Cosroes II
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 570  Ctesifont (Iraq) | ||
| Mort | 28 febrer 628 (57/58 anys) Ctesifont (Imperi Sassànida) | ||
| Causa de mort | homicidi, decapitació | ||
| Rei de l'Imperi Sassànida | |||
| 591 – 28 febrer 628 ← Bahram VI – Kobad II → | |||
| Rei de l'Imperi Sassànida | |||
| 590 – ← Ormazd IV – Bahram VI → | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Arc de Ctesifont | ||
| Religió | Zoroastrisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | governador, monarca, cap militar | ||
| Període | Egipte sota l'Imperi Romà d'Orient i Sassànides | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Imperi Sassànida | ||
| Branca militar | Exèrcit sassànida | ||
| Conflicte | Guerra romano-sassànida del 572-591 Sasanian Civil War of 589–591 (en)  Guerra romano-sassànida del 602-628 Third Perso-Turkic War (en) | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei dels reis | ||
| Família | Sassànides | ||
| Cònjuge | Shirin Maria Gordiya | ||
| Fills | Shahriyar (  ) ShirinJuvanxer ( ) GordiyaAzarmigduxt ( ) MariaCosroes V ( ) valor desconegutMardanshah ( ) ShirinBorandurht ( ) MariaKobad II ( ) Maria | ||
| Pare | Ormazd IV | ||
| Parents | Bahram VI, germà de l'esposa Rostam Farrokhzād, nebot segon | ||
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam[1] i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Fou portat al tron pels magnats que s'havien revoltat contra el seu pare. Després de ser coronat, el seu pare fou cegat i executat però el general Bahram Txobin es va revoltar i es va proclamar rei com a Bahram VI i va dominar el regne. Mentre la guerra contra els romans d'Orient iniciada el 571 encara seguia i Cosroes II va fugir a l'Imperi, primer a Síria i després a Constantinoble, on l'emperador Maurici li va donar suport per recuperar el tron a canvi de la devolució d'Amida, Carrhae, Dara i Mayyafarikin i deixar d'intervenir als afers del regne d'Ibèria i a Armènia, cedint Lazistan als romans.
Amb el suport de part de l'exèrcit i de la noblesa i de forces romanes d'Orient, Cosroes II va retornar a Ctesifont i va derrotar Bahram VI a la batalla del Blarat.[2] Bahram va fugir al kanat dels Turcs i es va establir a Fergana on uns anys després fou assassinat per un sicari enviat per Cosroes II. Després de recuperar el poder es va signar la pau amb Constantinoble, a la qual foren cedides Armènia, Ibèria, Lazistan i altres territoris i va quedar abolit el tribut que es pagava a l'estat sassànida. Cosroes II va afavorir els cristians. Una expedició persa el 598 va annexionar el sud d'Aràbia com a província sassànida.[3]
Guerra amb l'Imperi Romà d'Orient
[modifica]El 602 Maurici va ser assassinat pel general Flavi Focas (602-610), que va usurpar el tron. Això va portar a una nova guerra entre l'Imperi Romà d'Orient i Pèrsia (602-628), suposadament com a revenja per la mort de Maurici, l'aliat i amic de Cosroes II, si bé a la pràctica intentant recuperar tot el territori romà d'Orient perdut i qualsevol altre que fos possible. Un dels suposats errors de Cosroes II fou la captura, empresonament i execució vers 602 del rei An-Numan III ibn al-Múndhir dels làkhmides d'al-Hira que va deixar obert el flanc sud-occidental de l'imperi persa. La causa seria la manca de suport d'aquest rei àrab en la guerra contra els romans; una generació després, els àrabs musulmans van poder atacar per aquest costat amb poca oposició. Els sassànides van envair Síria i Àsia Menor i el 608 van arribar fins a Calcedònia. El 610 Heracli va succeir a Focas.
El 611 fou presa Antioquia i la majoria de les fortaleses de Síria, Mesopotàmia i Armènia, i el 613 fou assetjada i presa Damasc[4] i el 614 Jerusalem, foren que conquerides pel general Shahrbaraz[5] i la Veracreu fou capturada i portada en triomf a Pèrsia.[6] Poc després el general Shahin va avançar per Àsia Menor i va derrotar repetidament els romans d'Orient i el 618 va conquerir Egipte. Els romans van oferir poca resistència, ja que també tenien conflictes interns i estaven sent atacats per àvars i eslaus per la zona del Danubi i els Balcans.
El 622 Heracli va passar a l'ofensiva i el 624 va avançar pel nord de Mèdia on va destruir el gran temple de foc de Ganzhak (Gazaca); el 626 va conquerir Lazika o Lazistan; aquest mateix any el general Shahrbaraz va avançar cap a Calcedònia i va intentar conquerir Constantinoble aliat als àvars (que van atacar per l'altre costat) però no ho va aconseguir i les seves forces foren derrotades i es van haver de retirar de l'Àsia Menor el 628. Mentrestant, el 627 els khàzars van envair el Caucas i això fou aprofitat per Heracli per derrotar els sassànides a la batalla de Nínive,[7] i avançar cap a Ctesifont. Cosroes II va fugir a la reva residència de Dastgerd (prop de la moderna Bagdad). Magnats destacats van alliberar el seu fill gran Kobad II (empresonat pel seu pare) i el van proclamar rei la nit del 23 a 24 de febrer del 628. Quatre dies després Cosroes II era assassinat al seu palau. Heracli va retornar en triomf a Constantinoble i el 629 la Veracreu li fou retornada[8] i Egipte evacuat.
Referències
[modifica]- ↑ Pourshariati, Parvaneh. Decline and Fall of the Sasanian Empire: The Sasanian-Parthian Confederacy and the Arab Conquest of Iran. Londres i Nova York: I.B. Tauris, 2008, p. 106-108. ISBN 978-1-84511-645-3.
- ↑ Martindale, J. R.. The Prosopography of the Later Roman Empire 2 Part Set: Volume 3, AD 527-641 (en anglès). Cambridge University Press, 1992, p.232. ISBN 0521201608.
- ↑ Frye, Richard. «THE REFORMS OF CHOSROES ANUSHIRVAN ('OF THE IMMORTAL SOUL')» (en anglès). The History of Ancient Iran.. Fordham University. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ Tucker, Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East (en anglès). Spencer C. Tucker, 2009, p.196. ISBN 1851096728.
- ↑ Farrokh, Kaveh. Shadows in the Desert: Ancient Persia at War (en anglès). Osprey Publishing, 2007, p.253. ISBN 1846031087.[Enllaç no actiu]
- ↑ Herren, Michael W.; Brown, Shirley Ann. Christ in Celtic Christianity: Britain and Ireland from the Fifth to the Tenth Century (en anglès). Boydell Press, 2002, p.197. ISBN 0851158897.
- ↑ Kaegi, Walter E. Heraclius, Emperor of Byzantium (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p.160. ISBN 0521814596.
- ↑ Parker, Elizabeth C.; Little, Charles T. The Cloisters Cross: Its Art and Meaning (en anglès). Metropolitan Museum of Art, 1994, p.122. ISBN 0810964341.
