Culturalisme

Culturalisme és un corrent de pensament que, en filosofia i sociologia, destaca la importància central de la cultura com a força organitzadora dels afers humans.[1][2][3] També es descriu com un enfocament ontològic que busca eliminar l'aparent oposició entre natura i cultura.[4] En antropologia cultural, és un corrent de pensament, iniciat a la darreria del segle xix per Margaret Mead, Ralph Linton i Ruth Benedict, que considera que cada cultura modela una personalitat individual típica, una estructura psicològica, i un comportament, idees i mentalitat particulars.[5]

Història

[modifica]
Florian Znaniecki

El culturalisme de del filòsof i sociòleg Florian Znaniecki (1882-1958) es basava en les teories de Matthew Arnold (Culture and Anarchy), Friedrich Nietzsche (voluntarisme), Henri Bergson (evolucionisme creatiu), Wilhelm Dilthey (filosofia de la vida), William James, John Dewey (pragmatisme) i Ferdinand C. Schiller (humanisme).[6] Va sintetitzar les seves tesis i va desenvolupar una postura humanista original que es va presentar per primera vegada el 1919 a Cultural Reality.[7]

La filosofia de Znaniecki afavoria els avantatges del coneixement racional i sistemàtic.[8] També va intentar conciliar la visió fenomenològica i pragmàtica per a contrarestar el naturalisme.[8] A part del naturalisme,[3][9][10] Znaniecki va ser crític amb una sèrie de corrents filosòfics prevalents aleshores: l'intel·lectualisme,[11] l'idealisme, el realisme[9] i el racionalisme,[3] així com amb l'irracionalisme i l'intuïcionisme.[11] Les seves crítiques es van convertir en les bases d'un nou marc teòric en forma de culturalisme.[9][10][12] El culturalisme de Znaniecki va influir en les visions sociològiques modernes de l'antipositivisme i l'antinaturalisme.[13][14]

Característiques

[modifica]

El «culturalisme» de Znaniecki va ser un enfocament ontològic i epistemològic que pretenia eliminar dualismes com la creença que la natura i la cultura són realitats oposades.[10] Aquest plantejament li va permetre «definir els fenòmens socials en termes culturals».[1] Znaniecki defensava la importància de la cultura, assenyalant que la nostra cultura modela la nostra visió del món i el nostre pensament.[15] Znaniecki assenyala que, tot i que el món es compon d'artefactes físics, no som realment capaços d'estudiar el món físic sinó a través de la perspectiva de la cultura.[16]

Entre els aspectes fonamentals del culturalisme hi ha dues categories: el valor i l'acció.[10] La sociòloga Elżbieta Hałas, que el considera l'«antítesi als dogmes intel·lectuals del naturalisme», identifica les característiques següents:[11]

  • El dualisme subjecte-objecte s'ha de superar i el pensament s'ha d'unir a la realitat
  • La realitat no és un ordre absolut sinó canvis en una evolució creativa
  • Totes les imatges del món són relatives
  • És fals oposar la natura i la cultura o subordinar la cultura a la natura
  • El valor és la categoria més general de la descripció de la realitat

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Hałas (2010), p. 12.
  2. ↑ Hałas (2010), p. 214.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Dulczewski (1984), pp. 186–187.
  4. ↑ Freeman, Matthew. Industrial Approaches to Media: A Methodological Gateway to Industry Studies. Londres: Springer, 2016, p. 133. ISBN 978-1-137-55175-7. 
  5. ↑ «Cultura i personalitat». GEC.
  6. ↑ Hałas (2010), p. 51.
  7. ↑ Ritzer, George. Encyclopedia of Social Theory. Londres: SAGE Publications, 2004, p. 897. ISBN 978-1-4522-6546-9. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Hałas, Elżbieta. Towards the World Culture Society: Florian Znaniecki's Culturalism. Peter Lang, 2010, p. 52. ISBN 978-3-631-59946-4. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Piotr Kawecki. «Heroism and Intimacy of Post-modern Morality». A: Bo Stråth. The Postmodern Challenge: Perspectives East and West. Rodopi, 1999, p. 129–130. ISBN 978-90-420-0755-0. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Hałas (2010), p. 21.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Hałas (2010), p. 52.
  12. ↑ Sztompka (2002), pp. 52–53.
  13. ↑ Hałas (2010), pp. 55, 172.
  14. ↑ Sztompka (2002), p. 2425.
  15. ↑ Dulczewski (1984), pp. 187–188.
  16. ↑ Dulczewski (1984), p. 189.

Bibliografia

[modifica]