La Companyia Reial Africana fou una empresa mercantil creada per la família Stuart i mercaders de Londres per comerciar al llarg de la costa de l'oest d'Àfrica. Es va fundar el 1660 amb el nom de Company of Royal Adventurers Trading to Africa (Companyia d'Aventurers Reials Comerciant a Àfrica) i fou dirigida per Jaume duc de York, després Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, el germà de l'aleshores rei Carles II. El seu propòsit original era per explotar els camps d'or amunt del riu Gàmbia, camps identificats pel Príncep Rupert durant l'interregne, i que va ser instal·lat una vegada que Carles II va obtenir el tron anglès en la Restauració de 1660.[1]
A causa del fort deute que arrossegava, l'empresa va fer fallida el 1667 durant la guerra amb els Països Baixos, guerra que havia esclatat quan el seu Almirall Robert Holmes va atacar possessions holandeses el 1664, en revenja per la pèrdua de la majoria de les seves possessions a la costa africana, conservant només Cape Corse.[3] En els següents anys la companyia va tenir un comerç marginal i irregular, i les seves activitats principals foren la concessió de llicències per a comerciants privats que feien un sol viatge, i sobretot la creació el 1668 de la nova companyia dels Aventurers de Gàmbia, o The Gambian Merchants' Company, a la que es va concedir una llicència de deu anys pel comerç africà al nord del golf de Benín amb efecte d'1 de gener de 1669.[4][5]
El 1672 la companyia original va re-emergir reestructurada i amb una nova carta reial, amb el nom de Companyia Reial Africana. La seva nova carta era més amplia que l'anterior i incloïa el dret d'instal·lar forts i factories, mantenir tropes i exercitar la llei marcial a l'Àfrica de l'Oest, en persecució de comerciants d'or, plata i esclaus.[6] Al final de 1678, la llicència a la companyia dels Aventurers de Gàmbia va expirar i el seu comerç a Gàmbia va ser fusionat a la Companyia Reial Africana si bé aquesta transferència no s'hauria fet totalment efectiva fins al 1684.[7]
En els anys 1680 la companyia transportava aproximadament 5.000 esclaus cada any a través de l'Atlàntic. Molts eren marcats amb les lletres 'DY', pel seu governador, el Duc de York, que finalment va succeir al seu germà Carles II en el tron el 1685, esdevenint rei Jaume II. Altres esclaus eren marcats al pit amb les inicials de l'empresa, RAC.[8]
Entre 1672 i 1689, la companyia va transportar entre 90.000 i 100.000 esclaus. Els seus beneficis van fer una contribució important a l'augment en el poder financer dels qui controlaven la Ciutat de Londres.
De 1694 a 1700, l'empresa va tenir una participant important en les Guerres de Komenda, a la ciutat portuària de Komenda al regne d'Eguafo a la moderna Ghana. L'empresa es va aliar amb un príncep-mercader anomenat John Cabess i a diversos regnes africans veïns per deposar el rei d'Eguafo i establir un fort permanent i una factoria a Komenda.[9]
El 1689, la companyia va reconèixer que havia perdut el seu monopoli amb el final de poder reial en la Revolució Gloriosa.[10] El 1698, el canvi es va convertir en llei per un acte (llei) que va obrir el comerç africà a tots els comerciants anglesos, els quals pagarien un deu per cent a l'Empresa sobre tots els béns exportats d'Àfrica.[11] Aquest desenvolupament fou avantatjós pels mercaders de Bristol fins i tot si, com el bristolià Edward Colston, ja havien estat implicats en el comerç africà. El nombre d'esclaus transportats pels vaixells anglesos subsegüentment va augmentar dramàticament.
Guinea de 1668 mostrant el logo de la companyia, un elefant i un castell, sota el bust de Jaume II
La Companyia va continuar adquirint i transportant esclaus fins al 1731, quan va abandonar l'esclavatge a favor del vori i la pols d'or. Charles Hayes (1678–1760), matemàtic i cronologista, fou sub-governador de la Companyia Reial Africana fins al 1752, quan va ser dissolta. El seu successor fou la Companyia Africana de Mercaders (African Company of Merchants).
La Companyia Reial Africana tenia un emblema o logo format per un elefant sobre el qual portava un castell. La seva bandera, d'acord amb l'escut portava la bandera anglesa al cantó i la resta era aparentment vermella llisa sense que es pugui observar que hi hagi quadres blancs i vermells que si que apareixen al seu "jack" o bandera de proa, una imatge del qual és a [1].
De 1668 a 1722, la Companyia Reial Africana va proporcionar or a la casa de la moneda anglesa. Les encunyacions fetes amb aquest or mostren un elefant amb castell sota el bust del rei i/o reina. Aquest or també va donar a la moneda el seu nom, la guinea.[12]
↑Davies, Kenneth Gordon. The Royal African Company. Routledge/Thoemmes Press, 1999, p. 106. ISBN 978-0-415-19077-0.
↑Zook, George Frederick. The Company of Royal Adventurers Trading Into Africa. Lancaster, Pennsylvania: Press of the New Era Printing Company, 1919, p. 20.
↑Coneguda com The Gambian Merchants' Company o Companyia de Mercaders del Gàmbia.
↑Law, Robin «The Komenda Wars, 1694-1700: a Revised Narrativ». History in Africa, 34, 2007, pàg. 133–168. DOI: 10.1353/hia.2007.0010.
↑Encara que cap llei fou aprovada pel Parlament, la companyia va deixar d'emetre cap carta de marca.
↑P. E. H. Hair & Robin Law, 'The English in West Africa to 1700', in The Oxford History of the British Empire: Volume 1, The Origins of Empire: British Overseas Enterprise to the close of the Seventeenth Century, ed.
Davies, Kenneth Gordon. The Royal African Company. Routledge/Thoemmes Press, 1999.
Pettigrew, William A. Freedom's Debt: The Royal African Company and the Politics of the Atlantic Slave Trade, 1672-1752. Chapel Hill, NC: University of North Carolina Press, 2014.