Micromeria graeca | |
---|---|
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Lamiales |
Família | Lamiaceae |
Tribu | Mentheae |
Gènere | Micromeria |
Espècie | Micromeria graeca Rchb., 1831 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Satureja graeca |
Sinònims | Vegeu el text
|
Exautor | Benth. |
Colicosa és el nom popular català de l'espècie vegetal Micromeria graeca, pertanyent al gènere de plantes amb flor Micromeria, de la família Lamiaceae. És endèmica de la zona mediterrània, i està documentada a Catalunya, a les Illes Balears[1] i al País Valencià.
És un arbust sufruticós que fa de 10 a 50 centímetres d'alt. És de tiges febles i erectes. Fa les flors de color rosa violaci, en verticils de 2 a 8 flors en inflorescències en forma d'espigues. fulles anuals, enteres, entre ovalades i oval-lanceolades, de fins a 12 mm de llarg per 7 d'ample amb el marge cargolat ensota. Calze en forma de copa, amb una longitud de fins a 5 mm, amb 13 nevis i 5 dents desiguals. Corol·la bil·labiada, d'uns 6 mm de llarg, amb el tub recte i el llavi superior en forma de casc. Té quatre estams sota el llavi superior, i l'estil és de 2 branques da la mateixa llargària. Tota la planta fa una olor característica que permet reconèixer-la fàcilment. El seu oli[2] conté pulegona, isomentona, mentona i piperitona, encara que no se l'empra per a destil·lació pel seu baix rendiment.
Floreix a la primavera, generalment, però també pot fer-ho a la tardor. Es fa en llocs secs, en roques, parets i terres pobres i pedregosos, des del nivell del mar fins a uns 1.400 m. d'altitud.
Encara que no consta[3] que se l'hagi estudiada científicament, antigament hom li atribuïa poders com a digestiu (i potser de la paraula còlic en sortiria el nom popular, tant en català com en castellà), antisèptic i cicatritzant. Modernament, la farmacopea popular l'ha substituïda per altres plantes més estudiades, encara que en algunes àrees d'Espanya, com a Màlaga, reté un gran predicament com a calmant de còlics i mals de panxa.
Micromeria graeca
subsp. consentina (Ten.) Guinea (sud d'Itàlia i Sicília)
subsp. fruticulosa (Bertol.) Guinea (Mediterrània central i occidenta)
subsp. garganica (Briq.) Guinea (sud-est d'Itàlia)
subsp. graeca (Mediterrània)
subsp. imperica Chater (oest i nord d'Itàlia)
subsp. laxiflora (Post) Mouterde (Síria)
subsp. longiflora (C.Presl) Nyman (centre i sud d'Itàlia i Sicília)
subsp. micrantha (Brot.) Rivas Mart., T.E.Díaz i Fern.Gon. (Mediterrània), 1990
subsp. tenuifolia (Ten.) Nyman (Sardenya, Sicília, Itàlia)