Tipus | jaciment arqueològic i cova ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Shuqba ![]() | |||
Localització | ||||
| ||||
Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
La Cova de Shuqba és un jaciment arqueològic que es troba a prop de la ciutat homònima de Shuqba, a Cisjordània, en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, a Palestina.
El 2013, la cova, juntament amb el proper Uadi Natuf, s'inclogueren en la llista indicativa del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.[1][2]
La Cova de Shuqba és ubicada a la riba nord del riu Natuf. Aquest uadi és a un quilòmetre al sud de la ciutat de Shuqba, i flueix en direcció a l'oest, cap a la plana litoral de Xefela. La ciutat és a 28 km al nord-oest de Jerusalem. Aquesta àrea és a la rodalia de les muntanyes de Judea.[3]
El jaciment, el va investigar breument el 1924 el religiós Alexis Mallon, que va suggerir que l'Escola Britànica d'Arqueologia de Jerusalem s'encarregàs d'excavar la cova.[4] Durant un temps, Dorothy Garrod, amb un equip de treballadors palestins, en feu una rasa a la cambra central, així com un petit sondeig a la cambra III.[5] Va identificar una seqüència arqueològica que incloïa una capa "Levallois-Mosterià" tardana. També incloïa una capa mesolítica que després denominà "natufià" (perquè era al uadi Natuf). Era la primera vegada que es trobava una capa natufiana com a part d'un dipòsit estratificat. Aquesta capa contenia restes de carbó vegetal i una indústria d'eines microlítiques desconeguda fins aleshores, caracteritzada per lunats en forma de mitja lluna. La cultura natufiana es va estendre per l'Orient Pròxim entre 10800 i 8300 abans de la nostra era.
L'equip de Dorothy Garrod hi va trobar objectes d'os treballat. En la fauna predominava per la gasela i incloïa també el gos domèstic. Les restes de 45 esquelets humans, en la seua majoria fragmentaris, permeteren comprendre una sèrie de pràctiques mortuòries distintives.[6][7][3] Més tard, altres recerques han identificat el que semblen ser restes neandertals, juntament amb eines de talla Levallois nubianes que anteriorment es creien específiques de l'Homo sapiens.[8]
La Cova de Shuqba forma part de l'entorn prehistòric més ampli del uadi Natuf. Tot i que la major part del material lític de la zona d'estudi en 1 km al voltant, al llarg de la riba nord del uadi, es concentra en redós de la cova, s'han trobat llesques de pedra en una terrassa natural a 200 m al sud de la cova. La recollida en superfície indica que aquest material prové de la cova i dels enderrocs del 1928, la major part dels quals han estat arrossegats turó avall. Hui hi és visible una terrassa, però es va construir pels conreus agrícoles moderns.[3]
El 2013, la zona s'inclogué en la llista indicativa de la UNESCO per a la seua possible designació com a Patrimoni de la Humanitat.(2)
El uadi Natuf i la Cova de Shuqba es troben a hores d'ara amenaçats per la construcció de carreteres, la descomposició, la manca de protecció, i per l'abocament massiu de fem.[9][10][11]
Les autoritats de l'estat israelià han construït una enorme carretera de circumval·lació a través del uadi Natuf per a connectar els assentaments il·legals israelians.[9][11] També han construït una rampa d'eixida de la carretera de circumval·lació perquè els camions d'escombraries aboquen residus contaminants a la vall.[12] A més a més, els israelians construïren un mur per a separar la cova del proper llogaret palestí de Shuqba.[12]
Una dent fossilitzada trobada a la Cova de Shuqba és la prova més clara de la presència de neandertals.[13]