Tipus | signe clínic i manifestació neurològica |
---|---|
Especialitat | neurologia i psiquiatria |
Clínica-tractament | |
Símptomes | espasme muscular |
Exàmens | encephalography (en) , imatge per ressonància magnètica i tomografia computada |
Tractament | antiepilèptic |
Patogènesi | |
Causat per | epilèpsia, febre, celiaquia, accident vascular cerebral, traumatisme cranioencefàlic, hipoglucèmia, tumor cerebral, meningitis, encefalitis, toxemia (en) , alcoholisme i hemorràgia cerebral |
Classificació | |
CIM-9 | 780.3 |
CIAP | N07 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 19011 |
UMLS CUI | C0036572 |
Una convulsió és la contracció violenta i involuntària d'un o més músculs d'un o més membres del cos. Les convulsió s es classifiquen segons la durada de les contraccions:[1] les convulsions tòniques, en les quals la contracció muscular és perllongada; i les convulsions clòniques, en les quals es tracta de sacsejades musculars de curta durada (mioclònies).
Les convulsions són la traducció d'un sofriment dels centres nerviosos de l'encèfal o de la medul·la espinal. S'observen normalment en l'epilèpsia (convulsions epilèptiques) i en l'encefalopatia tòxica o metabòlica. També poden aparèixer en la síndrome neurolèptica maligna,[2] la síncope convulsiva, després d'una anòxia cerebral transitòria o d'un cop de calor[3] i com a conseqüència d'una intoxicació per mercuri, plata o plom, per exemple. Les crisis convulsives poden també no tenir cap causa orgànica i estar inscrites en les manifestacions d'histèria, com en el cas de les penitents de la secta jansenista de l'església de Sant Medard de París.[4]