Corumbá

Plantilla:Infotaula geografia políticaCorumbá
Imatge
Tipusmunicipi del Brasil, ciutat fronterera i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 19° 00′ 32″ S, 57° 39′ 10″ O / 19.0089°S,57.6528°O / -19.0089; -57.6528
EstatBrasil
Unitat FederativaMato Grosso do Sul Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població96.268 (2022) Modifica el valor a Wikidata (1,48 hab./km²)
Geografia
Superfície64.960,863 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud118 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Coxim
Poconé
Miranda
Porto Murtinho
Rio Verde de Mato Grosso
Santo Antônio de Leverger
Ladário
Cáceres
Aquidauana
Itiquira
Barão de Melgaço
Bodoquena
Sonora Modifica el valor a Wikidata
Creació1778 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal79.300-000 a 79.349-999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic67 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi del Brasil5003207 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcorumba.ms.gov.br Modifica el valor a Wikidata

Corumbá és una ciutat de l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul, fronterer amb Bolívia. El 2020 tenia 112.058 habitants.[1]

La seva economia es basa principalment en l'agricultura, ramaderia, extracció de minerals i turisme, sent porta d'entrada a les zones humides més grans del món, el Pantanal. A causa de la seva frontera amb Bolívia, els migrants d'aquell país constitueixen un gruix important de la població, formant una comunitat cultural diferenciada.[2] A la ciutat hi ha l'aeroport internacional de Corumbá.

Geografia

[modifica]

El terme municipal de Corumbá limita simultàniament amb Bolívia i Paraguai, una situació que es coneix com a trifini. El seu nucli urbà limita amb les ciutats bolivianes de Puerto Suárez i Puerto Quijarro, que en conjunt conformen una zona franca per als productes importats que entren a Amèrica del Sud via Bolívia i també per al comerç d'artesania boliviana.[3][4] La frontera amb Paraguai es troba a l'extrem sud del municipi, en una zona preeminentment agrícola. La localitat paraguaiana més propera és Bahía Negra.[5]

Com a resultat, Corumbá té una de les proporcions més altes de bolivians-brasilers de qualsevol ciutat. Els informes etnogràfics han trobat que els bolivians a la ciutat són regularment objecte de discriminació racial.[2]

Història

[modifica]

Fundada com a campament militar primer i colònia l'any 1778 pels espanyols, va esdevenir estratègicament important amb l'obertura del riu Paraguai al comerç internacional després de la Guerra de la Triple Aliança (1865–70). A prop hi ha grans jaciments minerals. El 1878 fou elevat a la categoria de ciutat. El 1938, els governs de Brasil i Bolívia van acordar començar la construcció del ferrocarril Santa Cruz-Corumbá, un tram del ferrocarril General Manuel Belgrano que connectava Santa Cruz de la Sierra, Bolívia, amb l'estat brasiler de Mato Grosso. El ferrocarril es va acabar l'any 1955.[6][7]

Climatologia

[modifica]

El 20 de setembre de 2021, es va registrar la temperatura màxima rècord de 43,9 ºC. La temperatura mínima rècord és del 22 de juny de 1933,de 0,8 ºC.[8]

Fills il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corumbá
  1. ↑ «Corumbá - Panorama» (en portuguès brasiler). Cidades. IBGE. Arxivat de l'original el 2019-03-22. [Consulta: 3 desembre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Villela Lima da Costa, Gustavo «Os Bolivianos Em Corumbá-MS: Conflitos E Relações De Poder Na Fronteira». Mana, 21, 1, 4-2015, pàg. 35–63. Arxivat de l'original el 2018-06-02. DOI: 10.1590/0104-93132015v21n1p035. ISSN: 0104-9313 [Consulta: 27 setembre 2024].
  3. ↑ Hernández, Alberto; Loureiro Ferreira, Fernanda «Ropas americanas: Comercio, contrabando y compradores de ropa usada en la frontera de Corumbá, Brasil, y Puerto Quijarro, Bolivia». Frontera norte, 29, 57, 2017, pàg. 31–56. ISSN: 0187-7372.
  4. ↑ da Silva Fernandes, Roberto Mauro «O processo de instalação do regime de Loja Franca em Corumbá/MS (uma cidade em zona de fronteira): dilemas e possibilidades». Revista Videre, 10, 20, 18-12-2018, pàg. 161–186. Arxivat de l'original el 2024-06-04. DOI: 10.30612/videre.v10i20.8048. ISSN: 2177-7837 [Consulta: 27 setembre 2024].
  5. ↑ «Plan de Gestión del Pantanal Paraguayo» ( PDF) (en castellà). Secretaría Nacional de Turismo de Paraguay. [Consulta: 27 setembre 2024].
  6. ↑ Patric, Anthony «Railway Across South America Nears Reality» (en anglès). Chicato Tribune, 19-01-1947, p. 22 [Consulta: 2 maig 2016].
  7. ↑ «Corumbá - História & Fotos» (en portuguès brasiler). Cidades. IBGE. Arxivat de l'original el 2023-04-15. [Consulta: 3 desembre 2023].
  8. ↑ «INMET :: Tempo». tempo.inmet.gov.br. Arxivat de l'original el 2020-08-06.