![]() ![]() | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Ranunculales |
Família | Ranunculaceae |
Gènere | Consolida |
Espècie | Consolida ajacis ![]() Schur |
Nomenclatura | |
Basiònim | Delphinium ajacis ![]() |
Consolida ajacis (Banyetes, banyets, conillets de jardí, esperó de cavaller o palometes)[1] és una espècie que pertany a família de les ranunculàcies.
Consolida ajacis és una planta herbàcia anual, pubescent (és molt rar trobar-la sense pèl o glabrescent). La tija pot arribar a fer entre 30 a 100 cm d'alçada. Les fulles estan profundament dividides, amb divisions oblongues d'1 mm de amplada. Les flors són zigomorfes i es presenten en inflorescències per diversos raïms, compten amb una estructura única anomenada nectari que són dues fulles soldades que s'internen parcialment en l'esperó i les flors són blaves, rosades o blanques amb 5 sèpals laterals ròmbics i el·líptics que fan entre 12 a 14 mm i els seus pètals són trilobulats, lòbul central amb dos lòbuls curts, d'uns 6 mm de llargada, lòbuls laterals aproximadament de la mateixa longitud, amb esperons de 15 a 16 mm. L'esperó fa més de 12 mm, rectes a lleugerament corbats, a diferència de Consolida orientalis que rarament sobrepassa aquesta longitud. Compta amb un sol fol·licle que és el que estableix la diferència amb el gènere Delphinium. Les llavors no sobrepassen els 3 mm són negres, anguloses i amb escates transversals o amb petites làmines.[2]
És originària d'Europa i la regió mediterrània. La seva floració és entre els mesos de maig i agost.[3][1]
Se sol cultivar com a planta ornamental en jardins, així que amb freqüència apareix naturalitzada en marges de camins, herbassars i camps de conreu i llocs alterats.[3][1]
Consolida ajacis va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Verhandlungen und Mittheilungen des Siebenbürgischen Vereins für Naturwissenschaften zu Hermannstadt 4(3): 47, a l'any 1853.[4]
Número de cromosomes de Consolida ajacis (Fam. ranunculàcies) i taxons infraespecífics: 2n=16[5]
Veure:Consolida
ajacis: epítet d'origen grec que al·ludeix a "Àyax", un heroi de la mitologia grega que es va suïcidar al no rebre en herència les armes d'Ulisses després de la seva mort.[3]
Flora Iberica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. I LYCOPODIACEAE-PAPAVERACEAE. REAL JARDÍN BOTÁNICO. CSIC. Madrid 1986 (castellà)