En geometria, una corba deltoide, també coneguda com una Corba de Steiner, és una hipocicloide de tres cúspides. En altres paraules, és la ruleta (corba) creada per un punt en una circumferència mentre roda sense lliscar per l'interior d'una circumferència amb un radi tres vegades més gran. També es pot definir com una ruleta similar on el radi de la circumferència exterior és 3/2 el de la que gira. Pren el nom de la lletra grega delta (Δ) per la similitud amb la seva forma.
Una deltoide es pot representar (tret d'una rotació i una translació) per les equacions paramètriques següents
on a és el radi del circumferència que roda.
En coordenades complexes això esdevé
La variable t es pot eliminar d'aquestes equacions per obtenir l'equació cartesiana
i per tant és una corba algebraica plana del grau quatre. En coordenades polars això esdevé
La corba té tres singularitats, cúspides que corresponen a . La parametrització anterior implica que la corba és racional, la qual cosa implica que tingui gènere zero.
Un segment de recta pot lliscar amb cada extrem sobre la deltoide i romandre tangent a la deltoide. El punt de tangència es desplaça al voltant del deltoide dues vegades mentre cada extrem es desplaça al seu voltant només una vegada.
La corba doble de la deltoide és
que té un punt doble a l'origen que es pot fer visible dibuixant la corba després d'aplicar-li una rotació imaginària y ↦ iy, el que dona la corba
amb un punt doble a l'origen del pla real.
Les cicloides ordinàries les varen estudiar Galileo Galilei i Marin Mersenne el 1599 però les corbes cycloidals es varen plantejar per primera vegada per Ole Rømer el 1674 mentre estudiava la millor forma per a les dents dels engranatges. Leonhard Euler és qui va estudiar per primera vegada la deltoide actual el 1745 en la connexió amb un problema òptic.
Les deltoides sorgeixen en uns quants camps de les matemàtiques. Per exemple: