Colocasia
 taro  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Alismatales |
| Família | Araceae |
| Subfamília | Aroideae |
| Gènere | Colocasia Schott |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Leucocasia Schott[1]
|
.svg){kind=icon}
Colocasia és un gènere de plantes amb flors amb 25 o més espècies[2][3] dins la família Araceae, originari de la Polinèsia tropical i del sud-est d'Àsia.[4] L'espècie més coneguda és el taro. L'etimologia del nom del gènere Colocasia deriva de la paraula del grec per designar l'espècie Nelumbo nucifera, κολοκασιον (kolokasion).[5] Es creu que el taro és una de les plantes de cultiu més antigues del món, des de fa uns 10.000 anys.[6]
Són plantes herbàcies perennes amb un gran corm. Les fulles són molt grosses.
Algunes espècies
[modifica]
|
|
Abans ubicades en aquest gènere
[modifica]- Schismatoglottis calyptrata (Roxb.) Zoll. & Moritzi (com C. neoguineensis Linden ex André)
- Alocasia macrorrhizos (L.) G.Don (com C. indica (Lour.) Kunth)[7]
Referències
[modifica]- ↑ GRIN. «Colocasia Schott». Taxonomy for Plants. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland: USDA, ARS, National Genetic Resources Program, 05-10-2007. Arxivat de l'original el 7 d'octubre 2012. [Consulta: 13 juliol 2010].
- ↑ 2,0 2,1 «Query Results for Genus Colocasia». IPNI. [Consulta: 13 febrer 2010].
- ↑ 3,0 3,1 «Name - Colocasia Schott subordinate taxa». Tropicos. Saint Louis, Missouri: Missouri Botanical Garden. [Consulta: 13 febrer 2010].
- ↑ Wagner, W. L., D. R. Herbst, and S. H. Sohmer. Manual of the Flowering Plants of Hawai‘i. Revised edition. Vol. 2. University of Hawaii i Press/Bishop Museum Press, 1999, p. 1357.
- ↑ Mabberley, D. J.. Mabberley's Plant-Book. 3a edició. Cambridge University Press, p. 203. ISBN 978-0-521-82071-4.
- ↑ Brown, Deni. 2000. Aroids. Plants of the Arum Family. Timber Press, Oregon.
- ↑ 7,0 7,1 GRIN. «Species in GRIN for genus Colocasia». Taxonomy for Plants. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland: USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 13 juliol 2010].
