Tipus | serralada | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Continent | Amèrica | |||
Entitat territorial administrativa | Xile | |||
| ||||
Serralada | Andes | |||
Característiques | ||||
Altitud | 3.114 m | |||
Dimensió | 3.100 () km | |||
Punt més alt | Cerro Vicuña Mackenna (en) (3.114 m ) | |||
La Serralada litoral de Xile, (Cordillera de la Costa), és una de les quatre macroformes de relleu principal de la geografia de Xile que es desenvolupen en sentit nord-sud. S'estén al llarg de 3.000 km i està format per muntanyes i turons arrodonits per l'erosió. És una serralada més baixa que la dels Andes però té una orogènesi més antiga[1] i els cims més alts ultrapassen els 3.000 m d'altitud. S'inicia al Morro de Arica, ubicat al sud d'Arica, i acaba internant-se a l'oceà Pacífic a la península de Taitao.[2]
Les màximes altituds de la Cordillera de la Costa es troben a:
Al Perú hi ha petits trams d'aquesta serralada al Departament d'Ica, amb el cerro Tunga, de 1200 msnm. Un altre tram està entre Tumbes i Piura, amb pics que ultrapassen els 2000 msnm. A l'Ecuador, hi ha a la Regió Litoral d'Ecuador, ocupant les províncies d'Esmeraldas, Manabí, Guayas i Santa Elena. Inclou les serralades de Colonche, Convento, Balzar, Atacames i Cojimíes, amb una altitud mitjana d'uns 800 metres.