El gest de les cometes, són cometes virtuals que es formen a l'aire amb els dits mentre es parla. Normalment es fa amb les dues mans separades a l'amplada de les espatlles i a l'alçada dels ulls del parlant, amb els dits índex i mig de cada mà flexionant-se a l'inici i al final de la frase citada.[1] El gest de les cometes s'utilitza per expressar sarcasme, ironia o eufemisme.[2][3]
La primera aparició registrada d'un gest d'aquest tipus data de 1927.[4] L'actriu Glenda Farrell el fa servir al musical de 1937, Breakfast for Two. El 1889, Lewis Carroll va descriure usos similars - parèntesis aeris i signe d'interrogació aeri - a la seva última novel·la.[5]
El gest es va fer popular a la dècada de 1990, en part pel seu ús pel còmic Steve Martin als seus espectacles.[6] El 1996, a la pel·lícula d'HBOBack in Town, el còmic i còmic George Carlin es va burlar de l'ús del gest de cita a l'esbós "Quote Marks in the Air".
↑Frum, David. How We Got Here: The '70s, the decade that brought you modern life, for better or worse. BasicBooks, 2000, p. 421. ISBN 0-465-04196-5. OCLC45706071.