| ||||
Tipus | tractat internacional regió geogràfica | |||
---|---|---|---|---|
Vigència | 1853 - | |||
Data | 1853 | |||
Localització | Arizona (EUA) | |||
Estat | Estats Units d'Amèrica i Mèxic | |||
Participant | ||||
Signatari | ||||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | castellà i anglès | |||
La compra de Gadsden, en anglès: Gadsden Purchase (coneguda a Mèxic com la Venta de La Mesilla)[1] és una regió de l'actual Arizona meridional i del sud-oest de Nou Mèxic que fa 29,670-milla-quadrada (76,800 km2) i que els Estats Units compraren via un tractat signat el 30 de desembre de 1853, per James Gadsden, Ambaixador dels EUA a Mèxic en aquell moment. Va ser ratificat pel Senat dels Estats Units el 25 d'abril de 1854 i finalment aprovat el 8 de juny de 1854. Mèxic va rebre $10 milions de dolars.[2]
La compra incloïa terres al sud del riu Gila i a l'oest del riu Grande que els EUA van adquirir perquè pogués construir un ferrocarril transcontinental a través d'una profunda ruta sud, posteriorment finalitzada el 1881/1883. La compra també va tenir com a objectiu reconciliar problemes fronterers pendents entre els EUA i Mèxic arran del Tractat de Guadalupe Hidalgo, que va acabar amb la primera guerra de Mèxic entre 1846 i 1848.
L'administració del president Franklin Pierce, fortament influenciada pel secretari de guerra, Jefferson Davis (després president de la secessió meridional dels Estats confederats dels Estats Units) va veure una oportunitat per adquirir terrenys per al ferrocarril, així com adquirir uns altres territoris importants del nord de Mèxic.
Després de la pèrdua dels territoris de l'Alta Califòrnia de Santa Fe de Nou Mèxic, així com de la major extensió de l'estat de Sonora i Sinaloa, per la guerra de la invasió nord-americana a 1846-1848, que va culminar amb els tractats de Guadalupe Hidalgo (2 de febrer de 1848), i la antelació havia estat la separació de Texas (1835-1836), que es va annexar als Estats Units en 1845, Mèxic es va veure privat de més de la meitat del seu territori. Al mes d'abril de 1853, el governador de Nou Mèxic, Lane, va realitzar moviments d'ocupació sobre la vall conegut com "La Mesilla", o sigui una extensió de més de cent mil quilòmetres quadrats, situada entre el riu Gila pel nord i l'actual línia divisòria de Chihuahua i Sonora pel sud, que òbviament pertanyia a Mèxic. En tal virtut es va entaular el conflicte relatiu i el govern nord-americà va enviar a James Gadsden (1778-1858), al mes de juliol següent, per a l'arranjament que pretenien i el qual, segons es manifesta en l'obra "Història documental de Mèxic", comprenia "la incorporació al seu país de grans parts dels estats de Tamaulipas, Nuevo León i Coahuila, parts menors de Chihuahua i Sonora i tota Baixa Califòrnia, a canvi de cinquanta milions de pesos". El relatiu, sobre a qui corresponia la Mesilla, estava molt clar, ja que segons expressen Wigberto Jiménez Moreno i José Miranda: "Dita vall havia estat atribuït a Mèxic per la "Comissió de Límits" que es forma d'acord amb el Tractat (de Guadalupe Hidalgo), però la seva possessió interessava molt als Estats Units perquè la Mesilla era Comarca indicada per al pas d'un ferrocarril interoceànic que el veí país tenia ja planejat. El cas és que el poder executiu nord-americà va declarar nul l'acord de la "Comissió de Límits" i va enviar a Mèxic a un representant seu, el general James Gadsden, a fi de negociar l'adquisició d'aquest territori". Santa Anna es trobava llavors, per onzena vegada, a la Presidència de la República, i com en altres històriques ocasions no va tenir cap escrúpol en vendre part del país i imposar sobre el seu territori gravíssimes concessions, a canvi d'una irrisòria quantitat considerada encara per llavors, si es té en compte el que hi va haver pel mig, però així hagués estat el més alt preu, la pàtria no es ven ni es hipoteca. Indiquen els tractadistes, que a més del que va representar aquesta nova pèrdua territorial, es va deixar també a la comarca sense protecció respecte a les incursions d'indis bàrbars, sorgint llavors el tracte inhumà de les "contractes de sang", per lliurar-se de ells, ja que es pagava una suma de diners pels seus caps.
El 30 de desembre de 1853, van signar el tractat, per Mèxic: Manuel Díez de Bonilla, secretari de Relacions Exteriors, Mariano Monterde i Salazar Ilarregui; pels Estats Units: James Gadsden, enviat extraordinari i ministre plenipotenciari. Va ser acceptat, ratificat i confirmat per Santa Anna, president de la República Mexicana, el 31 de maig de 1854. Igualment va ser confirmat i ratificat pel president dels Estats Units, Pierce, a Washington, el 29 de juny de 1854. El va promulgar i va manar publicar Santa-Anna, el 20 de juliol de 1854. el tractat de que es parla conté nou articles: