Consell General del Poder Judicial

Infotaula d'organitzacióConsell General del Poder Judicial
(es) Consejo General del Poder Judicial Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCGPJ Modifica el valor a Wikidata
Tipusagència governamental
consell judicial Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballadministració de justícia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1978
Governança corporativa
Seu
PresidènciaRafael Mozo Muelas (2022–2024)
María Isabel Perelló Doménech (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Premis
Lloc webpoderjudicial.es Modifica el valor a Wikidata

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), segons l'article 122 de la Constitució Espanyola, és l'òrgan de govern del Poder Judicial d'Espanya.[1] La seva principal funció és vetllar per la garantia de la independència dels jutges i magistrats enfront dels altres poders de l'Estat.[2]

El novembre de 2018 els partits estatals Partit Popular i PSOE negociaren pactar per col·locar vocals dels partits al CGPJ. L'aleshores portaveu del Senat, Ignacio Cosidó, va escriure per l'aplicació mòbil de missatgeria Whatsapp, que amb aquest pacte podria controlar des de darrere la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem i la Sala 61, ambdós sales que jutgen polítics i partits polítics.[3] Ambdós partits proposaren Manuel Marchena per a presidir el CGPJ.[4]

Naturalesa i posició constitucional

[modifica]

El Consell General del Poder Judicial és l'òrgan de govern autònom del poder judicial. Es crea per a garantir-ne la independència externa, en assegurar que les condicions d'exercici de la funció jurisdiccional no depenguin de l'Executiu. El CGPJ té competència en tot el territori nacional espanyol i és, per tant, òrgan de govern de tots els jutjats i tribunals que integren el Poder Judicial. En aquest sentit, amb subordinació exerceixen les seves funcions les Sales de Govern del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional i dels tribunals superiors de justícia, així com els altres òrgans jurisdiccionals amb atribucions governatives en els seus respectius àmbits orgànics: presidents dels tribunals i audiències, jutges degans, juntes de jutges i jutges.

El CGPJ se situa en una posició institucional de paritat amb el Govern, Congrés dels Diputats, Senat i Tribunal Constitucional. Està investit de les garanties de superioritat i independència característiques d'aquests òrgans i, per això, està legitimat per a plantejar conflictes d'atribucions davant el Tribunal Constitucional enfront dels altres òrgans constitucionals en defensa de les seves competències.

Història

[modifica]

La legislació sobre elecció i renovació dels membres va tenir diversos canvis.

Bloqueig des del any 2018

[modifica]

Des de l'any 2018 fins a l'actualitat (edició Viquipèdia maig 2024) hi ha una situació de Bloqueig del Consell General del Poder Judicial. No s'ha aconseguit renovar els jutges elegides l'any 2013 per un termini de 5 anys.

Composició

[modifica]
Seu del C.G.P.J., a la vila de Madrid

El Consell General del Poder Judicial està integrat pel president del Tribunal Suprem, que el presideix, i per vint membres nomenats per un període de cinc anys, no renovable, pel Rei,[5] mitjançant reial decret confirmat pel Ministre de Justícia, prèvia proposta formulada pel congrés dels Diputats o el Senat. Aquests vint membres es reparteixen:[6]

  • 12 són jutges i magistrats de totes les categories judicials, dels quals el Congrés en proposa sis i el Senat els altres sis, en ambdós casos per majoria de tres cinquens dels seus membres. Al seu torn, les cambres seleccionen aquests membres d'entre els fins a 36 candidats presentats per les associacions professionals de jutges i magistrats o per un grup que representi almenys el dos per cent dels jutges i magistrats en servei actiu.
  • 8 són advocats o altres juristes, tots ells de reconeguda competència i amb més de quinze anys d'exercici en la seva professió. 4 d'ells són proposats pel Congrés i 4 pel Senat, per majoria de tres cinquens.

La llei orgànica de 1980 deia que els 12 eren elegits per jutges i magistrats i els 8 restants per les cambres. El mandat establit era de cinc anys sense possibilitat de ser reelegits. Però la llei orgànica del poder judicial de 1985 canvià radicalment aquesta disposició: els 12 vocals eren elegits entre jutges i magistrats pel Congrés i el Senat (sis per cambra) amb majoria de tres cinquenes parts. Aquesta reforma va ser criticada per l'oposició parlamentària i el Tribunal Constitucional va declarar-la constitucional (STC 108/1986). Quan el principal partit de l'oposició arribà al poder no ho canvià. Aquest establiment posa en compromís l'objectiu del propi CGPJ: la independència judicial.[6]

Competències

[modifica]

És important assenyalar que el Consell General del Poder Judicial no participa de la funció jurisdiccional, constitucionalment reservada als jutjats i tribunals integrants del poder judicial. Això implica que ni el CGPJ ni cap altre òrgan subordinat de govern del poder judicial poden dictar instruccions de caràcter general o particular sobre la interpretació o aplicació de l'ordenament jurídic que els jutges i magistrats portin a terme en l'acompliment de les seves competències judicials. El CGPJ té competències en les següents matèries:

  • La proposta de nomenament per majoria de tres cinquens, majoria que es computarà sobre la base de la totalitat dels seus vint-i-un membres, de:
a) El President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial i el Vicepresident d'aquest últim.
b) Membres del Tribunal Constitucional quan així procedeixi.
c) Els presidents de sala i magistrats del Tribunal Suprem, així com els presidents dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes.
d) El Magistrat de la Sala Segona (penal) o Tercera (Contenciós-Administratiu) del Tribunal Suprem, competent per a conèixer amb l'autorització, de les activitats del CNI que afectin als drets fonamentals reconeguts en l'article 18.2 i 3 de la Constitució espanyola, així com la del Magistrat d'aquestes Sales del Tribunal Suprem que el substitueixi en cas de vacant, absència o impossibilitat.
Per a efectuar aquestes propostes de nomenament, el Ple del CGPJ vetllarà, en tot cas, pel compliment dels principis de mèrit i capacitat.
  • Inspecció de jutjats i tribunals.
  • Selecció, formació i perfeccionament, provisió de destinacions, ascensos, situacions administratives i règim disciplinari de jutges i magistrats
  • Nomenament mitjançant ordre dels jutges i presentació a reial decret, confirmat pel Ministre de Justícia, dels nomenaments de magistrats del Tribunal Suprem, presidents i magistrats.
  • Nomenament de Secretari General i membres dels gabinets o serveis dependents.
  • Exercici de les competències relatives a l'Escola Judicial que la llei li atribueix.
  • Elaborar, dirigir l'execució i controlar el compliment del pressupost del Consell.
  • Potestat reglamentària quant al seu personal, organització i funcionament i altres aspectes que desenvolupin la Llei Orgànica del Poder Judicial, en els termes previstos en aquesta.
  • Publicació oficial de les sentències i altres resolucions que es determinin del Tribunal Suprem i de la resta d'òrgans judicials.
  • Elaboració d'informes sobre els avantprojectes de lleis i disposicions generals de l'Estat i de les comunitats autònomes que afectin a determinades matèries, entre altres l'organització, demarcació i planta judicials.
  • Aquelles altres que li atribueixin les Lleis: entre elles, l'empara dels jutges o magistrats que es considerin inquietats o pertorbats en la seva independència.

Membres

[modifica]
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
Composició actual[7]
Nom Càrrec Nomenament
Data Proposat per Categoria
Institució Partit
Rafael Mozo Muelas President interí 13 octubre de 2022 Consell general del poder judicial Jutges i magistrats
Francisco Gerardo Martínez Tristán Vocal

(en funcions desde des. 2018)

3 desembre de 2013 Congrés dels Diputats

(x legislatura)

PP Jutges i magistrats
Juan Martínez Moya PP
Rafael Fernández Valverde PP
Clara Martínez de Careaga García PSOE
Carmen Llombart Pérez PP
Nuria Díaz Abad PP Juristes
María Concepción Sáez Rodríguez IU[8]
Álvaro Cuesta Martínez PSOE[9]
Enrique Lucas Murillo de la Cueva PNB[8]
Roser Bach Fabregó 3 desembre de 2013 Senat

(x legislatura)

PSOE Jutges i magistrats
María del Mar Cabrejas Guijarro PSOE
Wenceslao Francisco Olea Godoy PP
Juan Manuel Fernández Martínez PP
José Antonio Ballestero Pascual PP[10]
Vicente Guilarte Gutiérrez PP[9] Juristes
María Pilar Sepúlveda García de la Torre PSOE[11]
María Ángeles Carmona Vergara PP[9]
José María Macías Castaño 26 gener de 2015 CiU[12]
President

Des del dia 10 de desembre de 2013, el president del Consell General del Poder Judicial és Carlos Lesmes Serrano.[13][14][15][16][17][18][19][20][21]

Vocals

Des del dia 29 de novembre de 2013, el Consell General del Poder Judicial està compost pels següents vocals:[22][23]

A proposta del Congrés dels Diputats[22]
Jutges i magistrats
Juristes
A proposta del Senat[23]
Jutges i Magistrats
Juristes

Històric de membres

[modifica]
President

Des del dia 21 de juliol de 2012 fins al 10 de desembre de 2013, el president del Consell General del Poder Judicial és Gonzalo Moliner Tamborero, el qual substituí l'anterior president Carlos Dívar Blanco després de la seua dimissió.

Vocals

Des del dia 23 de setembre de 2008, el Consell General del Poder Judicial està compost pels següents vocals:[24][25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Consell General del Poder Judicial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ López Guerra, 2019, p. 142-143.
  3. ↑ EFE; El Economista «Cosidó, en el foco de la polémica tras su whatsapp a los senadores del PP diciendo que "controlarán" la Sala Segunda del Supremo». El Economista, 19-11-2018 [Consulta: 17 gener 2019].
  4. ↑ Faes, Ignacio «El Gobierno y el PP proponen a Manuel Marchena como presidente del CGPJ». El Economista, 12-11-2018 [Consulta: 17 gener 2019].
  5. ↑ López Guerra, 2019, p. 143.
  6. ↑ 6,0 6,1 López Guerra, 2019, p. 144.
  7. ↑ «C.G.P.J - Composición». [Consulta: 19 desembre 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 País, El. «El Consejo del Poder Judicial ha tenido en tres décadas vocales de IU, CiU y PNV» (en castellà), 09-12-2020. [Consulta: 19 desembre 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «El PP incumple su palabra y se reparte con el PSOE la Justicia» (en castellà), 20-11-2013. [Consulta: 19 desembre 2021].
  10. ↑ Escolar, Ignacio. «El búnker judicial: quién es quién en el gobierno de los jueces que ocupa el PP» (en castellà), 26-09-2020. [Consulta: 19 desembre 2021].
  11. ↑ Sevilla, Diario de. «“El desprestigio del CGPJ es de los políticos, no de la judicatura”» (en espanyol europeu), 10-05-2021. [Consulta: 19 desembre 2021].
  12. ↑ «José María Macías sustituye a Pigem como vocal del Poder Judicial» (en castellà), 26-01-2015. [Consulta: 19 desembre 2021].
  13. ↑ «Reial Decret 979/2013, de 10 de desembre, pel qual es nomena President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial a en Carlos Lesmes Serrano» ( PDF). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 296, 11-12-2013, p. 99291.
  14. ↑ «El conservador Carlos Lesmes, escollit president del Poder Judicial i del Tribunal Suprem». Ara, 09-12-2013.
  15. ↑ «Carlos Lesmes, elegit president del Poder Judicial». El Periódico, 09-12-2013.
  16. ↑ «El conservador Carlos Lesmes, nou president del CGPJ i del Tribunal Suprem». El Punt Avui, 09-12-2013.
  17. ↑ «Carlos Lesmes, nuevo presidente del Consejo General del Poder Judicial». Cadena Ser, 09-12-2013. Arxivat 2013-12-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-11. [Consulta: 9 desembre 2013].
  18. ↑ «El juez Lesmes, presidente del Supremo por 16 votos de 20». El Mundo, 09-12-2013.
  19. ↑ «Los vocales del Poder Judicial cumplen el pacto PP-PSOE y eligen a Lesmes». El País, 09-12-2013.
  20. ↑ «El CGPJ elige a Carlos Lesmes como presidente de este órgano y del Tribunal Supremo». RTVE, 09-12-2013.
  21. ↑ «Carlos Lesmes, elegido presidente del Poder Judicial y del Tribunal Supremo». La Sexta, 09-12-2013. Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-13. [Consulta: 9 desembre 2013].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Reial Decret 930/2013, de 29 de novembre, pel qual es nomenen Vocals del Consell General del Poder Judicial a proposta del Congrés dels Diputats» ( PDF). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 289, 03-12-2013, p. 95675.
  23. ↑ 23,0 23,1 «Reial Decret 931/2013, de 29 de novembre, pel qual es nomenen Vocals del Consell General del Poder Judicial a proposta del Senat» ( PDF). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 289, 03-12-2013, p. 95676.
  24. ↑ «Reial Decret 1574/2008, de 22 de setembre, pel qual es nomenen Vocals del Consell General del Poder Judicial a proposta del Congrés dels Diputats» ( PDF). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 230, 23-09-2008, p. 38653.
  25. ↑ «Reial Decret 1575/2008, de 22 de setembre, pel qual es nomenen Vocals del Consell General del Poder Judicial a proposta del Senat» ( PDF). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 230, 23-09-2008, p. 38653.
  26. ↑ «Reial Decret 1610/2008, de 30 de setembre, pel qual es nomena Vicepresident del Consell General del Poder Judicial a en Fernando de Rosa Torner» ( PDF). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 239, 03-10-2008, p. 39838.

Bibliografia

[modifica]
  • López Guerra, Luis. La Constitución de España. València: Tirant Lo Blanc, 2019. ISBN 9788413134017. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]