Cola Cao

Infotaula d'organitzacióCola Cao
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusproducte alimentari
marca comercial Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1945
Governança corporativa
Propietat deIdilia Foods (2015–)
Nutrexpa (1945–2015) Modifica el valor a Wikidata

Cola Cao és una marca de cacau en pols creada l'any 1946 per Nutrexpa, i actualment propietat d'Idilia Foods.[1][2]

Història

[modifica]

El 1955, Nutrexpa va llançar una campanya publicitària a la ràdio amb la Cançó del Negrito, en la qual s'anunciava com «esmorzar i berenar ideal»,[3][4][5] i va ser composta per Aureli Jordi Dotras i cantada per Roberto Rizo.[6][7][8] A causa de l''èxit, el 1956 Cola Cao va patrocinar la radionovel·la Matilde, Perico i Periquín.[9]

El 1962, amb l'arribada de la televisió a Espanya, començaren els primers spots publicitaris, que adaptaren la sintonia radiofònica a uns dibuixos animats. El 1972, Cola Cao passà a ser un «aliment olímpic» com a patrocinador dels Jocs Olímpics de Múnic.[cal citació] Als anys 1980 es va introduir Cola Cao VIT, una versió instantània i enriquida amb vitamines, que va deixar-se de produir a finals de la dècada. El 1989, Cola Cao arribà a la Xina (高乐高 Gao-le-Gao), i l'any 1992 tornà a ser un «aliment olímpic» als Jocs Olímpics de Barcelona.[cal citació]

A mitjans dels 1990, amb l'eslògan «el mateix sabor de Cola Cao amb la meitat de calories», es llançà una versió sense sucre i amb edulcorants anomenada Cola Cao baix en calories, que després canvià a Cola Cao Light. A finals de la dècada i principis del segle xxi, reaparegué una versió instantània del producte, aquesta vegada anomenada Cola Cao Turbo. Amb el seu llançament, el clàssic es rebatejà com a Cola Cao Original. També existeixen varietats com el «Cola Cao complet» (amb fibres i cereals) i «Cola Cao fibra» (amb un alt contingut en fibra). A més, compta amb una línia de batuts de xocolata coneguda com a «Cola Cao energy».[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Idilia Foods, propietaria de Cola Cao y Nocilla a Valencia» (en castellà). La Vanguardia, 11-10-2017.
  2. ↑ Guillén, M. The Rise of Spanish Multinationals: European Business in the Global Economy. Cambridge University Press, 2005, p. 47-48. ISBN 978-0-521-84721-6 [Consulta: 23 novembre 2017]. 
  3. ↑ Amat, Oriol. «Nutrexpa: nutrició, salut i sabor de Oriol Amat». Món Empresarial, 01-07-2006. Arxivat de l'original el 2010-06-21.
  4. ↑ Guillén, M. The Rise of Spanish Multinationals: European Business in the Global Economy. Cambridge University Press, 2005, p. 47-48. ISBN 978-0-521-84721-6 [Consulta: 23 novembre 2017]. 
  5. ↑ Guillermo Summers, (2000), Yo soy aquel negrito, Madrid, Ediciones Martínez Roca
  6. ↑ Dalby, A. The Breakfast Book. Reaktion Books, 2013, p. 94. ISBN 978-1-78023-121-1 [Consulta: 23 novembre 2017]. 
  7. ↑ Mabel Gracia Arnaiz, (2001), Paradojas de la alimentación contemporánea, Madrid, Ed. Icaria
  8. ↑ Barbeito, Mariluz; Payet, Anna «La radio publicitaria: el peso del inmovilismo». Quaderns del CAC, 22, 1-2005, pàg. 49-62. ISSN: 1138-9761.
  9. ↑ Inma Rodriguez, (2006), Principios y estrategias de marketing, Barcelona

Bibliografia

[modifica]