Cova Fell

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Plantilla:Infotaula indretCova Fell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRegió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 02′ S, 70° 03′ O / 52.03°S,70.05°O / -52.03; -70.05

La cova Fell és una cova natural i un jaciment arqueològic situat al congost del riu Chico o Ciake, comuna de Laguna Blanca, al sud de Xile, a la Patagònia. És a la rodalia de l'entrada al Parc Nacional Pali Aike, al camp volcànic Pali Aike, prop de la frontera amb Argentina.[1]

Descobriment

[modifica]

La trobà Junius Bird, a qui van cridar l'atenció les puntes lítiques i restes de pedra tallada trobats en la superfície. L'excavació del jaciment començà el 1936, quan s'hi trobaren 511 objectes, entre ells instruments amb mànec, ganivets, raspadors, llaços amb boles, un parell de pedres circulars per fregar i eines d'os. Inicialment s'anomenà Abric de Riu Chico, però Bird el modificà per honorar la família Fell, propietària de la finca on és la cova.[2][3]

Estratigrafia i cronologia

[modifica]
Representació artística de l'entrada a la cova Fell

Superfície

[modifica]

El material de la superfície del lloc, amb un espessor entre 45 i 61 cm, es compon de terra, pedres i fem d'ovella piconat.[3]

Estrat I, període 5

[modifica]

La capa estratigràfica més recent és de terra fosca i té uns 25 cm d'espessor. Data de fa més de 700 anys. La datació per radiocarboni donà com a resultat 1265 ae +-90. Conté petites puntes de fletxa i eines d'os, així com objectes culturals com pintes i perles. D'acord amb l'estil de les puntes de fletxa, aquest període s'associa amb la presència dels indígenes Ona. En les restes de fauna predominen fragments d'ossos de guanac.[4][5][6]

Estrat II, període 4

[modifica]

Té 25 cm d'espessor. La divisió entre els estrats I i II és quasi imperceptible a ull nu, perquè els sediments tenen el mateix color de terra. Data de fa 6.500 anys. Es caracteritza per la presència d'eines de pedra, com mànecs de puntes pedra, ganivets i raspadors amb forma de petites ungles de polze, així com un conjunt d'instruments d'os. Grans llaços amb boles, així com grans de collaret i altres adorns també hi apareixen. Aquest període es pot distingir per la construcció d'estructures, incloent enterraments estesos i túmuls de roca. L'associació faunística també està dominada pel guanac.[4][5][7]

Estrat III, període 3

[modifica]

Data de fa 8.500 a 6.500 anys. La consistència compacta de la terra negra de l'estrat III és ben diferent de la de l'estrat II. Té entre 30 i 38 cm d'espessor. Es troben en aquesta capa punxons d'os, raspadors de pedra, i puntes triangulars de pedra amb bases arredonides. També llaços amb boles de grandària notablement menor que els del període 4. S'ha suggerit que aquests llaços de pedra petita s'utilitzarien en la cacera d'aus. El guanac i fragments ossis de guineu dominen el conjunt faunístic.[5][4]

Estrat IV, període 2

[modifica]

L'espessor d'aquest estrat és de 33 a 43 cm i consisteix en terra fosca molt compacta. Data de fa 10.000 a 8.500 anys. En aquest estrat s'han trobat puntes d'os, punxons i raspadors de pedra, però en conjunt més sediment que objectes.[8][5]

Estrat estèril

[modifica]

Acumula lloses de pedra de gres que caigueren del sostre de la cova i la segellaren. Té de 38 a 50 cm d'espessor.[9]

Estrat V, període 1

[modifica]
Puntes de projectil de cua del peix elaborades durant el període més antic d'ocupació de la cova Fell

Sòl format per sediments d'argila tova de 7 a 20 cm d'espessor; correspon al nivell més antic d'ocupació cultural de la cova, a l'anomenada Tradició Fell. Aquesta tradició es caracteritza sobretot per les puntes de cua de peix, així com per diversos discs polits, raspadors i talladors de pedra i eines d'os. Diversos fogons de cubeta excavats en el sòl també es trobaren en aquest estrat. Entre les restes de la fauna s'hi registraren espècies extingides de Dusicyon avus, Mylodon darwini i parahips. Segons la datació per radiocarboni aquest estrat té entre 11.000 +-170 i 10.080 +-160 anys.[10][11][5][12][13][6]

Significat

[modifica]

La cova Fell mereix un reconeixement per representar possiblement el més antic assentament humà a la Terra de Foc i la Patagònia, aproximadament 11000 ae. Aquesta regió meridional d'Amèrica del Sud és un símbol de "la fi de la línia" per al poblament primerenc d'Amèrica.[14]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Heusser 2003.
  2. ↑ Bird, 1988:145.
  3. ↑ 3,0 3,1 Bird 1988:137.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Bird 1988:138.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Roosevelt 1990.
  6. ↑ 6,0 6,1 Bird 1988.
  7. ↑ 1988:139.
  8. ↑ Bird 1988:139.
  9. ↑ Bird 1988:134.
  10. ↑ Bird 1988:142.
  11. ↑ Dillehay et al. 1992:170.
  12. ↑ Bird 1988:189-194.
  13. ↑ Bird 1988:153.
  14. ↑ Borrero & Franco 1992: 222.

Referències

[modifica]
  • Bird, Junius B. (1970). "Paleo-Indian Discoidal stones from Southern South America"; American Antiquity 35 (2): 205–209. ISSN 0002-7316. JSTOR 278152.
  • Bird, Junius B. (1988). Travels and Archaeology in South Chile. University of Iowa Press. pàg. 246. ISBN 0-87745-202-4.
  • Borrero, Luis Alberto; Franco, Nora Viviana (1997). "Early Patagonia Hunter-Gatherers: Subsistence and Technology"; Journal of Anthropological Research 53 (2): 219–239.
  • Dillehay, Tom D.; Gerardo Ardila; i Gustav Politis, Gustavo (1992). "Earliest hunters and gatherers of South America"; Journal of World Prehistory 6 (2): 145–204. doi:10.1007/BF00975549. JSTOR 25800613.
  • Dillehay (1999). "The late Pleistocene cultures of South America". Evolutionary Anthropology 6: 206–216.
  • Heusser, Calvin J. (2003). Ice Age Southern Andes: A Chronicle of Paleoecological Events. Elsevier. pàg. 240. ISBN 0-444-51478-3.
  • Paez, M.M.; A.R. Prieto; & M.V. Mancini (1999). "Fossil pollen from Los Toldos locality: A record of the Late-glacial transition in the Extra-Andean Patagonia"; Quaternary International 53-54: 69–75.
  • Roosevelt, Anna C. (1990). "Travels and Archaeology In South Chile"; The Latin American Anthropology Review 2 (2): 72–74. American Anthropological Association. doi:10.1525/jlca.1990.2.2.72.
  • Roosevelt, Anna C.; John Douglas & Linda Brown (2002). "The Migrations and Adaptations of the First Americans: Clovis and Pre-Clovis Viewed from South America"; N. Jablonski (ed.) The First Americans: The Pleistocene Colonization of the New World: 159-223. Wattis Symposium, vol. 4; Memoirs of the Califòrnia of Sciences N° 27. Berkeley: University of Califòrnia Press.

Enllaços externs

[modifica]