Cupressus

Cupressus

Xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens)
Dades
Font de	fusta de xiprer
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Pinopsida
Ordre	Pinales
Família	Cupressaceae
Subfamília	Cupressoideae
Gènere	Cupressus L., 1753
Tipus taxonòmic	Cupressus sempervirens
Nomenclatura
Sinònims	Xanthocyparis Callitropsis Hesperocyparis

Cupressus és un gènere de coníferes de la família de les cupressàcies. Inclou els xiprers típics, per bé que molts altres gèneres de la família reben el nom comú de xiprer. Inclou el xiprer comú o mediterrani (Cupressus sempervirens) un arbre molt freqüents als Països Catalans. Inclou nombroses espècies natives de l'hemisferi nord.

Història natural

És un arbre de zones càlides o temperades, de creixement ràpid en els primers anys de vida, per alentir-se posteriorment; pot assolir els 20 metres d'alçada. Segons l'espècie, pot viure de 300 a 2.000 anys.

Creix naturalment a qualsevol part del món si té la temperatura i el sòl adequats, i es cultiva comercialment a l'Àfrica oriental, Sud-àfrica i Nova Zelanda. Moltes de les seves espècies es cultiven com a arbres ornamentals. A l'Àsia es planten al costats dels temples, i en el Mediterrani s'associa el xiprer amb els cementiris cristians, en una pràctica que ve dels temps dels romans.

Característiques

És una conífera amb forma piramidal i de fulles perennes. Té de tronc recte i d'escorça prima, en què es fan fissures longitudinals. Les fulles són molt petites (2-6 mm de longitud) amb forma d'escata, alineades en parelles oposades i disposades decussadament (en angle recte respecte a les parelles inferior i superior). Floreix a finals de l'hivern i un mateix exemplar produeix flors masculines i femenines; les masculines formen cons ovals de color verdós que pengen de les puntes de les branques. Els femenins són lleugerament esfèrics, acostumen a tenir 12 escates i en créixer formen gàlbuls de 3 x 4 cm, de color verd al començament, per envermellir i tornar-se marrons en madurar.

Usos

La seva fusta és de color ocre groguenc clar, de textura fina i normalment de gra recte, no és resinosa i sovint té una aroma similar a la del cedre.

En el camp de la cosmètica se li atribueixen les característiques següents: Reafirmant, astringent, antiseborreic, anticaspa, antisudoral, vasoconstrictor i combatent dels radicals lliures.

Espècies

Espècies del Vell Món

Els seus membres tendeixen a tenir cons amb més esquames (entre 8 i 14, amb l'excepció de les 6 del C. funebris). El Cupressus sempervirens n'és l'espècie més coneguda en l'àmbit mediterrani, on se l'acostuma a anomenar xiprer en forma genèrica.

• Cupressus cashmeriana (C.torulosa var. cashmeriana) - xiprer del Caixmir^[1]
• Cupressus chengiana - xiprer de Cheng^[2]
• Cupressus duclouxiana - xiprer de Yunnan^[3]
• Cupressus dupreziana - xiprer del Tassili, xiprer del Sàhara^[4]
• Cupressus atlantica (C. dupreziana subsp. atlantica) - xiprer del Marroc, xiprer de l'Atles^[5]
• Cupressus funebris - xiprer fúnebre, xiprer ploraner^[6]
• Cupressus gigantea - xiprer del Tibet^[7][8]
• Cupressus sempervirens - xiprer mediterrani, xiprer comú, xiprer negre, xifrer^[9]
• Cupressus torulosa - xiprer de l'Himàlaia^[10]
• Cupressus tortulosa (Cupressus corneyana) - xiprer de Bhutan^[11]

Espècies del Nou Món

Aquests Cupressus tenen cons de poques esquames (de 4 a 8, més en la C. macrocarpa), cadascuna amb una espina prominent i estreta. Els darrers estudis genètics suggereixen que aquestes espècies estan menys emparentades amb el gènere Cupressus que amb els Callitropsis i Juniperus, i alguns científics ja han postulat reclassificar aquestes espècies en el Callitropsis o en un nou gènere.

• Cupressus abramsiana (C. goveniana var. abramsiana) - xiprer de Santa Cruz (muntanyes de Santa Cruz; Califòrnia)^[12]
• Cupressus arizonica - xiprer d'Arizona (aspre), xiprer cendrós, xiprer blau^[13]
• Cupressus bakeri - xiprer de Baker, xiprer de Modoc^[14]
• Cupressus glabra (C. arizonica subsp. glabra)- xiprer d'Arizona llis, xiprer blau, xiprer glabre d'Arizona^[15]
• Cupressus goveniana (C. californica)- xiprer de Gowen, xiprer de Califòrnia^[16]
• Cupressus guadalupensis - xiprer de Guadalupe^[17]
• Cupressus lusitanica - xiprer de Mèxic (originari de Mèxic i Guatemala); xiprer de Portugal, cedre de Buçaco, cedre de Goa (cultivat des del segle xvii)^[18][19][20]
• Cupressus macnabiana - xiprer de MacNab, xiprer de Shasta^[21]
• Cupressus macrocarpa (C. lambertiana) - xiprer de Monterrey, cuprés, xiprer de California, xiprer de Lambert; procedent de Califòrnia (EUA)^[22]
• Cupressus montana (C. arizonica subsp. montana) - xiprer de San Pedro Martir^[23]
• Cupressus nootkatensis (Callitropsis nootkatensis) - xiprer d'Alaska, camecíparis de Nootka, xiprer de Nootka^[24]
• Cupressus nevadensis (C. arizonica subsp. nevadensis) - xiprer de Piute^[25]
• Cupressus pygmaea (C. goveniana var. pygmaea) - xiprer de Mendocino^[26]
• Cupressus sargentii - xiprer de Sargent^[27]
• Cupressus stephensonii (C. arizonica subsp. stephensonii) - xiprer de Cuyamaca^[28]

Altres espècies americanes de xiprers

• Chamaecyparis lawsoniana - Xiprer de Lawson^[29][30]
• Austrocedrus chilensis - Xiprer de la Cordillera^[31][32]

Tàxon	- Sinònims (i subtàxons inclosos) - Híbrids: sp1 × sp2 (progenitors)	Nom català	Distribució (WGSRPD)	f. v.; h (m)
Cupressus _L.	Callitropsis Oerst., nom. rej., Hesperocyparis Bartel & R.A.Price, Neocupressus de Laub., nom. superfl., Xanthocyparis Farjon & T.H.Nguyên, nom. cons.,	xiprer, xifrer, xiprera; (fruit fals): gàlbul
Cupressus arizonica Greene	Cupressus arizonica var. bonita Lemmon	xiprer d'Arizona, xiprer d'Arizona aspre, xiprer cendrós, xiprer blau,	[13 Eur-SE, 76 EUA-SW, 77 EUA-CS, 79 Mex-N, [85 AmSud-S, cult,	Phan; 25[28] m
Cupressus revealiana (Silba) Bisbee	Cupressus arizonica subsp. revealiana (Silba) Silba	xiprer de Reveal	79 Mex-N,	Phan; 20 m
Cupressus glabra Sudw.	Cupressus arizonica subsp. glabra (Sudw.) A.E.Murray	xiprer d'Arizona llis, xiprer blau, xiprer glabre d'Arizona	76 EUA-SW,	Phan; 15-20[21] m
Cupressus montana Wiggins	Cupressus arizonica subsp. montana (Wiggins) A.E.Murray	xiprer de San Pedro Martir	79 Mex-N,	Phan; 5-20[25] m
Cupressus nevadensis Abrams	Cupressus arizonica subsp. nevadensis (Abrams) A. E. Murray	xiprer de Piute, xiprer de Kern County	76 EUA-SW,	Phan; 10[14] m
Cupressus stephensonii C. B. Wolf	Cupressus arizonica subsp. stephensonii (C.B.Wolf) A.E.Murray	xiprer de Cuyamaca	76 EUA-SW,	Phan; 10[12] m
Cupressus bakeri Jeps.	Cupressus bakeri subsp. matthewsii C.B.Wolf	xiprer de Baker, xiprer de Modoc, (subsp. matthewsii): xiprer de Siskiyou	73 EUA-NW, 76 EUA-SW,	Phan; 15-30{39} m
Cupressus cashmeriana Royle ex Carrière	Cupressus torulosa var. cashmeriana (Royle ex Carrière) A.H.Kent	xiprer del Caixmir	36 Xina, 40 SubcInd, cult,	Phan; 20 m
Cupressus chengiana S. Y. Hu		xiprer de Cheng	36 Xina,	Phan; 30 m
Cupressus duclouxiana Hickel		xiprer de Yunnan, xiprer de Ducloux, xiprer de la Xina	36 Xina,	Phan; 25 m
Cupressus dupreziana A. Camus	Cupressus sempervirens var. dupreziana (A. Camus) Silba	xiprer del Tassili, xiprer de Duprez, xiprer del Sàhara	20 Afr-N,	Phan; 20 m
Cupressus atlantica Gaussen	Cupressus dupreziana subsp. atlantica (Gaussen) Silba, Cupressus sempervirens var. atlantica (Gaussen) Silba	xiprer del Marroc, xiprer de l'Atles	20 Afr-N,	Phan; 35 m
Cupressus funebris Endl.,	Chamaecyparis funebris (Endl.) Franco, "Cupressus pendula"	xiprer fúnebre, xiprer ploraner	36 Xina, [38 As-E, [41 Indox, cult,	Phan; 35 m
Cupressus gigantea W.C.Cheng & L.K.Fu	Cupressus torulosa var. gigantea (W.C.Cheng & L.K.Fu) Farjon, nom. superfl., Cupressus torulosa var. majestica Carrière	xiprer del Tibet, xiprer del Tsangpo	36 Xina,	Phan; 25-50 m
Cupressus goveniana Gordon	Cupressus californica Carrière	xiprer de Gowen, xiprer de Califòrnia	76 EUA-SW, [85 AmSud-S,	Phan; 10[12, 50 cult] m
Cupressus abramsiana C.B. Wolf	Cupressus goveniana var. abramsiana (C.B. Wolf) Little	xiprer de Santa Cruz	76 EUA-SW,	Phan; 20 m
Cupressus pigmaea (Lemmon) Sarg.	Cupressus goveniana var. pigmaea Lemmon	xiprer de Mendocino, xiprer pigmeu	76 EUA-SW,	Phan; 1-20 m
Cupressus guadalupensis S. Watson	Cupressus macrocarpa var. guadalupensis (S. Watson) Mast.	xiprer de Guadalupe	79 Mex-N,	Phan; 12-20 m
Cupressus forbesii Jeps.	Cupressus guadalupensis var. forbesii (Jeps.) Little	xiprer de Tecate, xiprer de Forbes	76 EUA-SW, 79 Mex-N,	Phan; 10[14][21,6, cult] m
Cupressus lusitanica Mill.	Cupressus lindleyi Klotzsch ex Endl.	xiprer de Mèxic [impr.]: xiprer de Portugal, cedre de Buçaco, cedre de Goa	[10 Eur-N, [12 Eur-SW (Esp, Por), [13 Eur-SE, [24 AfrTr-NE, [28 OcAtl-C, [40 SubcInd, [50 Aus, [63 Pac-CN, 79 Mex-N, 79 Mex-S, 80 Am-C, [81 Carib, cult,	Phan; 25-30[61] m
Cupressus lusitanica var. benthamii (Endl.) Carrière	Cupressus benthamii Endl., Cupressus lusitanica subsp. benthamii (Endl.) Franco	xiprer de Bentham	[29 OcInd-W, 79 Mex-S, [81 Carib,	Phan; 20-30[61] m
Cupressus macnabiana A. Murray bis		xiprer de MacNab, xiprer de Shasta	76 EUA-SW, [85 AmSud-S,	Phan; 12[14] m
Cupressus macrocarpa Hartw.	Cupressus lambertiana Carrière	xiprer de Monterrey, cuprés, xiprer de Califòrnia, xiprer de Lambert, xiprer de pisos	[10 Eur-N, [12 Eur-SW (Fra, PCat, Esp, Por), [13 Eur-SE, [24 AfrTr-NE, [28 OcAtl-C, [50 Aus, [51 NZel, 76 EUA-SW, [85 AmSud-S, [90 ISubant, natz, cult,	Phan; 25[48, cult] m
Cupressus nootkatensis D.Don	Callitropsis nootkatensis (D.Don) Oerst. ex D.P.Little, Chamaecyparis nootkatensis (D.Don) Spach, Xanthocyparis nootkatensis (D. Don) Farjon & D. K. Harder	xiprer d'Alaska, camecíparis de Nootka, cedre groc, xiprer de Nootka, xiprer groc, xiprer fals d'Alaska, xiprer fals de Nootka	70 AmSubart, 71 Can-W, 73 EUA-NW, 76 EUA-SW, [90 ISubant,	Phan; 30-40[61] m
Cupressus sargentii Jeps.		xiprer de Sargent	76 EUA-SW,	Phan; 20-25[44] m
Cupressus sempervirens L.		xiprer, xiprer comú, ciprer, ciprés, xiprés, xifrer, xifrer ver, xiprer comú del Mediterrani, xiprer dels cementiris, xiprer mediterrani, xiprer negre, xiprera,	[11 Eur-C, [12 Eur-SW (Fra, ICor, ISar, PCat, PVal, IBal, Esp, Por), 13 [13 Eur-SE, [14 Eur-E, 20 [20 Afr-N, [21 Macar, 34 As-W, cult,	Phan; 20-30[38, cult] m
Cupressus tonkinensis Silba	Cupressus funebris subsp. tonkinensis (Silba) Silba	xiprer de Tonquín	41 Indox,	Phan; 1-7 m
Cupressus torulosa D.Don ex Lamb.		xiprer de l'Himàlaia, xiprer del Nepal	36 Xina, 40 SubcInd, cult,	Phan; 20-45 m
Cupressus tortulosa Griff.	Cupressus corneyana Carrière, Cupressus torulosa var. corneyana (Knight & Perry ex Carrière) Carrière	xiprer de Bhutan,	40 SubcInd,	Phan; 40-50[91] m
Cupressus vietnamensis (Farjon & T.H.Nguyên) Silba	Xanthocyparis vietnamensis Farjon & T.H.Nguyên	xiprer del Vietnam, xiprer daurat del Vietnam	36 Xina, 41 Indox,	Phan; 10-15 m
Cupressus leylandii, Cupressus ×leylandii A.B.Jacks. & Dallim.	sp1 × sp2: Cupressus macrocarpa × C. nootkatensis; ×Cupressocyparis leylandii (A.B.Jacks. & Dallim.) Dallim., ×Cuprocyparis leylandii (A.B.Jacks. & Dallim.) Farjon	xiprer de Leyland, leylandi	cult,	Phan; 20(35) m
Cupressus notabilis, Cupressus ×notabilis (A.F.Mitch.) Silba	sp1 × sp2: Cupressus glabra × C. nootkatensis; ×Cupressocyparis notabilis A.F. Mitch., ×Cuprocyparis notabilis (A.F. Mitch.) Farjon	xiprer d'Alice Holt	cult,	Phan
Cupressus ovensii, Cupressus ×ovensii (A.F.Mitch.) Silba	sp1 × sp2: Cupressus lusitanica × C. nootkatensis; ×Cupressocyparis ovensii A. F. Mitch., ×Cuprocyparis ovensii (A. F. Mitch.) Farjon	xiprer d'Ovens	cult,	Phan

^{F. v. = Forma vital (g = alçària de les gemmes persistents) Forma vital de Raunkiær, WCSP, Flora dels Països Catalans, ...}.}

^{Phan= Phanerophyta (faneròfits; g > 2-3 m); NPhan= Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3 > g > 0,2-0,5 m); ...h = Alçària total de la planta; [...] = alçària d'arbres singulars}

^{WGSRPD = World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions - Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes.}

^{[... = natz = naturalitzada, subespontània; introd = introduïda, al·lòctona, exòtica; cult = cultivada; cult-orn = cultivada ornamental}

^{[mpr] = nom impropi}

Vegeu també

• Seiridium cardinale

Referències

1. Aljos Farjon. Cupressus cashmeriana: cupressaceae, 1994. 
2. Ian Warrington. Horticultural Reviews, Volume 47. Wiley, 18 novembre 2019, p. 208–. ISBN 978-1-119-62534-6. 
3. P. den Ouden; B.K. Boom Manual of Cultivated Conifers: Hardy in the Cold- and Warm-Temperature Zone. Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012, p. 138–. ISBN 978-94-009-9759-2. 
4. Jaroslav Dobrý. Cupressus Dupreziana: Endangered Tree of Tassili, Sahara Central, 1986. 
5. UNESCO Office Cairo and Regional Bureau for Science in the Arab States; Sattout, Elsa Biosphere reserves in the Arab Region: outreaching to society. UNESCO Publishing, 26 febrer 2020, p. 85–. ISBN 978-92-3-100374-5. 
6. Edward Balfour. The Timber Trees, Timber and Fancy Woods, as Also, the Forests, of India and of Eastern and Southern Asia. Printed at the Union Press, by Cookson, 1862, p. 302–. 
7. Laurence C. Hatch. Cultivars of Woody Plants:: Cryptomeria to Cupressus. TCR Press, 1 març 2015, p. 100–. GGKEY:JAC4BNFRKF3. 
8. Michel Arbez. Les ressources génétiques forestières en France: Tome 1. Les conifères. Editions Quae, 1987, p. 92–. ISBN 978-2-85340-979-7. 
9. Jaume Llistosella; Antoni Sànchez-Cuxart Els Arbres dels carrers de Barcelona. Edicions Universitat Barcelona, 2007, p. 113–. ISBN 978-84-475-3138-7. 
10. Federico Albert. El Cipres del Himalaya o Cupressus torulosa. Impr. Cervantes, 1910. 
11. Aljos Farjon. A Handbook of the World's Conifers: Revised and Updated Edition. BRILL, 27 abril 2010, p. 1081–. ISBN 978-90-474-3062-9. 
12. Recovery Plan for the Santa Cruz Cypress (Cupressus Abramsiana). U.S. Fish and Wildlife Service, 1998, p. 12–. 
13. Jean-Charles Valette. Cupressus Arizonica and Cupressus Sempervirens Inflammabilities in the French Mediterranean Area. Institut national de la recherche agronomique, Département des recherches forestières, Laboratoire de recherches forestières méditerranéennes, Unité de prévention des Incendies de forêt, 1992. 
14. F.J. Bigras; Stephen J. Colombo Conifer Cold Hardiness. Springer Science & Business Media, 14 març 2013, p. 577–. ISBN 978-94-015-9650-3. 
15. Janet Sullivan. Cupressus Arizonica. USDA Forest Service, Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory, 1993. 
16. George Bishop Sudworth. Nomenclature of the Arborescent Flora of the United States. Department of Agriculture, Forestry Division, 1897, p. 372–. 
17. United States. Forest Service. Tree and Range Plant Name Committee; Elbert Luther Little Check List of Native and Naturalized Trees of the United States (including Alaska). Forest Service, 1953, p. 171–. 
18. Estudio Del Incremento Volumetrico Del Cupressus Lusitanica Mill en Relacion a la Edad Y Al Sitio. Bib. Orton IICA / CATIE, p. 1–. GGKEY:CLKBYRDR1P4. 
19. Eladio Chaves; William Fonseca Ciprés: Cupressus lusitanica Mill. : especie de árbol de uso múltiple en América Central. CATIE, 1991. ISBN 978-9977-57-095-2. 
20. W. E. Ladrach. Tablas de volumen y peso verde de Cupressus lusitanica Mill, para cuatro niveles de utilizacion. CONIF, 1977. 
21. Agriculture Handbook. U.S. Department of Agriculture, 1979, p. 120–. 
22. Derwent Publications. Thesaurus of Agricultural Organisms. CRC Press, 20 setembre 1990, p. 359–. ISBN 978-0-412-37290-2. 
23. Grady Linder Webster; Conrad J. Bahre Changing Plant Life of La Frontera: Observations on Vegetation in the United States/Mexico Borderlands. UNM Press, 2001, p. 124–. ISBN 978-0-8263-2239-5. 
24. Paul E. Hennon. Annotated Bibliography of Chamaecyparis Nootkatensis. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Pacific Northwest Research Station, 1997, p. 24–. 
25. Umberto Quattrocchi. CRC World Dictionary of Medicinal and Poisonous Plants: Common Names, Scientific Names, Eponyms, Synonyms, and Etymology (5 Volume Set). CRC Press, 19 abril 2016, p. 736–. ISBN 978-1-4822-5064-0. 
26. M.M. Grandtner. Elsevier's Dictionary of Trees: Volume 1: North America. Elsevier, 8 abril 2005, p. 1052–. ISBN 978-0-08-046018-5. 
27. George Bishop Sudworth. Check List of the Forest Trees of the United States: Their Names and Ranges. U.S. Government Printing Office, 1927, p. 256–. 
28. Elizabeth May McClintock; Andrew T. Leiser; University of California (System). Division of Agricultural Sciences An Annotated Checklist of Woody Ornamental Plants of California, Oregon & Washington. Division of Agricultural Sciences, University of California, 1979. ISBN 978-0-931876-28-8. 
29. Donald B. Zobel; Pacific Northwest Forest and Range Experiment Station (Portland, Or.) Ecology, Pathology, and Management of Port-Orford-cedar (Chamaecyparis Lawsoniana). U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Pacific Northwest Forest and Range Experiment Station, 1985, p. 37–. 
30. Harold Scofield Betts. Port Orford White-cedar (Chamaecyparis Lawsoniana). U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1945, p. 2–. 
31. ^{[enllaç sense format]} http://www.elbosquechileno.cl/cipres.html Arxivat 2005-02-11 a Wayback Machine.
32. Roberto Rodríguez Ríos. Monografía: Ciprés de la Cordillera (Austrocedrus chilensis) : especie con problemas de conservación en Chile. Empresa Nacional de Electricidad (ENDESA), 2004. ISBN 978-956-8191-01-6. 

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

• MMPND - Multilingual Multiscript Plant Name Database [[[in Wikipedia]]] > Conifers > Cupressus
• WCSP - World Checklist of Selected Plant Families [in Wikipedia] > Cupressus (distribution, synonyms)
• IPNI - The International Plant Names Index [in Wikipedia] (> Search Plant Names, > Search Authors)
• GRIN - Global Project (U.S. National Plant Germplasm System) [in Wikipedia] > Advanced Query of Species Data > Genus or species name: Cupressus (distribution, synonyms)
• The Euro+Med PlantBase > Cupressus (synonyms, common names, occurrence)
• Tela Botanica. Botanique: eFlore - Fiches plantes [in ca.Wikipedia] > Cupressus > Ethnobota > Noms communs / > Nomenclature
• Flora iberica [in Wikipedia] > Cupressus > Descripción del género (pdf)
• Anthos [in Wikipedia]. Sistema de información de las plantas de España > Búsquedas > género > Cupressus
• Flora dels Països Catalans. Bolòs, O. de & Vigo, J., 1984-2001 [in Wikipedia]. Barcelona: Ed. Barcino. ISBN 9788472265974 > Volum 1 > Cupressus
• IEC. DIEC2 - Diccionari de la llengua catalana [in Wikipedia] > xiprer; > Consulta avançada > Definició (Que contingui el mot): Cupressus
• Termcat. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana > Cupressus
• WGSRPD - World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions (R. K. Brummitt). The Continental and Regional Scheme. [pdf]
• Mabberley, D. J., 2008. Mabberley's Plant-book, a portable dictionary of plants, their classification and uses. 3a. ed. [in Mabberley's_Plant-Book], corrections 2009. Cambridge: Cambridge University Press.
• Masclans, F., 1981. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers, Barcelona: Ed. Montblanc-Martí-CEC.
• Font i Quer, P., Plantas medicinales, el Dioscorides renovado. 4a. ed. Barcelona: Ed. Labor, 1978.
• Sánchez-Monge, E., 2001. Diccionario de plantas de interés agrícola. (es, ca, eu, gl, de, fr, en, it, pt). Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies