El control de velocitat és un control de superació del límit de velocitat tant en el trànsit per carretera com en el transport marítim.[1]
Quan es detecta una infracció de velocitat, es fa una foto (digital) de la matrícula i, en alguns països, també del conductor. A causa de possibles errors de mesura deguts a imprecisions en l'equip de mesura, es dedueix un marge tècnic de la velocitat mesurada.[2][3]
S'ha comprovat que en els trams de carretera on es produeixen trampes de velocitat, el nombre d'accidents de trànsit disminueix, les lesions i danys en cas d'accident són menys greus, la conducció menys agressiva, la fluïdesa del trànsit millora i s'emeten menys gasos d'escapament nocius.[4][5]
Els controls de velocitat es poden fer de les següents maneres, entre d'altres:[6]
A Bèlgica, els controls de velocitat són realitzats per la policia integrada : per la policia federal (principalment a les autopistes) i per la policia local (a altres carreteres).
La transmissió per ràdio de llocs específics on es produeixen trampes de velocitat està prohibida des del 2014.[7] Des de llavors, les emissores de ràdio emeten una ubicació general com la sortida més propera. Es permet l'ús de navegadors per satèl·lit amb trampes de velocitat preprogramats com Waze o Garmin.
En una sentència de 4 d'abril de 2017, el Tribunal de Cassació va dictaminar que s'ha d'aplicar una correcció a la velocitat mesurada. Només es pot tenir en compte la velocitat corregida i es considera la velocitat real.[8]
Els controls de velocitat als Països Baixos estan organitzats per dues unitats policials: la Unitat Nacional (LE) i les forces regionals.[9][10]
Es permet la transmissió de trampes de velocitat mitjançant transmissors de ràdio, canal de missatges de trànsit o aplicacions com Waze.[11][12]