Cristuru Secuiesc

Plantilla:Infotaula geografia políticaCristuru Secuiesc
Cristuru Secuiesc (ro)
Székelykeresztúr (hu) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuspoble de Romania Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 17′ 30″ N, 25° 02′ 07″ E / 46.2917°N,25.0353°E / 46.2917; 25.0353
EstatRomania
JudețProvíncia de Harghita Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalCristuru Secuiesc (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població8.797 (2021) Modifica el valor a Wikidata (163,06 hab./km²)
Geografia
Superfície53,95 km² Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Cristuru Secuiesc (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataHunor-János Koncz (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal535400 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webkeresztur.ro Modifica el valor a Wikidata


Cristuru Secuiesc (pronunciació en romanès: [ˌKristuru sekuˈjesk]; en hongarès: Székelykeresztúr, pronunciat [ˈSeːkɛjkɛrɛstuːr]) és una ciutat del comtat de Harghita, Romania. Es troba a la terra de Székely, una regió etno-cultural a l'est de Transsilvània.

La ciutat administra dos pobles:

  • Betești / Betfalva, part de Mugeni fins al 2004
  • Filiaș / Fiatfalva

Història

[modifica]

La ciutat formava part de la zona de la Terra Székely de la província històrica de Transsilvània. Va pertànyer a Udvarhelyszék fins a la reforma administrativa de Transsilvània el 1876, quan va caure dins del comtat d'Udvarhely del Regne d'Hongria. Després del tractat de Trianon de 1920, va passar a formar part de Romania i va passar a formar part del comtat d'Odorhei durant el període d'entreguerres. El 1940, el Segon arbitratge de Viena va concedir el nord de Transsilvània a Hongria.

Hongria va mantenir la ciutat fins al final de la Segona Guerra Mundial. Després de l'ocupació soviètica, l'administració romanesa va tornar el 1945 i va passar a formar part oficialment de Romania el 1947. Entre 1952 i 1960, la ciutat va caure dins la regió autònoma magiar, entre 1960 i 1968 la regió autònoma Mureș-Magyar. El 1968, la província va ser abolida i, des de llavors, la ciutat forma part del comtat de Harghita.

Demografia

[modifica]
Gent de la ciutat natal a finals dels anys trenta

A partir del cens romanès 2002, la ciutat té una població de 9672 dels quals 9.201 (95,13%) són ètnics hongaresos, 2,47 ètnica gitana, 2,27% ètnics romanesos i 0,12% d'altres.[1]

Pel que fa a la religió, el 46,02% dels seus habitants són reformats, el 35,99% són unitaris, el 14,27% són catòlics, el 2,33% són ortodoxos romanesos.

Fills il·lustres

[modifica]

Ciutats germanes

[modifica]

Cristuru Secuiesc està agermanada amb:

Referències

[modifica]