Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 juny 1952 ![]() Watseka (Illinois) ![]() |
Formació | Universitat de Colúmbia Universitat de Manchester Universitat del Sud de Califòrnia St Antony's College ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Sociologia i antropologia social ![]() |
Ocupació | sociòleg, antropòleg, antropòleg social, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de Nova York Universitat de Khartoum ![]() |
Participà en | |
4 gener 2021 | Dialogue for Catalonia |
22 gener 2014 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014 ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Craig Jackson Calhoun (Watseka, 16 de juny de 1952)[1] és un sociòleg estatunidenc i actual president de l'Institut Nicolas Berggruen, fundat el 2010 amb l'objectiu de millorar els sistemes de governança.[2][3]
Calhoun és un defensor de la utilització de la ciència social per abordar les qüestions d'interès públic. Va ser director de la London School of Economics de setembre de 2012 fins a setembre de 2016 quan va esdevenir el primer president de l'Institut Nicolas Berggruen. Anteriorment, havia estat president del Social Science Research Council i va ser professor de la Facultat de Ciències Socials a la Universitat de Nova York i director del seu Institut per al Coneixement Públic. Amb Richard Sennett va ser cofundador de NYLON, un seminari interdisciplinari per a estudiants de postgrau a Nova York i Londres que realitza investigacions etnogràfiques i històriques per a influir en la política, la cultura i la societat.
El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que va signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[4]