Condiment

Sucrera, saler i pebrer, contenint aquests tres condiments habituals.

Un condiment o aparell ^[1] és una substància comestible destinada a reforçar^[2] o millorar el sabor dels aliments o les preparacions culinàries. Molts condiments són d'origen vegetal, com ara les espècies i les herbes aromàtiques però poden ser també d'origen animal, com el brou de carn, o mineral com la sal de cuina.^[3] Alguns condiments són secs, com les barreges d'herbes o espècies, tanmateix molts es presenten com a salses que s'han posat en una ampolla, pot, o un altre contenidor.

Es poden afegir abans, durant o després de la cocció. De vegades s'afegeixen condiments abans de servir, per exemple, en un sandvitx fet amb quètxup, mostassa o maionesa. Alguns condiments s'utilitzen durant la cocció per afegir sabor o textura: la salsa barbacoa, la mantega composta, la salsa teriyaki, salsa de soia, la marmita i la crema agra són exemples. Molts condiments, com la mostassa o el ketchup,^[4] estan disponibles en paquets d'una sola porció, normalment quan se subministren amb menjars per emportar o menjar ràpid.

Segons una directiva de la Unió Europea, es consideren condiments: la sal destinada al consum humà, la mostassa, les espècies i els seus extractes aromàtics, les herbes aromàtiques i els seus extractes aromàtics.^[5][6]

Definició

Diversos condiments al mercat de Sangha, Mali el 1992

Safata de condiments i espècies

La definició exacta d'un condiment varia. Algunes definicions engloben espècies i herbes, incloent-hi la sal i el pebre.^[7][8] Altres restringeixen la definició per incloure només "compostos d'aliments preparats, que contenen una o més espècies", que s'afegeixen als aliments després del procés de cocció, com ara mostassa, salsa de tomàquet o salsa de menta.^[8]

Etimologia

El terme condiment prové del llatí condimentum,^[9] que significa "espècia, condiment, salsa" i del llatí condire, que significa "conserva, escabetx, condiment".^[10] El terme originalment descrivia aliments en vinagre o conservats, però el seu significat ha canviat amb el temps.^[11]

Història

Els condiments eren coneguts a l'Antiga Roma, l'Índia, Grècia i la Xina. Hi ha qui defensa que abans que les tècniques de conservació dels aliments estiguessin generalitzades, s'utilitzaven espècies i condiments picants per fer el menjar més agradable,^[12][13] però aquesta afirmació no està recolzada per cap evidència o registre històric.^[14][15] Els romans elaboraven els condiments garum i liquamen triturant les entranyes de diversos peixos i després fermentant-los en sal, donant lloc a un líquid que conté àcid glutàmic, adequat per potenciar el sabor dels aliments. La popularitat d'aquestes salses va provocar una pròspera indústria dels condiments.^[10] Apicius, un llibre de cuina basat en la cuina dels segles IV i V, conté una secció centrada únicament en els condiments.^[10]

Galeria

• 
  Mostassa de Dijon
• 
  Chain (salsa de rave picant)
• 
  maionesa
• 
  Tomàquet (quètxup)
• 
  Pesto genovès
• 
  Chutneys
• 
  Curri en pols o indi
• 
  Ajika, salsa picant a la cuina caucàsica
• 
  Tkemali (salsa georgiana feta de prunes de cirera)
• 
  Condiments xinesos comuns: salsa de soja, vinagre, oli de xili, pebre blanc pebre blanc
• 
  Paquets de salsa d'ànec
• 
  Salsa Worcestershire
• 
  Relish
• 
  Acar i sambal, els condiments comuns a Indonèsia
• 
  Shichimi
• 
  Wasabi
• 
  Ssamjang

Vegeu també

• Salsa

Referències

1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Aparell». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
2. Merriam-Webster: Definition of condiment
3. Padilla, José Rivera. Cocinero de la Generalitat Valenciana.temario (en castellà). MAD-Eduforma, 2006-11-10, p. 215. ISBN 978-84-665-6655-1. 
4. Smith, Andrew F. The Oxford Companion to American Food and Drink (en anglès). Oxford University Press, 2007-05-01. ISBN 978-0-19-988576-3. 
5. Directiva 94/65/CE del Consejo, de 14 de diciembre de 1994, por la que se establecen los requisitos aplicables a la producción y a la comercialización de carne picada y preparados de carne (castellà)
6. MARINA, MOTTO LÓPEZ; ÁNGEL, FERNÁNDEZ MENÉNDEZ, MIGUEL. Elaboración y exposición de comidas en el bar-cafetería (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A., 2017, p. 19. ISBN 978-84-283-3983-4. 
7. Collins: Definition Condiment
8. Farrell 1990, p. 291
9. Stormonth, James. Etymological and pronouncing dictionary of the English language (en anglès), 1879, p. 104. 
10. Nealon 2010
11. Smith 2007
12. Farrell 1990
13. Service, United States Agricultural Research; Williams, Louis Otho. Drug and Condiment Plants (en anglès). Agricultural Research Service, U.S. Department of Agriculture, 1960, p. 2. 
14. «Condiment». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
15. Freedman, Paul. Out of the East: Spices and the Medieval Imagination (en anglès). Yale University Press, 2008, p. 3–4. ISBN 978-0-300-21131-3. 

Bibliografia

• «Collins: Definition Condiment». Collins Dictionary, n.d.. [Consulta: 29 setembre 2014].
• Farrell, K. T.. Spices, Condiments and Seasonings. 2nd. MA, USA: Aspen Publishers, 1990. ISBN 9780834213371. 
• «Merriam-Webster: Definition of condiment». Merriam-Webster Dictionary. [Consulta: 23 octubre 2011].
• Nealon, Tom. «De Condimentis». HiLobrow, 07-09-2010. [Consulta: 10 febrer 2014].
• Smith, Andrew F. The Oxford companion to American food and drink. Oxford University Press, May 1, 2007. ISBN 978-0-19-530796-2.