Convolvulaceae | |
---|---|
Ipomoea imperati | |
Planta | |
Tipus de fruit | càpsula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Solanales |
Família | Convolvulaceae Juss., 1789 |
Tipus taxonòmic | Convolvulus |
Nomenclatura | |
Estatus | Nomen conservandum |
Sinònims |
Les convolvulàcies (Convolvulaceae) són una família de plantes[1] angiospermes de l'ordre de les solanals (Solanales),[2] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.[3] Inclou prop de 60 gèneres i més de 1.650 espècies ditribuides arreu del món, és una família cosmopolita,[4] entre les espècies ben conegudes es troben la corretjola (Convolvulus arvensis) o la moniatera (Ipomoea batatas).
Algunes espècies contenen alcaloides, com Operculina turpethum, anomenada turbit[5] en català, Ipomoea purga, de nom comú xalapa,[6] i Ipomoea violacea,[7] coneguda com a meravelles.[8]
Adopten la forma principalment de plantes herbàcies però també hi ha lianes, arbusts i arbres. Les fulles es dispoen de manera alterna i poden ser simples o compostes. Es caracteritzen per les flors amb forma d'embut i de simetria radial. Acostumen a tenir 5 pètals soldats, 5 sèpals i 5 estams. El fruit pot tenir la forma de càpsula, baia o núcula.[9]
Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, amb el nom de Convolvuli, a l'obra Genera Plantarum pel botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[10][11]
Dins d'aquesta família es reconeixen els 58 gèneres següents:[1]
Els següent nom científic és un sinònims heterotípic de Convolvulaceae:[1]
Dintre de la família de les convolvulàcies hi ha espècies amb una importància econòmica important, en destaquen els gèneres Ipomoea i Convolvulus, amb espècies que són utilitzades com a plantes ornamentals degut a les seves flors,[9] i amb la peresència al mercat de diferents varietats cultivars. Addicionalment també cal citar la moniatera, un conreu econòmicament important en molts països i essencial en alguns, el moniato és el cinquè conreu en importància als tròpics i el setè del món per volum de producció després del blat, l'arròs, el blat de moro, la patata, l'ordi i la mandioca.[12][13]