Cogomella verdejant

Infotaula d'ésser viuCogomella verdejant
Chlorophyllum molybdites Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
[[Fitxer:|Edibilitat|35px]]

Bolet tòxic

Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereChlorophyllum
EspècieChlorophyllum molybdites Modifica el valor a Wikidata
Massee, 1898
Nomenclatura
BasiònimAgaricus molybdites Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus molybdites
  • Lepiota molybdites
  • Leucocoprinus molybdites
  • Macrolepiota molybdites
  • Lepiota morgani

La cogomella verdejant (Chlorophyllum molybdites), també anomenada cogomella de làmines verdes,[1] és una cogomella que produeix greus símptomes gastrointestinals de vòmits i diarrea. És el bolet verinós més consumit a Amèrica del Nord.[2] Se sembla molt al bolet comestible apagallums.

Taxonomia

[modifica]

Va ser descrita com Agaricus molybdites l'any 1818 per Georg Friedrich Wilhelm Meyer, Primitiae florae essequeboensis .: 300[3] (1818). Massee, Bulletin of miscellaneous information Kew(no. 138): 136 (1898) va combinarla al gènere Chlorophyllum.[4]

Iconografia

[modifica]
Làmines de la cogomella verdejant (Chlorophyllum molybdites)

Descripció

[modifica]

[5][6][7]Barret de fins a 20 cm de diàmetre, de subglobós fins a convex o estés; recobriment superficial desfet en grans esquames brunes a bru cremoses, poligonals, disposades concèntricament, distants, que contrasten sobre un fons fibril·lós i blanc; esquames poc adherides i de marges separats, lliures;

Làmines de blanques a cremoses, desiguals i lliures, distants de la cama, denses

Cama poc ancorada al substrat, de fins a 20 cm de longitud i 3 cm de diàmetre), llisa, nua, sense esquames, blanca o blanquinosa, s'enfosqueix al frec; peu d'abruptament bulbós a bulb emarginat (= amb vora), bulb de fins a 6 cm de diàmetre; anell relativament senzill, sense doble corona, amb de revers bru.

Carn blanca, tova al barret, fibrosa a la cama;[8] que en tallar-la pren un de color vermell rosa; tot el bolet esdevé de color bru pàl·lid amb l'edat; olor de patrata crua,[8] dolça al tast..

Hàbitat

[modifica]

Des de la primavera a finals de tardor; des de solitària a colònies de nombrosos exemplars; en boscos de la muntanya mitjana, preferentment caducifolis, prats adobats, munts de compost o fulles en descomposició, en terra remogut, entre ortigues.[8][5][6]

Distribució geogràfica

[modifica]

Creix a Europa, Amèrica del Nord i Austràlia; des dels Pirineus al litoral.

Espècies semblants

[modifica]

Si la carn envermelleix de manera evident i la cama és llisa, la cogomella esparracada es pot confondre amb:[9][10]

  • La cogomella esparracada (Chlorophyllum rhacodes) té la cama acabada en un peu inflat però mai de manera abrupta; l'anell és complex, en doble corona.
  • La cogomella de làmines verdes (Chlorophyllum molybdites), de làmines madures tintades de verd per les espores.
  • La cogomella esparracada d’anell senzill (Chlorophyllum venenatum), que també podem diferenciar per l'anell.
  • La cogomella terrosa (Chlorophyllum olivieri), d'escates de color beix, que no contrasten amb la superfície subjacent.

Si el barret del bolet té menys de 10 cm de diàmetre i/o la cama té menys de 10 cm de longitud es pot confondre amb una cogomina, un bon nombre de les quals són tòxiques.

Comestibilitat

[modifica]

Pot produir lleugers trastorns gastrointestinals en el cas de collir-la en llocs contaminats. Es recomana no consumir-la.[8]

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. II. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  2. Beug, Michael W. An Overview of Mushroom Poisonings in North America. Arxivat 2010-05-20 a Wayback Machine. The Mycophile, vol. 45(2):4-5, March/April 2004
  3. Meyer, G. F. W. «Primitiae florae essequeboensis adjectis descriptionibus centum circiter stirpium novarum, observationibusque criticis».
  4. Massee, George Edward. «Bulletin of miscellaneous information» p. (no. 138): 136. Kew, 1898.
  5. 5,0 5,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3. 
  6. 6,0 6,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0. 
  7. Vellinga, Else «Type studies in agaricaceae - Chlorophyllum rachodes and allies». Mycotaxon, 85, pàg. 259-270.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  9. Vellinga, Else C. «CHLOROPHYLLUM».
  10. Ge, Zai-Wei; Jacobs, Adriaana; Vellinga, Else C.; Sysouphanthong, Phongeun; van der Walt, Retha «A multi-gene phylogeny of Chlorophyllum (Agaricaceae, Basidiomycota): new species, new combination and infrageneric classification». MycoKeys, 32, 2018, pàg. 65–90. DOI: 10.3897/mycokeys.32.23831. ISSN: 1314-4049. PMC: 5904524. PMID: 29681738.