| ||||
Tipus | ciutat de l'Argentina i municipi | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Argentina | |||
Província | província de Corrientes | |||
Departament | Capital | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 352.646 (2010) (3.918,29 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 90 km² | |||
Banyat per | riu Paraná | |||
Altitud | 52 m | |||
Dades històriques | ||||
Fundador | Juan Torres de Vera y Aragón | |||
Creació | 1588 | |||
Organització política | ||||
Òrgan executiu | gabinet de la Municipalitat de Corrientes | |||
Òrgan legislatiu | consell deliberant de la Municipalitat de Corrientes , (Escó: 19) | |||
Pressupost | 107.091.363 $ | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | W3400 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 0379 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | ciudaddecorrientes.gov.ar | |||
Corrientes - pronunciat [koˈrjentes], anomenada Taragüí en guaraní, literalment: "corrents", "cursos d'aigua" - és la capital de la província argentina de Corrientes, situada a la riba oriental del riu Paraná, a uns 1,000 km (621 mi) de Buenos Aires i 300 km (186 mi) de Posadas, a la Ruta Nacional 12. En el cens del 2010 el Departament Capital de Corrientes tenia 356.314 habitants.[1] Es troba davant de la seva ciutat bessona, Resistencia, a la Província del Chaco.
Corrientes té una barreja d'arquitectura colonial i moderna, diverses esglésies i diversos lapachos, ceibo, jacaranda i tarongers. També acull una de les celebracions de carnaval més grans del país.
La temperatura mitjana anual és de 21.3 °C (70.3 °F). Les precipitacions anuals ronden els 1,500 mil·limetres (59 in). El subtipus climàtic de Köppen per a aquest clima és "Cfa" (clima subtropical humit).[2] Les glaçades són rares; les dates de la primera i última gelada són el 5 i el 12 de juliol respectivament, cosa que indica que la major part de l'any està lliure de gelades.[3] La temperatura més alta registrada va ser de 43.3 °C (109.9 °F) el 30 de setembre de 2020 i l'endemà, es va tornar a batre el rècord històric amb 43.5 °C (110.3 °F). La temperatura més baixa mai registrada fou de −2.8 °C (27.0 °F) el 15 de juny de 1979.[4]
El pont Belgrano creua el riu Paraná que serveix de frontera natural amb la veïna província del Chaco. A l'altra banda del pont hi ha Resistencia, capital del Chaco. A l'oest i aigües amunt del Paranà, entre el Paraguai i l'Argentina, es troba la presa de Yaciretá, un dels majors generadors hidroelèctrics del món.
L' aeroport internacional Doctor Fernando Piragine de Niveyro (codi IATA: CNQ, codi OACI: SARC) a coordenades27° 26′ 20″ S, 58° 46′ 03″ O / 27.43889°S,58.76750°O, 5 km (3 mi) lluny de la ciutat, dona servei a la ciutat.
La línia ferroviària de via estreta del Ferrocarril Económico Correntino fins a Mburucuyá va funcionar del 1912 fins al 1927.
La ciutat s'estructura en diversos barris:[5]
El 1516 Juan Díaz de Solís manar la primera expedició per arribar a la zona poblada principalment per aborígens guaranís, però la seva expedició va ser atacada i Solís va morir en l'aventura.
Sebastià Cabot establí el 1527 el fort Sancti Spiritu aigües amunt del riu Paraná i, el 1536, Pedro de Mendoza arribar al nord fins a la conca del riu, buscant les Sierras de la Plata.
La ciutat de Corrientes, va ser fundada per Juan Torres de Vera y Aragón el diumenge 3 d'abril de 1588, amb el nom de Ciudad de Vera com consta de la seva acta de fundació, on en part d'ella s'expressa: «...fundo y asiento y pueblo la ciudad de Vera en el sitio que llaman de las Siete Corrientes provincia del Paraná y el Tape...».[6] Juan Torres de Vera i Aragó fundà el 3 d'abril de 1588 San Juan de Vera de las Siete Corrientes, que posteriorment fou reduït a Corrientes. Els "set corrents" es refereixen a les set penínsules a la vora del riu en aquest lloc, que produïen corrents salvatges que dificultaven la navegació del riu per aquesta part.
Malgrat tot, la seva posició entre Asunción (a l'actual Paraguai) i Buenos Aires feu de Corrientes un lloc estratègic rellevant, sobretot a causa de les seves terres de 55 metres d'alçada que impedeixen inundacions quan el nivell de l'aigua augmenta.
El 1615 els jesuïtes es van establir a prop del riu Uruguai. El 1807 la ciutat va resistir les invasions britàniques. Durant la guerra d'independència argentina va estar en conflicte permanent amb el govern centralista de Buenos Aires, però la guerra paraguaiana els va unir després que la ciutat fos atacada per les forces paraguaianes el 1865.