Crisoberil

Infotaula de mineralCrisoberil

Cristall de crisoberil d'Itaguaçu, Espírito Santo, Brasil
Fórmula químicaBeAl₂O₄
Epònimor i beril Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBrasil
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BA.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.BA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.2.9.1
Heys7.4.4
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 5,481Å; b = 9,415Å; c = 4,428Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacialgrup espacial Pbnm Modifica el valor a Wikidata
Colortons verds, verd maragda, blanc verdós, verd groguenc, marró verdós, groc, blau
Exfoliacióbona en {110}, imperfecta en {010}, pobre en (001)
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa8,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,75(1) g/cm³ (mesurada); 3,69 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,746 nβ = 1,748 nγ = 1,756
Birefringènciaδ = 0,010
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 70°, calculat: 72°
Dispersió òpticar > v
Impureses comunesFe, Cr, Ti
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1789
SímbolCbrl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

El crisoberil és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del grec χρυσός, daurat, i βήρυλλος, beril, en al·lusió al seu color.

Característiques

[modifica]

El crisoberil és un òxid de fórmula química BeAl₂O₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma cristalls tabulars en {001} o cristalls prismàtics curts al llarg de [100], de fins a 22 centímetres; prominentment estriats en {001}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 8,5. El seu anàleg amb crom s'anomena mariinskita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el crisoberil pertany a «04.BA: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb cations de mida petita i mitja» juntament amb la manganostibita.

Varietats

[modifica]

L'alexandrita és una varietat gemma de color verd, degut al seu contingut en crom, que mostra canvi de color sota la llum natural i artificial, de verd a color ametista. Rep aquest nom en honor del tsar Alexandre II de Rússia.[3] La crisolita de Ceilán és el nom que rep el crisoberil groc daurat més comercial.[4] La cymofana és una varietat opalescent, la qual exhibeix una xatoyància blavosa que és causada per cavitats similars a tubs microscòpics o inclusions aciculars de rútil en una orientació paral·lela a l'eix c.[5]

Formació i jaciments

[modifica]

És característica d'algunes pegmatites de granit associades amb esquistos de mica d'alt grau o zones de reacció en roques ultramàfiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, moscovita, albita, beril, columbita, turmalina, topazi, cianita, estaurolita, fenaquita, apatita o fluorita.[2] Va ser descoberta l'any 1789 al Brasil. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà),[6] així com als camps de pegmatites de Cotlliure i Argelers, tots dos municipis a la comarca del Rosselló.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Chrysoberyl» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «Chrysoberyl» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 abril 2016].
  3. «Alexandrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
  4. «Ceylonese Chrysolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
  5. «Cymophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 abril 2016].
  6. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 13 gener 2024]. 
  7. BERBAIN. C, RILEY. T, FAVREAU. G,. Phosphates des pegmatites du massif des Albères. Ed Association française de Microminéralogie, 2012 [Consulta: 13 gener 2024].