El cordal és, en els instruments de corda fregada, una peça en la qual se subjecten les cordes, la qual, al seu torn se subjecta a la part inferior de l'instrument.[1][2]
El cordal ancora les cordes, de manera que ha de ser prou fort per suportar la seva tensió combinada. Les cordes de la família del violí o de les famílies d'instruments de viola, inclosos els contrabaixos, s'uneixen mitjançant un "tailgut" enrotllat al voltant de la punta de cua o el botó final,[3] que es deixa entrar a la part inferior de l'instrument. Originàriament, es feien amb tripa d'animal i ajustats amb dificultat per mitjà d'un nus, ara solen ser de filferro o monofilament de niló, i s'ajusten fàcilment amb collars roscats, generalment de llautó, als extrems.[4]