Un condiment o aparell [1] és una substància comestible destinada a reforçar[2] o millorar el sabor dels aliments o les preparacions culinàries. Molts condiments són d'origen vegetal, com ara les espècies i les herbes aromàtiques però poden ser també d'origen animal, com el brou de carn, o mineral com la sal de cuina.[3] Alguns condiments són secs, com les barreges d'herbes o espècies, tanmateix molts es presenten com a salses que s'han posat en una ampolla, pot, o un altre contenidor.
Es poden afegir abans, durant o després de la cocció. De vegades s'afegeixen condiments abans de servir, per exemple, en un sandvitx fet amb quètxup, mostassa o maionesa. Alguns condiments s'utilitzen durant la cocció per afegir sabor o textura: la salsa barbacoa, la mantega composta, la salsa teriyaki, salsa de soia, la marmita i la crema agra són exemples. Molts condiments, com la mostassa o el ketchup,[4] estan disponibles en paquets d'una sola porció, normalment quan se subministren amb menjars per emportar o menjar ràpid.
Segons una directiva de la Unió Europea, es consideren condiments: la sal destinada al consum humà, la mostassa, les espècies i els seus extractes aromàtics, les herbes aromàtiques i els seus extractes aromàtics.[5][6]
La definició exacta d'un condiment varia. Algunes definicions engloben espècies i herbes, incloent-hi la sal i el pebre.[7][8] Altres restringeixen la definició per incloure només "compostos d'aliments preparats, que contenen una o més espècies", que s'afegeixen als aliments després del procés de cocció, com ara mostassa, salsa de tomàquet o salsa de menta.[8]
El terme condiment prové del llatí condimentum,[9] que significa "espècia, condiment, salsa" i del llatí condire, que significa "conserva, escabetx, condiment".[10] El terme originalment descrivia aliments en vinagre o conservats, però el seu significat ha canviat amb el temps.[11]
Els condiments eren coneguts a l'Antiga Roma, l'Índia, Grècia i la Xina. Hi ha qui defensa que abans que les tècniques de conservació dels aliments estiguessin generalitzades, s'utilitzaven espècies i condiments picants per fer el menjar més agradable,[12][13] però aquesta afirmació no està recolzada per cap evidència o registre històric.[14][15] Els romans elaboraven els condiments garum i liquamen triturant les entranyes de diversos peixos i després fermentant-los en sal, donant lloc a un líquid que conté àcid glutàmic, adequat per potenciar el sabor dels aliments. La popularitat d'aquestes salses va provocar una pròspera indústria dels condiments.[10] Apicius, un llibre de cuina basat en la cuina dels segles IV i V, conté una secció centrada únicament en els condiments.[10]