Colldejou

Plantilla:Infotaula geografia políticaColldejou
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 05′ 58″ N, 0° 53′ 15″ E / 41.09952°N,0.88746°E / 41.09952; 0.88746
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaBaix Camp Modifica el valor a Wikidata
CapitalColldejou Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població161 (2023) Modifica el valor a Wikidata (11,1 hab./km²)
Llars13 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciColldejouenc, colldejouenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície14,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud431 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal43310 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43045 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430458 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcolldejou.altanet.org Modifica el valor a Wikidata

Colldejou és un municipi de la comarca del Baix Camp, que es troba al límit del Baix Camp amb el Priorat, i al peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou (914 m). El terme és molt muntanyós, ocupat en la seva major part per boscos, i poc apte per al cultiu. L'única via de comunicació és la carretera local que va de Mont-roig a la Torre de Fontaubella. Una part del seu terme, la vall de Maçanes, pertany al Priorat geogràfic, i enllaça amb el Camp a través del Coll del Guix, de 640 metres d'altitud.[1]

Geografia

[modifica]

Història

[modifica]

Es creu que la zona ja va estar habitada durant la prehistòria tal com semblen indicar les eines de pedra que s'han trobat dins del terme municipal. L'origen del municipi no està clar: mentre que algunes fonts indiquen que és en una alqueria sarraïna,[2] Eduard Toda li atribueix un origen romà i cita un document de 1172 que fa referència a un "Collem Jugui".[3] Apareix per primera vegada documentat en 1154, en una butlla emesa per Anastasi IV.

Va passar a les mans del monestir de Sant Miquel d'Escornalbou en 1197 per cessió d'Albert I de Castellvell, titular de la Baronia de Castellvell, que el retenia sense dret després de la donació feta pel seu oncle de nom homònim. El 1203, Arnau de Ribes cedia també a Escornalbou el Monjou, conegut ara com La Mola. Amb això, el municipi quedava a les mans de l'església i integrat a la baronia d'Escornalbou. Va formar part de la Comuna del Camp des de 1586 fins a 1669.

A la Mola de Colldejou, coneguda pels habitants de la comarca només com La Mola, hi ha documentada una ascensió d'un grup de reusencs membres del Centre de Lectura el 18 de juliol de 1860 per a observar-hi un eclipsi solar. Aquesta va ser la primera excursió reusenca documentada i una de les primeres de Catalunya, tot i que el mòbil va ser més científic que esportiu.

Cultura

[modifica]

L'església parroquial està dedicada a Sant Llorenç. És d'àmplies dimensions i té annex un campanar de base octogonal. També és interessant la Mare de Déu de les Malalties, situada al Mas de Magrinyà.

Queden encara visibles algunes restes de la muralla que va envoltar la població, construïda durant les Guerres Carlistes. restes d'un fortí de la mateixa època es troben vora La Mola.[1]

Colldejou celebra la seva festa major el mes d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Llorenç. Era tradicional que pel ball de la festa major, fossin les noies les que triessin la parella. La festa major d'hivern té lloc el 23 d'octubre, festivitat de Sant Rafael.

Actualment a Colldejou hi ha tres associacions culturals:[4]

  • Associació de Veïns i Amics La Mola.
  • Centre Cultural de Colldejou.
  • Associació de dones de Colldejou.

Els gegants de Colldejou són el Fumat i la Fumada, que representen un llenyetaire-carboner i la seva dona. També compten amb l'Espantall que és un gegant manotes i l'adopció de la gegantona senyoreta Remei. Lo Collet és la revista local que té format en paper i digital.[5]

És també interessant la realització d'excursions al cim de la Mola de Colldejou, des d'on es pot arribar a veure el riu Ebre en dies clars.

Colldejou al peu de la mola

Economia

[modifica]

Malgrat l'orografia adversa, la principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de secà i l'explotació forestal. Els cultius més destacats són avellaners, vinyes i ametllers. S'ha de destacar l'abandó de l'activitat ramadera i de l'avicultura així com de la indústria del carbó i el guix. El poble disposava de cooperativa agrícola des de 1954, que actualment ja no existeix. Situat a l'extrem de ponent del Camp de Tarragona, el poble té fama de boirós, i pertany des de sempre al bisbat de Tortosa per la jurisdicció eclesiàstica.[1]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
8 9 13 77 254 421 418 447 403 419

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
358 315 292 226 232 192 178 188 191 191

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
196 193 198 196 194 190 186 181 177
172

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
171
170
168
172 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Política

[modifica]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2021

[modifica]
Resultats electorals - Colldejou, Parlament Catalunya 2021
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Junts Laura Borràs 53
ERC Pere Aragonès 32 28,45
CUP Dolors Sabaté 5
PSC Salvador Illa 4
En Comú Podem Jéssica Albiach 3
VOX Ignacio Garriga 1
Vots en blanc 2 0,81
Nul 1 1,63
Total 101 71,12

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 153-156. 
  2. Morera, Emili. "Província de Tarragona". A: Geografia general de Catalunya (dir.) F. Carreras Candi. Barcelona: Albert Martín, [1909?]. Pàg. 394-395
  3. Toda, Eduard. Història d'Escornalbou. Tarragona: Reyal Societat Arqueològica, 1926, p. 38. 
  4. «El Municipi». Ajuntament de Colldejou. Arxivat de l'original el 2015-07-14. [Consulta: 14-VII-2015].
  5. «Lo Collet». Diputació de Tarragona. [Consulta: 14-VII-2015].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]