Conocarpus erectus
 Conocarpus erectus var. sericeus  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 178806 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Combretaceae |
| Gènere | Conocarpus |
| Espècie | Conocarpus erectus L., 1753[1] |
.svg){kind=icon}
Conocarpus erectus, és una de les dues espècies dins el gènere Conocarpus, i és un arbust o arbre dels manglars. Creix al litoral de les zones subtropicals i tropicals del món i presenta una distribució pantropical, incloent Florida,[2] Bermuda, Bahames, el Carib, Amèrica Central i Amèrica del Sud des de Mèxic a Brasil, Àfrica occidental, Melanèsia i Polinèsia. Va ser introduïda a països àrabs com ara Kuwait perquè pot suportar les altes temperatures i aigües salobres.[3]
Descripció
[modifica]C. erectus normalment adopta la forma d'arbust amb molts troncs d'1 a 4 m d'alt, però pot arribar a ser un arbre de 20 m d'alt.[4] Les fulles es disposen alternadament i són simples i oblongues de 2 a 7 cm de llargada i d'1 a 3 cm d'amplada. Són brillants i al revers tenen glàndules per excretar la sal.[5] Els fruits tenen la forma d'un botó de 5 a 8 mm de diàmetre. Floreix en panícules de 35-56 flors. El fruit sembla una pinya de conífera (d'on prové el nom científic del gènere Conocarpus que significa fruit en forma de conus). Les llavors es dispersen per l'aigua.[6]
Generalment creix en les aigües salobres en llacs i badies però ho pot fer a l'interior de la terra i a Costa Rica, arriba a viure a 745 m d'altitud.[5] És molt tolerant al vent salat.[6]
Taxonomia
[modifica]Hi ha dues varietats no acceptades per part de tots els botànics:
- Conocarpus erectus var. erectus - verd, fulles poc o gens piloses
- Conocarpus erectus var. sericeus - platejat, fulles densament piloses
Usos
[modifica]Es fa servir com una planta ornamental i com bonsai. El Conocarpus és naturalment un farratge per al búfal africà i es creu que aquesta alimentació és la raó de la seva orina àcida.
És un bon combustible que crema fort però lentament i proporciona també un bon carbó vegetal. Els tanins de la seva escorça s'havien collit i comercialitzat.
Referències
[modifica]
- ↑ «Conocarpus erectus L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 25-02-2002. Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 11 octubre 2009].
- ↑ «Conocarpus erectus L.» (en anglès). United States Department of Agriculture. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Rehman, Sabi-ur; Azam, Farooq; Rehman, Shaheed Ur; Rehman, Tasbeeh Ur; Mehmood, Ayeza «A Review on Botanical, Phytochemical and Pharmacological Reports of Conocarpus Erectus». Pakistan Journal of Agricultural Research, 32, 1, 2019. DOI: 10.17582/journal.pjar/2019/32.1.212.217.
- ↑ «Florida State and National Champions 2009». Florida Division of Forestry, 07-08-2009. Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 11 octubre 2009].
- ↑ 5,0 5,1 US Forest Service
- ↑ 6,0 6,1 «Buttonwood. Conocarpus erectus» (en anglès). The Institute for Regional Conservation. Florida.. [Consulta: 25 gener 2024].
- Center for Wood Anatomy Research Arxivat 2006-09-23 a Wayback Machine. - retrieved July 1, 2006
- Florida Forest Trees - Buttonwood (Conocarpus erectus) Arxivat 2012-09-11 a Wayback Machine. - retrieved July 1, 2006
- A Collection of Articles About Buttonwood from Issues of the Florida Bonsai Magazine Arxivat 2006-06-19 a Wayback Machine. - retrieved July 1, 2006
- Mangroves-Florida's Coastal Trees Arxivat 2006-09-01 a Wayback Machine. - retrieved July 4, 2006