Crónicas

Crónicas
Fitxa
Direcció	Sebastián Cordero
Protagonistes	John Leguizamo; Leonor Watling; Damián Alcázar; José María Yazpik; Alfred Molina; Camilo Luzuriaga
Producció	Alfonso Cuarón
Guió	Sebastián Cordero
Música	Antonio Pinto
Fotografia	Enrique Chediak
Distribuïdor	Palm Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Equador i Mèxic
Estrena	2004
Durada	98 min
Idioma original	castellà
Color	en color
Recaptació	783.778 $
Descripció
Gènere	drama i cinema de ficció criminal
Lloc de la narració	Amèrica del Sud
Premis i nominacions
Nominacions	candidata internacional als Premis Oscar (2005) ;

Crónicas és una pel·lícula mexicano-equatoriana del 2004 dirigida per Sebastián Cordero. Fou produïda, entre altres, per Guillermo del Toro i Alfonso Cuarón, Fou projectada a la secció Un Certain Regard del 57è Festival Internacional de Cinema de Canes.^[1]

Sinopsi

Conta la història de Manolo Bonilla (John Leguizamo), presentador estrella d'un programa de notícies sensacionalistes de Miami, qui viatja juntament amb el seu equip a una petita ciutat equatoriana per a cobrir la història d'un assassí en sèrie de nens, el Monstre de Babahoyo. La mort accidental d'un nen provoca l'intent de linxament de Vinicio Cepeda (Damián Alcázar), un humil venedor ambulant. No obstant això, la intervenció de Manolo salva la vida de l'home. Vinicio és empresonat per homicidi involuntari i ofereix a Manolo informació sobre el Monstre a canvi que Manolo emeti un reportatge sobre el seu injust empresonament. Manolo accepta, atret pel costat fosc que intueix en Vinicio, i aviat comença a saltar-se les regles, decidit a ser l'heroi que, sense l'ajuda de ningú, detingui a l'assassí.

Repartiment

John Leguizamo - Manolo Bonilla
Leonor Watling - Marisa Iturralde
Damián Alcázar - Vinicio Cepeda
José María Yazpik - Iván Suárez
Alfred Molina - Victor Hugo Puentes
Henry Layana - Don Lucho
Tamara Navas - Doña Etelvina
Washington Garzón - Joseph Juan
Rosa Alina Ortiz - Amiga Don Lucho
Raymundo Zambrano - Cura
Camilo Luzuriaga - Capitán Bolivar Rojas
Peki Andino - Sargento Saltos
Luiggi Pulla - Robert

Producció

El director del pel·lícula comenta: a finals de 1999 vaig llegir un article en un periòdic sensacionalista sobre l'arrest a Colòmbia d'un dels assassins i violadors de nens més brutals que el món ha conegut(Luis Alfredo Garavito Cubillos). L'article esmentava molt breument a l'esposa del violador; i després d'uns dies jo no podia deixar de pensar en ella. Sabia potser de la doble vida que portava el seu marit? Quin costat del seu espòs coneixia ella? Tenia ell un costat bo?. No podria pensar en una acció més baixa que matar i torturar a un nen, per la qual cosa es va convertir en un repte crear un personatge capaç d'assassinar en un moment, i alhora tenir una família amb la qual comparteix les millors intencions.^[2]^[3] "Jo volia que els moments més lírics de la pel·lícula vinguin d'aquest "monstre" sense suggerir de cap manera que les seves accions són justificables".

Rodatge i escenaris

El rodatge de la pel·lícula li ho va realitzar durant els mesos de juliol i agost del 2003 a les províncies de Guayas i Los Ríos. Amb un equip de seixanta tècnics, al voltant de trenta actors principals i secundaris i més de dos mil extres. La postproducció del film es va realitzar a Mèxic, el Brasil, França, els Estats Units, en un lapse de nou mesos.

Banda sonora

La Banda Sonora de la pel·lícula va comptar amb la participació d'importants músics equatorians i estrangers com Hugo Hidrovo, la Grupa, Hipatia Balseca, Jinsop i la banda mexicana Café Tacuba realitzant una versió del tema mítico de Julio Jaramillo.

Premis i nominacions

Als Premis Ariel va rebre sis nominacions, i va guanyar un premi.^[4]

Any	Premi	Categoria	Nominat
XLIX edició dels Premis Ariel	Crónicas	millor pel·lícula	Nominat
	Sebastián Cordero	Millor direcció	Nominat
	Damián Alcázar	Millor actor	Guanyador
	Iván Mora, Luis Carballar	Millor edició	Nominat
	Jaime Baksht, Martín Hernández, Santiago Núñez	Millor so	Nominat
	Sebastián Cordero	Millor argument original	Nominat

Referències

↑ «Festival de Cannes: Crónicas». festival-cannes.com. [Consulta: 30 novembre 2009].
↑ 'Crónicas' de unos asesinatos anunciados espinof.com, juliol de 2007
↑ La telerrealidad a través del cine: Crónicas de Sebastián Cordero, de Paual Requejo, a la Revista de la SEECL, Nº 24. Marzo. Año XIV. Páginas: 54-76
↑ 'El laberinto del fauno' acapara los Premios Ariel con nueve estatuillas, La Vanguardia, 21 de març de 2007

[festival-cannes.com-1] «Festival de Cannes: Crónicas». festival-cannes.com. [Consulta: 30 novembre 2009].

[2] 'Crónicas' de unos asesinatos anunciados espinof.com, juliol de 2007

[3] La telerrealidad a través del cine: Crónicas de Sebastián Cordero, de Paual Requejo, a la Revista de la SEECL, Nº 24. Marzo. Año XIV. Páginas: 54-76

[4] 'El laberinto del fauno' acapara los Premios Ariel con nueve estatuillas, La Vanguardia, 21 de març de 2007

[1]

[2]

[3]

[4]