Tipus | tractat de les Nacions Unides IMO Code (en) | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 28 abril 1984 - | ||
Data de publicació | 1978 | ||
Signatari | |||
Dipositari | Organització Marítima Internacional | ||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | anglès, francès, rus i castellà | ||
La Convenció Internacional sobre Estàndards de Formació, Certificació i Vigilància per la gent de mar, conegua pels sigles en anglès STCW estableix un conjunt d'estàndards de qualificació mínima per al personal de vaixells de la marina mercant com ara bucs de càrrega i creuers, així com per a gran velers i grans iots. Els cursos i certificats STCW són obligatoris per als mariners, oficials i capitans, tot el personal de guàrdia al pont o la sala de màquines però també per a hostesses, cuiners i tot tipus de personal.[1]
Aquesta normativa es va establir per primer cop el 1978 en una conferència organitzada per l'Organització Marítima Internacional (IMO) a Londres i va entrar en vigor el 1984. La convenció va ser esmenada al 1995 i al 2010. La convenció de 1978 va ser la primera a fixar els requisits bàsics a nivell internacional i reemplaçava una sèrie de normes nacionals, no gaire eficaços en un ofici per definició internacional, com que no incorporaven els costums i estandards d'altres països. Es tracta de normes minimals que els estats poden superar.[2] Els aspectes que van quedar-ne fora són: les provisions OMI, que sotmeses a la regla número 14 del Capítol V de la Convenció Internacional per a la Seguretat de Vida en Mar (SOLES) 1974 i els requisits de les quals estan recolzats per la resolució A.890(21), adoptats a l'Assemblea de 1999 de l'IMO, que va reemplaça la resolució més primerenca A481(XII) adoptada el 1981.
Una característica especialment important de la Convenció STCW és que s'aplica a vaixells d'estats no membres de la convenció quan visiten ports d'estats que sí que en són membres. L'Article X requereix que les parts apliquin mesures de control a totes les banderes fins al punt de no fer distinció ni donar un tracte més favorable als vaixells que disposin d'una bandera d'un estat que sigui membre de la convenció. Precisament per això es creu que la convenció ha tingut una acceptació molt àmplia. Al 2018, la convenció STCW va ser subscrita per 164 parts, representant 99,2 per cent d'arqueig de navili mundial.
El 7 de juliol de 1995 la OMI va aprovar una sèrie de revisions sobre la convenció. Al seu moment també va proposar desenvolupar un nou codi STCW amb detalls tècnics addicionals. Aquestes esmenes van entrar en vigor el dia 1 de febrer de 1997 i amb un període de transició fins a l'1 de febrer de 2002. Els mariners amb certificat segons les normes de 1978 l'havien de renovar.
Les esmenes més significatives tenien en compte:
a) Control estatal portuari;
b) Comunicació d'informació a OMI per deixar constància del compliment i aplicació dels estàndards,
c) Sistemes d'estàndards de la qualitat (QSS), vigilància de l'aprenentatge, valoració, i procediments de certificació,
La OMI va adoptar un conjunt de noves esmenes a Manila el 2010, conegudes com «Les esmenes de Manila». L'evolució tecnològica i modes operacionals en feia necessàra una actualització. Les Esmenes de Manila van entrar en vigor el dia 1 gener 2012, amb un període de transició fins al 2017.
Les esmenes més significatives de 2010 eren:
Les normes citades anteriorment han previst l'existència de cursos d'actualització de la competència per a certs certificats d'especialitat i titulacions que caduquen als 5 anys. Aquells marins que tinguin la seva titulació o el certificat d'especialitat caducats hauran de demostrar el manteniment de la competència en tots els àmbits exigits mitjançant dues opcions.