Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 febrer 1965 (59 anys) Dublín (Irlanda) |
Formació | Universitat de Texas a Austin Clonkeen College (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Activitat literària, periodisme i escriptura creativa |
Ocupació | guionista, acadèmic, periodista, escriptor, novel·lista, professor d'universitat |
Ocupador | European Graduate School Paris Match Hunter College |
Membre de | |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
Lloc web | colummccann.com |
|
Colum McCann (Dublín, 28 de febrer de 1965) és un escriptor irlandès de ficció literària establert a Nova York.[1] És el cofundador i president de Narrative 4, una organització internacional sense ànim de lucre d'educació en l'empatia.[2][3][4]
El treball de McCann s'ha publicat en més de 40 idiomes,[5] i ha aparegut a The New York Times, New Yorker, Esquire, Paris Review, The Atlantic Monthly, Granta i en altres publicacions internacionals.
Entre 1986 i 1988 va fer un viatge en bicicleta a través dels Estats Units, recorrent 12.000 quilòmetres per a «expandir els meus pulmons emocionalment» i entrar en contacte amb «una autèntica democràcia de veus».[6][7] Durant el viatge, va conviure amb nadius americans a Gallup, va viure amb el poble amish a Pennsilvània, va reparar bicicletes a Colorado i va cavar séquies per ajudar a combatre els incendis a Idaho.[8] Va descobrir que la gent que va trobar-se li confiava els seus secrets més profunds, tot i que s'acabaven de conèixer. McCann atribueix a aquestes veus el desenvolupament de la seva capacitat d'escoltar a altres persones.[9] El 1988, es va traslladar a Brenham on va treballar com a educador social amb joves delinqüents.[10][10]
El 1993, McCann es va traslladar al Japó amb la seva esposa Allison, amb qui s'havia casat l'any anterior. La parella va ensenyar anglès i McCann va treballar per acabar la seva primera col·lecció de contes, Fishing the Sloe-Black River, i va començar la seva primera novel·la, Songdogs.[11] Després d'un any i mig, la parella es va traslladar a Nova York, on encara viuen amb els seus tres fills.[5] El 1994, després de la publicació de Fishing the Sloe-Black River, McCann va guanyar el premi Rooney, que s'atorga a un «escriptor irlandès emergent menor de quaranta anys» amb «una obra excepcional».[12]
Durant la dècada del 1990, McCann va escriure obres de teatre i guions de pel·lícules, inclòs el biopic de Veronica Guerin When the Sky Falls i l'obra Flaherty's Windows, que va romandre sis setmanes a l'Off-Broadway.[13][14] This Side of Brightness (1998) va ser el primer best-seller internacional de McCann.[15] La novel·la gira al voltant del Metro de Nova York, seguint els sandhogs que van construir els seus túnels a principis dels anys 1900 i les persones sense llar que hi vivien als anys 1980.[16][17]
L'any 2000 McCann va publicar Everything in This Country Must, una col·lecció de dos contes i una novel·la sobre The Troubles.[18] Gary McKendry en va fer una adaptació cinematogràfica el 2004 que va ser nominada a l'Oscar al millor curtmetratge als 77è Premis de l'Acadèmia.[19]
La següent novel·la de McCann, Dancer, va ser un relat de ficció de la vida de Rudolf Nuréiev.[15] Per a la seva novel·la Zoli (2006), va ampliar temes explorats anteriorment com l'exili, l'exclusió social, l'empatia i la ficció d'esdeveniments històrics. El personatge principal està inspirat en la poeta i cantant polonesa Papusza.[20][21]
El setè llibre de McCann (la seva cinquena novel·la) el va posar en el punt de mira internacional. Let the Great World Spin està ambientat el 7 d'agost de 1974, el matí en què Philippe Petit va caminar per un cable alt entre les Torres Bessones del World Trade Center a la ciutat de Nova York.[22][23]
Amb Let the Great World Spin McCann va guanyar el National Book Award for Fiction 2009, el primer escriptor irlandès que es va emportar el premi.[24] La novel·la també va guanyar el Premi Internacional de Literatura IMPAC de Dublín el 2011, entre d'altres.[25]
Cada setmana durant el 2016, McCann va escriure una publicació al seu blog donant un consell als joves escriptors. La col·lecció editada, Letters to a Young Writer, va ser publicada per Random House el 2017.[26] El 2019, va tornar a l'escriptura teatral, col·laborant amb Aedin Moloney per a escriure Yes! Reflexions de Molly Bloom. L'espectacle està adaptat de la novel·la Ulisses de James Joyce i se centra en el soliloqui de Molly Bloom.[27][28]
«Els millors escriptors intenten convertir-se en historiadors alternatius», va afirmar McCann: «el meu sentit de la Gran Depressió està guiat per les obres d'E. L. Doctorow, per exemple. La meva percepció de Dublín a principis del segle XX està gairebé totalment guiada per la meva lectura d'Ulisses».[6] Edna O'Brien va declarar a The New York Times que escolliria McCann per a escriure la història de la seva vida.[29] El papa Francesc va citar-lo a l'epíleg del llibre La tessitura del mondo (2022), compartint les paraules de McCann que narrar històries és «un dels mitjans més poderosos que tenim per canviar el nostre món i la nostra gran democràcia».[30]
Després del tiroteig de l'Escola Primària de Sandy Hook el desembre de 2012, dos professors de literatura de la Newtown High School van escriure a McCann dient-li que creien que Let The Great World Spin podria ajudar els seus estudiants a superar el dolor i el trauma.[6] A principis de 2013, McCann va enviar als professors 68 exemplars del seu llibre i va anar a Newtown per reunir-se amb l'alumnat.[31][32]
La base de Narrative 4 és l'intercanvi d'històries. En aquest exercici, els grups es divideixen en parelles. Per parelles, cada persona explica a l'altra una història sobre si mateixa. Després tornen al grup més gran i expliquen la història de l'altre en primera persona, com si els hagués passat a ells. McCann afirma que les persones sovint diuen no tenir una història per a explicar, però no és així, car tothom té una història per a compartir.[33] Nombrosos d'estudis científics han provat que l'intercanvi d'històries fa augmentar l'empatia i fomenta «accions prosocials».[34][35][36]