L'obra Cosmographia de Sebastian Münster (1488–1552) impresa el 1544, és la descripció més antiga del món, en llengua alemanya.[1]
Va tenir nombroses edicions en diferents idiomes, incloent-hi: llatí, francès (traduït per François de Belleforest), italià, anglès i txec. L'última edició alemanya va ser publicada el 1628, molt després de la seva mort. La Cosmographia va ser un dels llibres més reeixits i populars del segle xvi. Va passar per 24 edicions en 100 anys. Aquest èxit es va deure a les notables xilografies (entre elles les de: Hans Holbein el Jove, Urs Graf, Hans Rudolph Manuel Deutsch i David Kandel). Va ser l'obra més important per a recuperar la geografia de l'Europa del segle xvi. Entre els mapes destacats dins de Cosmographia es troba el mapa "Tabula novarum insularum", que es considera el primer mapa que mostra als continents americans com a elements geogràfics per si mateixos.[2]
Les seves feines geogràfiques més primerenques eren Germania descriptio (1530) i Mappa Europae (1536). El 1540, va publicar una edició llatina de PtolemyGeographia amb il·lustracions.[3]
Karl Heinz Burmeister: Sebastian Münster - Versuch eines biographischen Gesamtbildes. Basler Beiträge zur Geschichtswissenschaft, Band 91, Basel&Stuttgart 1963-1969.
Karl Heinz Burmeister: Sebastian Münster - Eine Bibliographie. Wiesbaden 1964.
Hans Georg Wehrens: Freiburg in der „Cosmographia“ von Sebastian Münster (1549); in Freiburg im Breisgau 1504 - 1803, Holzschnitte und Kupferstiche. Verlag Herder, Freiburg 2004, S. 34 ff. ISBN 3-451-20633-1.
Günther Wessel: Von einem, der daheim blieb, die Welt zu entdecken - Die Cosmographia des Sebastian Münster oder Wie man sich vor 500 Jahren die Welt vorstellte. Campus Verlag, Frankfurt 2004, ISBN 3-593-37198-7.
Claus Priesner. Münster, Sebastian (en alemany). 18. Berlin: Duncker & Humblot, 1997, p. .