvolupa la vigilància). Així mateix la cofa té la funció d'assegurar els obencs (caps fixats a la part superior del pal mascle per tal de suportar els esforços laterals a què és sotmès i resti dret). A més a més, en les batalles navals, eren un reducte des d'on es disparava a l'enemic, de fet, el famós almirall Nelson va perir en la batalla de Trafalgar pel tir d'un franctirador que li va disparar instal·lat a la cofa de la Redoute.
Tipus
[modifica]- Cofa d'engraellat
- Cofa d'empostissat
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Cofa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Joan Coromines; José Antonio Pascual Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Editorial Gredos, 1980, p. 119. ISBN 978-84-249-1362-5.
- ↑ Antonio de Guevara. Las obras del illustre señor don Antonio de Gueuara obispo de Mondoñedo .... por industria del ... impressor ... juan de villaquiran, 1539, p. 472–.
Bibliografia
[modifica]- El contingut d'aquest article incorpora material del Diccionari Enciclopèdic Gaspar i Roig de 1870, el qual es troba en el domini públic.
