Cretona

L'ordit i la trama en un teixit normal

La cretona fou originalment un teixit molt resistent amb ordit de cànem i trama de lli. En els inicis era de color blanc, sense estampar. També en els orígens, hi havia cretones teixides de cànem, de lli i de cotó. A França, segons una llei de 1738 (Reglement du 14 de Janvier de 1738) les cretones havien de ser de lli, exclusivament. Durant molts anys les cretones eren teixits blancs, resistents i suaus al tacte. Emprats per a fer camises, mocadors i altres. Les definicions actuals consideren les cretones teixits de cotó estampats, de qualitat regular, usats per a fer cortines, entapissat de mobles i altres paraments de la llar.[1][2] El canvi de significat es produí a partir de 1875 i ja estava consolidat el 1900. (Vegeu documents, més avall).

Història

[modifica]

Hom atribueix el seu nom i origen al teixidor Paul Creton del poble de Vimoutiers dans l'Orne (l'any 1640) o, potser, a la vila de Creton dans l'Eure en època no definida. [3]

Documents

[modifica]
  • 1762. Cretona només de lli. CRETONNE. Toile blanche ainsi appellée du nom de celui qui en a fabriqué le premier. Elle a la chaîne & la trame de lin, … aux cretonnes qui se manufacturent à Lizieux en Normandie. Il y en a de fines, de grosses & de moyennes. Leur longụeur & leur largeur varient beaucoup. Elles sont toutes d'un très-bon usé.[4]
  • 1770. Cretona de cànem i lli. CRETONNE. Sorte de toile blanche qui se fabrique en Normandie du côté de Lizieux. Les cretonnes, ainsi appeliées du nom de celui qui en a fabriqué le premier, ont la chaîne de chanvre & la trame de lin.[5]
  • 1814. CRETONNE, s. f. Sorte de toile blanche Des chemises de cretonne.[6]
  • 1839. Cretona tela blanca. Cretonne, subst. fém., sorte de toile blanche qui se fabrique du côté de Lisieux : des chemises de cretonne.[7]
  • 1841. Cretona tela blanca, bastant suau...[8]
  • 1844. Primera referéncia en castellà.[9]
  • 1870-1950. Barbara Brackman resumeix el canvi de significat de "cretonne".[10]
  • 1918. Cretones estampades amb flors.[11]
[modifica]
«

y cuant [la percalera] talla algun vestit

de cretona o de percal,

talla més faldes sa llengua

qu•una daga d'afaitar

(Tipos d'auca, 99).

»

[12]

Notes

[modifica]
  1. ↑ CRETONA f.: Roba de cotó, gruixuda i de baixa qualitat, que sol esser estampada i destinar-se a cortines, tapisseria de mobles, etc.. http://dcvb.iecat.net/ Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine.
  2. ↑ TÈXT Teixit fet amb fils gruixuts de cotó, lligat de plana i bastant d'empesa, que hom destina generalment a l'estampació. http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0037468
  3. ↑ Mou-te per la pobresa zero. Intermón Oxfam Editorial, 2006, p. 21–. ISBN 978-84-8452-436-6. 
  4. ↑ Dictionnaire du citoyen, ou Abregé historique, théorique et pratique du commerce. Contenant ses principes; le droit public de l'Europe relativement au négoce; [etc.]. Aux dépens de la compagnie, 1762, p. 198–. 
  5. ↑ Dictionnaire portatif de commerce, contenant la connoissance des marchandises de tous les pays, ou les principaux & nouveaux articles, concernans le commerce & l'economie: les arts, les manufactures, les fabriques, la minéralogie, les drogues, les plantes, les pierres précieuses, &c.&c. .... Société typographique, 1770, p. 233–. 
  6. ↑ Dictionnaire de l'Académie françoise,. Bossange et Masson, Garnery, Henri Nicolle, 1814, p. 348–. 
  7. ↑ Paris Aubert et cie. Pictorial French Dictionary. C. Tiet, 1839, p. 119–. 
  8. ↑ W. Duckett. Dictionnaire de conversation à l'usage des dames et des jeunes personnes, ou Complément nécessaire de toute bonne éducation. Langlois et Leclercq, 1841, p. 356–. 
  9. ↑ Juan Bravo Castillo. Actas del II Coloquio sobre los Estudios de Filología Francesa en la Universidad Española: (Almagro, 3-5 de mayo de 1993). Univ de Castilla La Mancha, 1 gener 1994, p. 151–. ISBN 978-84-88255-52-5. 
  10. ↑ Barbara Brackman. Making History - Quilts & Fabric From 1890-1970: 9 Reproduction Quilt Projects - Historic Notes & Photographs - Dating Your Quilts. C&T Publishing Inc, 5 novembre 2010, p. 42–. ISBN 978-1-60705-302-6. 
  11. ↑ Lesley Jackson. Twentieth-Century Pattern Design. Princeton Architectural Press, 8 febrer 2007, p. 58–. ISBN 978-1-56898-712-5. 
  12. ↑ Joaquim Martí Mestre. Diccionari històric del valencià col·loquial: Segles XVII, XVIII i XIX. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 508–. ISBN 978-84-370-8598-2. 

Enllaços externs

[modifica]