Coure violeta

Coure violeta

Lycaena helle
Imago prop del riu Rur, Bütgenbach, Bèlgica
Dades
Hoste	Polygonum bistorta
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN	174383
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Subordre	Glossata
Superfamília	Papilionoidea
Família	Lycaenidae
Gènere	Lycaena
Espècie	Lycaena helle Denis & Schiffermüller, 1775

El coure violeta (Lycaena helle)^[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels licènids (Lycaenidae) present als Països Catalans.

Distribució

S'estén de forma dispersa per gran part d'Europa, des dels Pirineus fins a Noruega, així com a l'Àsia fins al centre i sud de Sibèria, Transbaikàlia, Mongòlia i l'Amur. A Europa, es troba al nord de la península Ibèrica, sud i centre-est de França, concretament des del departament de l'Arieja fins a les muntanyes del Jura i l'oest dels Vosges, oest de Suïssa, sud de Bèlgica a les Ardenes, Luxemburg, Alemanya, Polònia, Escandinàvia, Finlàndia, Lituània, Bielorússia, nord-oest de Rússia, Àustria, Romania i Ucraïna. Es considera extingida a Letònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria i Itàlia.^[3][4] A la península Ibèrica es coneixen molt poques citacions de l'espècie, amb dues d'antigues de la cara sud de l'Aneto, als Pirineus, i de Peña Labra, a la Serralada Cantàbrica de la província de Santander.^[5] Recentment, s'ha trobat en una localitat al nord-est província de León^[6] i a Andorra, on s'ha registrat en dues localitats al nord-est del país, una a la vora del riu Arieja i l'altra a les Bordes d'Envalira, Canillo.^[7]

Descripció

Envergadura alar d'entre 22 i 26 mm. Lleuger dimorfisme sexual per la diferent coloració de l'anvers i per la major mida de la femella. L'anvers de l'ala anterior del mascle té un color de fons taronja pràcticament del tot recobert per una iridescència entre blavosa i violeta. L'anvers de l'ala posterior també presenta aquesta iridescència, però el color de fons és marró i també existeix una franja taronja amb taques negres prop del marge. La femella presenta l'anvers similar al del mascle, però amb major presència de taronja a l'ala anterior i amb l'iridescència menys òbvia. Revers semblant en ambdós sexes, amb el color de fons de l'ala anterior ataronjat i el de l'ala posterior marró, amb nombrosos punts negres a ambdues ales que, a l'ala posterior són acompanyats d'una franja blanca i d'una de taronja envoltada de taques negres prop del marge.^[8][4]

• 
  ♂ / ♂ △

Hàbitat

Prats mesòfils, humits o entollats, torberes i marges de boscos humits amb abundància de flors.^[8] Rang altitudinal des dels 100 m fins als 1800 m.^[4] L'eruga s'alimenta de diverses poligonàcies, les quals inclouen la bistorta (Bistorta officinalis) al centre d'Europa i Polygonum viviparum al centre i nord d'Escandinàvia.^[4][8]

Període de vol i hibernació

Vola en una generació entre els mesos de maig i juliol, segons la localitat i l'altitud. Hiberna com a crisàlide.^[4][8]

Espècies ibèriques similars

• Coure tornassolat (Lycaena alciphron)
• Lycaena bleusei
• Coure de mollera (Lycaena hippothoe)
• Coure comú (Lycaena phlaeas)
• Coure fosc (Lycaena tityrus)
• Coure roent (Lycaena virgaureae)

Galeria

• 
  Anvers d'un mascle
• 
  Anvers d'una femella
• 
  Revers d'un adult
• 
  Aparellament

Referències

1. «Coure violeta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 12 maig 2024].
3. «Lycaena helle» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 12 maig 2024].
4. Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
5. Cano, José Martín; García-Barros, Enrique; Munguira, Miguel L. «Lycaena helle (Dennis y Schiffermüller, 1775)» (PDF) (en castellà). Atlas de los invertebrados amenazados de España (Especies en peligro crítico y en peligro), 2008 [Consulta: 12 maig 2024].
6. Muñoz Sariot, Miguel Ginés «Lycaena helle (Dennis & Schiffermüller, 1775) nueva especie para Castilla y León (España) (Lepidoptera: Lycaenidae)» (en castellà). Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A.), 57, 31-12-2015, pàg. 433–434. ISSN: 1134-6094.
7. Ubach, Andreu; Sylvestre, Eric «Primeres citacions de coure violeta, Lycaena helle (Dennis & Schiffermüller, 1775), a Andorra (Lepidoptera: Lycaenidae)». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 107, 31-01-2017, pàg. 165–168. ISSN: 1132-7669.
8. Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• Asturnatura (castellà)
• Biodiversidad Virtual (castellà)
• European Butterflies (anglès)