Cogomina calçada

Aquest article tracta sobre l'espècie Cystoderma amianthinum, la representativa dels bolets coneguts com a Cogomines calçades. Per a d'altres espècies que reben aquests nom comú vegeu Cogomina calçada (desambiguació).
Infotaula d'ésser viuCogomina calçada
Cystoderma amianthinum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni adnexat

Estípit

Estípit anellat

Color de les espores

Blanc

Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereCystoderma
EspècieCystoderma amianthinum Modifica el valor a Wikidata
Fayod, 1889
Nomenclatura
BasiònimAgaricus amianthinus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Agaricus amianthinus
Agaricus amianthinus var. broadwoodiae
Agaricus granulosus var. amianthinus
Agaricus rugosoreticulatus
Armillaria amianthina
Armillaria rugosoreticulata
Cystoderma rugosoreticulatum Modifica el valor a Wikidata
Detall dels plecs del barret de la cogomina calçada (Cystoderma amianthinum)

La cogomina calçada[1] (Cystoderma amianthinum), és l'espècie representativa d'un grup de bolets caracteritzats per la superfície granulosa de barret i cama que constitueixen restes del vel universal[2] i les làmines annexes, adnates o escotades. Poden presentar un anell més o menys evident. La cogomina calçada es caracteritza pel barret beix groguenc, làmines blanques i basidiòspores amiloides i de elipsoides a oblongues.[3][4]

Taxonomia

[modifica]

Descrita el 1771 com a Agaricus amianthinus per Giovanni Antonio Scopoli.[5] Victor Fayod va combinarla al gènere Cystoderma[6] incluint diverses espècies: Lepiota amianthina, L. granulosa, L. cinnabarina, L. carcharias, L. seminuda i L. fumosopurpurea. La primera monografia del gènere Cystoderma (Smith & Singer, 1945)[7] ordenava el gènere en dos seccions Granulosa (espores inamiloides) i Amianthina (espores amiloides). Basant-se en les dades de Saar&Kullman (2000)[3] i les analisis filogenètiques de Moncalvo et al (2002),[8] Harmaja (2002)[9] escindeix Cystoderma en dos gèneres: Cystoderma s. str. que inclou les espècies de basidiospores amiloides i Cystodermella, un nou gènere, per les espècies d'espores inamiloides. La cogomina calçada (Cystoderma amianthinum) és l'espècies tipus del gènere Cystoderma.[10]

A nivell mundial, s'han indicat fins avui dia (2024) 27 espècies del gènere Cystoderma[10]

Iconografia

[modifica]

James Sowerby: Coloured Figures of English Fungi or Mushrooms T.[11]

Cystoderma amianthinum © Noah Siegel

Descripció

[modifica]

[2][12]Barret de 15-50 mm, de convex a estès, de beix a beix groguenc, beix canyella o beix safrà, sovint amb un umbó més fosc; superfície granulosa, sovint arrugada radialment; de jove amb restes del vel universal.

Làmines de blanques a blanquinoses o crema pàl·lid, d'adnates , a annexes , denses.

Cama de 25-60 x 2-7 mm; a la part apical blanquinosa i estriada; la resta és coberta per una calça que forma una zona anular flocosa i evanescent

Carn de blanc a blanquinós, groguenc a la cama; olor sovint desagradable.

Hàbitat

[modifica]

Saprotròfica en boscos de coníferes, caducifolis i mixtes, més rar en pastures; al sòl entre molsa i virosta, algun cop sobre fusta en descomposició; des de l'estadi alpí a la terra baixa i el litoral; de juliol a desembre; comú.[2][4][12]

Distribució geogràfica

[modifica]

Creix a Europa, Àfrica, Àsia temperada, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, nord-est de Xina;[10] s'ha citat a Catalunya,[13] País Valencià i Mallorca.[14]

Espècies semblants

[modifica]

[2][4]

  • La cogomina calçada fosca (Cystoderma jasonis) sol ser la més complexa de diferenciar. El seu barret és de color beix canyella sempre més fosc i les làmines són de color beix groguenques mentre les de la cogomina calçada són blanques.
  • La cogomina calçada rosàcia (Cystoderma carcharias) té l'anell membranós, persistent, ascendent
  • La superfície del barret de la cogomina calçada cinnabarí (Cystodermella cinnabarina) és de color bru ataronjat a vermell

Comestibilitat

[modifica]

No hi ha referències; no es recomana per la semblança amb espècies tòxiques.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. II. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Saar, Irja; Põldmaa, Kadri; Kõljalg, Urmas «The phylogeny and taxonomy of genera Cystoderma and Cystodermella (Agaricales) based on nuclear ITS and LSU sequences» (en anglès). Mycological Progress, 8, 1, 3-2009, pàg. 59–73. DOI: 10.1007/s11557-008-0578-9. ISSN: 1617-416X.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Saar, Irja «The genera Cystoderma and Cystodermella (Tricholomataceae) in temperate Eurasia.». Mycotaxon, 86, 2003, pàg. 455-473..
  5. ↑ Scopoli, Giovanni Antonio Flora carniolica exhibens plantas Carnioliae indigenas et distributas in classes, genera, species, varietates, ordine linnaeano. Tom. II. ; Editio secunda aucta et reformata. Impensis Ioannis Pauli Krauss, bibliopolae vindobonensis [Vindobona], 1772, pàg. 434.
  6. ↑ Fayod, Victor «Prodrome d'une histoire naturelle des Agaricinés». Annales des Sciences Naturelles, Botanique, Sér. 7 9, 1889, pàg. 181–411; 351.
  7. ↑ Smith, Alexander H.; Singer, Rolf «Notes on the Genus Cystoderma» (en anglès). Mycologia, 40, 4, 7-1948, pàg. 454–460. DOI: 10.1080/00275514.1944.12017723. ISSN: 0027-5514.
  8. ↑ Moncalvo, Jean-Marc; Vilgalys, Rytas; Redhead, Scott A; Johnson, James E; James, Timothy Y «One hundred and seventeen clades of euagarics» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 23, 3, 6-2002, pàg. 357–400. DOI: 10.1016/S1055-7903(02)00027-1.
  9. ↑ Harmaja, Harri «Amylolepiota, Clavicybe and Cystodermella, new genera of the Agaricales». Karstenia, 42, 2, 2002, pàg. 39-48.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Jia-Xin, Li; Mao-Qiang, He; Rui-Lin, Zhao «A review of Cystoderma (Agaricales/Basidiomycota) from China with four new species and two new records» (en anglès). Mycology, 13, 3, 03-07-2022, pàg. 163–176. DOI: 10.1080/21501203.2021.2013969. ISSN: 2150-1203. PMC: PMC9354646. PMID: 35938081.
  11. ↑ Sowerby, James «Agaricus croceus TAB. XIX». Coloured Figures of English Fungi or Mushrooms, 1797-[1809], pàg. 19.
  12. ↑ 12,0 12,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0. 
  13. ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
  14. ↑ Siquier, José L; Salom, Joan Carles. Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Micobalear,CB.