Culex quinquefasciatus | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Diptera |
Subordre | Nematocera |
Infraordre | Culicomorpha |
Família | Culicidae |
Subfamília | Culicinae |
Gènere | Culex Linnaeus, 1758 |
Espècies | |
Culex és un gènere de dípters nematòcers de la família Culicidae. Les femelles són hematòfagues; moltes de les seves espècies actuen com a vectors d'importants malalties, com el virus del Nil occidental,[1] la filariosi, encefalitis víriques (encefalitis japonesa, encefalitis equina veneçolana i encefalitis de Sanit Louis) i la malària aviar.[2]
Existeix un gran nombre d'espècies de Culex, en 1955, a Panamà només, es van descriure 88 espècies.
El mosquit adult pot mesurar de 4-10 mms. (0,16-0,4 polzades), i morfològicament es compon d'un cap, tòrax i abdomen. Posseeix també ales, les quals l'habilita para volar, un factor important en la capacitat de l'artròpode per transmetre malalties.
El cicle de desenvolupament dura 2 setmanes i passa per una metamorfosi completa. Els ous els ponen separadament o en lots, depèn de l'espècie, i desclouen en presència d'aigua. En el seu estat larval, el mosquit viu a l'aigua i s'alimenta de material orgànic i plantes, per després desenvolupar-se en una pupa que té forma de coma, no s'alimenta i es converteix en adult en un o dos dies.