Lycaena helle | |
---|---|
Imago prop del riu Rur, Bütgenbach, Bèlgica | |
Dades | |
Hoste | |
Estat de conservació | |
Espècie amenaçada | |
UICN | 174383 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Subordre | Glossata |
Superfamília | Papilionoidea |
Família | Lycaenidae |
Gènere | Lycaena |
Espècie | Lycaena helle Denis & Schiffermüller, 1775 |
El coure violeta (Lycaena helle)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels licènids (Lycaenidae) present als Països Catalans.
S'estén de forma dispersa per gran part d'Europa, des dels Pirineus fins a Noruega, així com a l'Àsia fins al centre i sud de Sibèria, Transbaikàlia, Mongòlia i l'Amur. A Europa, es troba al nord de la península Ibèrica, sud i centre-est de França, concretament des del departament de l'Arieja fins a les muntanyes del Jura i l'oest dels Vosges, oest de Suïssa, sud de Bèlgica a les Ardenes, Luxemburg, Alemanya, Polònia, Escandinàvia, Finlàndia, Lituània, Bielorússia, nord-oest de Rússia, Àustria, Romania i Ucraïna. Es considera extingida a Letònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria i Itàlia.[3][4] A la península Ibèrica es coneixen molt poques citacions de l'espècie, amb dues d'antigues de la cara sud de l'Aneto, als Pirineus, i de Peña Labra, a la Serralada Cantàbrica de la província de Santander.[5] Recentment, s'ha trobat en una localitat al nord-est província de León[6] i a Andorra, on s'ha registrat en dues localitats al nord-est del país, una a la vora del riu Arieja i l'altra a les Bordes d'Envalira, Canillo.[7]
Envergadura alar d'entre 22 i 26 mm. Lleuger dimorfisme sexual per la diferent coloració de l'anvers i per la major mida de la femella. L'anvers de l'ala anterior del mascle té un color de fons taronja pràcticament del tot recobert per una iridescència entre blavosa i violeta. L'anvers de l'ala posterior també presenta aquesta iridescència, però el color de fons és marró i també existeix una franja taronja amb taques negres prop del marge. La femella presenta l'anvers similar al del mascle, però amb major presència de taronja a l'ala anterior i amb l'iridescència menys òbvia. Revers semblant en ambdós sexes, amb el color de fons de l'ala anterior ataronjat i el de l'ala posterior marró, amb nombrosos punts negres a ambdues ales que, a l'ala posterior són acompanyats d'una franja blanca i d'una de taronja envoltada de taques negres prop del marge.[8][4]
Prats mesòfils, humits o entollats, torberes i marges de boscos humits amb abundància de flors.[8] Rang altitudinal des dels 100 m fins als 1800 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses poligonàcies, les quals inclouen la bistorta (Bistorta officinalis) al centre d'Europa i Polygonum viviparum al centre i nord d'Escandinàvia.[4][8]
Vola en una generació entre els mesos de maig i juliol, segons la localitat i l'altitud. Hiberna com a crisàlide.[4][8]