El comtat de Bentheim (Grafschaft Bentheim) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic al sud-oest de la moderna Baixa Saxònia, corresponent aproximadament al modern districte (Landkreis) de Bentheim. La terra de Bentheim comprenia els marges dels rius que creuen el país, terres al·luvials arenoses
(bentheim en alemany vol dir pedra arenosa) que eren exportades a altres llocs d'Alemanya i els Països Baixos.
Com en altres llocs vers l'any 1000 els senyors locals van començar a imposar la seva autoritat al territori per la construcció de castells; però de la primera nissaga de Bentheim no se'n sap res; per matrimoni el comtat va passar a Otó un comte de la casa de Salm, que tampoc va tenir fills mascles, deixant com a hereva a la seva filla Sofia, casada amb el comte Dirk VI d'Holanda, que va morir el 1157. Sofia li va sobreviure fins al 1176, però les funcions comtals van passar de fet abans al seu fill Otó I. El 1263, Bentheim va incorporar el comtat de Tecklenburg, i amb el temps es van formar diverses branques comtals que van adquirir per matrimoni o van comprar diversos territoris a Rheda, Steinfurt i als Països Baixos. El 1277, el comtat de Bentheim fou dividit en les línies Bentheim-Bentheim (bàsicament el comtat original) i Bentheim-Tecklenburg (bàsicament el comtat de Tecklenburg).
Bentheim-Bentheim va existir fins al 1530, quan es va extingir la línia i l'herència va recaure en Arnold II de Bentheim-Steinfurt que el 1544 es va fer luterà i va començar a introduir la reforma a Bentheim i altres territoris que governava. Predicadors protestants van arribar a Bentheim la tardor de 1587 i el 1588 es va adoptar la nova església, introduïda també a Tecklenburg (1589) i a Steinfurt (1591). El 1613, el comte Arnold Jobst de Bentheim-Steinfurt va crear el Consell Suprem de l'Església que fou un òrgan rector dels afers espirituals al comtat i va vetllar per la supremacia de l'església reformada de Bentheim als tres comtats.
Arnold Jobst va morir el 1643, i el comtat de Bentheim-Steinfurt es va dividir en Bentheim-Steinfurt i Bentheim-Bentheim (aquest format pels dominis originals de Bentheim). El 1753 el comtat de Bentheim fou incorporat per l'elector de Hannover[1][2]
El 1803, Bentheim fou unit a Bentheim-Steinfurt i el 1803 el comtat fou mediatitzat dins del ducat de Berg (que va obtenir Bentheim) i de Prússia (que va obtenir Steinfurt). Bentheim fou annexionat per França el 1810 junt amb el regne d'Holanda i altres regions de l'Alemanya del nord-oest. El Congrés de Viena de 1815 va concedir Bentheim a Hannover. El 1866 Hannover va passar a Prússia.
↑"El 1753, els problemes interns dels comtes de Bentheim els van fer treure una hipoteca del rei d'Hannover i Anglaterra; durant els 700 anys anteriors el comtat de Bentheim fou governat de manera independent pels comtes de Bentheim i així hauria continuat de no haver estat per les circumstàncies de 1753", Swenna Harger & Loren Lemmen, The County of Bentheim and Her Emigrants to North America (Holland, MI: Swenna Harger, 1994), pàg. 3.
↑The Yearbook of History Society of Bentheim (1984), pàg. 135.