Cynethryth

Plantilla:Infotaula personaCynethryth
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VIII (<770) Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 798 Modifica el valor a Wikidata
Reina consort Mèrcia
796
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOffa de Mèrcia Modifica el valor a Wikidata
FillsÆthelburh, Eadburh, Etheldritha de Crowland, Ælfflæd, Ecgfrith de Mèrcia Modifica el valor a Wikidata

Cynethryth (Cyneðryð; Morta després del 798) fou una reina de Mèrcia, muller del rei Offa de Mèrcia i mare del rei Ecgfrith. Fou l'única reina consort anglosaxona amb monedes encunyades al seu nom.

Biografia

[modifica]

Orígens

[modifica]

És té molt poca informació sobres els seus orígens. El seu nom recorda la muller i filles del rei Penda (Cynewise, Cyneburh, i Cyneswith) fet que pot indicar que fos una descendent de Penda.[1]

En l'obra del segle xiii Vitae duorum Offarum, però, es diu que el seu origen era franc. Tal com es narra en l'obra, la princesa fou abandonada pels francs en una barca a la deriva a causa d'alguna ofensa. Quan la barca va arribar finalment a la costa gal·lesa, Cyntehryth va ser rescatada per Offa, a qui va assegurar que havia estat cruelment perseguida i que pertanyia a la casa reial Carolingia. Offa la va rebatejar amb el nom de Drida i la va deixar al càrrec de Marcellina, la seva mare. Més tard, se n'enamoraria i s'hi casaria, i la reina adoptaria el nom de Quindrida. Aquesta història sembla relacionada amb la de Thritha, la muller d'Offa que apareix a Beowulf, i també té aspectes similars als orígens de la muller d'Offa d'Angeln, una noia de Yorkshire abandonada a la deriva pel seu pare.[2][3]

A diferència de les relacions d'Æthelbald, predecessor d'Offa condemnat per l'església, el matrimoni de Offa i Cynethryth va tenir l'aprovació de la jerarquia eclesiàstica.[4] En una carta al fill de Cynethryth i Offa, Ecgfrith, el monjo Alcuí li aconsella seguir l'exemple dels seus pares, incloent la seva pietosa mare. En altres documents, Alcuí es refereix a Cynethryth com la "controladora de la casa Reial".[5]

Reina de Mèrcia

[modifica]
Moneda de Cinethryth, muller de Offa

La data del matrimoni entre Offa i Cynethryth no és clara, però no va ser fins després del naixement de Ecgfrith que Cynethryth va començar a signar documents,[6] el primer el 770, juntament amb Ecgfrith i Ælfflæd. Pel 780 el seu títol ja era Cyneðryð Dei gratia regina Merciorum ('Cynethryth, per la Gràcia de Déu, Reina del Mercians').[7]

Ha estat suggerit que les monedes de Cynethryth imitaven les de l'emperadriu romana d'Orient Irene, qui en aquells temps governava a través del seu fill Constantí VI. La imatgeria emprada, tanmateix, no segueix el model de les monedes d'Irene, sinó les de les monedes d'emperadrius Romanes tardanes, igual que la imatge utilitzada en les monedes d'Offa el mostren com un emperador romà tardà.[8] Ha estat suggerit que les monedes eren usades només en donacions que Cynethryth feia a l'església, però la seva semblança a les monedes d'assumptes generals suggereix altrament. Aquest encunyament és únic a l'Anglaterra anglosaxona, i de fet en tota Europa Occidental en aquest període.

S'ha dit que Cynethryth fou patrona de Chertsey Abbey. El Papa Adrià I, quan va nombrar arquebisbe a Higbert de Lichfield, va escriure una carta conjunta a Offa i Cynethryth.

Al·legacions pel que fa a la mort d'Etelbert II d'Ànglia Oriental

[modifica]

Es creu que Etelbert II, rei d'Ànglia de l'Est (mort el 20 maig de 794) – més tard canonitzat com a Sant Etelbert – fou assassinat per ordres d'Offa.

Alguns cronistes més tardans, com Roger de Wendover, ha al·legat que Cynethryth fou realment la responsable de l'assassinat o va incitar Offa a matar-lo.

Entrada en una ordre religiosa

[modifica]

Després de la mort d'Offa el 796, Cynethryth va esdevenir abadessa del monestir a Cookham i va estar al càrrec també de l'església de Bedford, on Offa era enterrat. Cynethryth seguia amb vida el 798, quan una disputa per unes terres d'església amb Æthelhard, Arquebisbe de Canterbury, va ser resolt al Sínode de Clofesho.

Família

[modifica]

Offa va tenir com a mínim cinc fills, dels que es creu que eren també de Cynethryth:

Referències

[modifica]
  1. ↑ Stafford, p. 36.
  2. ↑ Raymond Wilson Chambers. Beowulf: An Introduction to the Study of the Poem with a Discussion of the Stories of Offa and Finn. Cambridge University Press, 1921, p. 36-37. 
  3. ↑ Klaeber's Beowulf, and the Fight at Finnsburg, 4th ed., R.D. Fulk, Robert E. Bjork and John D. Niles, eds., University of Toronto Press, 2008, pp. 222-226.
  4. ↑ Stafford, p. 37.
  5. ↑ Keynes. Alcuin's letters 61, 62, and 101 mention Cynethryth; Monumenta Germaniae Historica, Epistolae Karolini aevi (II), pp. 105, 106, & 148.
  6. ↑ Stafford, p. 38.
  7. ↑ For a list of charters witnessed by Cynethryth, see the Prosopography of Anglo-Saxon England; for the charters themselves, see the Anglo-Saxon Charters homepage and Dr. Sean Miller's Anglo-Saxons.net.
  8. ↑ Kelly; Keynes; Stafford, pp. 39-40.

Bibliografia

[modifica]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Els títols d'obres de referències no es tradueixen.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cynethryth
  • «Anglo-Saxon Charters homepage». Arxivat de l'original el 2005-06-01. [Consulta: 8 octubre 2007].
  • Dümmler, Ernst, Epistolae Karolini aevi, Tomus II. (Monumenta Germaniae Historica, Epistolarum, Tomus IV) Berlina: Weidmann, 1895. (Disponible a dMGH)
  • Kelly, S.E. «Cynethryth». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 8 octubre 2007].
  • Keynes, Simon, "Cynethryth" en M. Lapidge Et al. (eds), El Blackwell Enciclopèdia d'Anglaterra anglosaxona. Blackwell, London, 1999.  ISBN 0-631-22492-0
  • Miller, Sean. «Anglo-Saxons.net». [Consulta: 8 octubre 2007].
  • Shippey, Tom. «Wicked Queens and Cousin Strategies in Beowulf and Elsewhere». The Heroic Age, Volume 5, Summer 2001. Arxivat de l'original el 2007-11-23. [Consulta: 21 octubre 2007].
  • Stafford, Pauline, "Dones Polítiques en Mercia, Vuitè a Desens Segles Primerencs" dins Michelle P. Brown & Carol Un. Farr (eds), Mercia, un regne anglosaxó dins Europa. Leicester: Leicester Premsa universitària, 2001.  ISBN 0-8264-7765-8
  • Thacker, Alan, "Reis, Sants i Monestirs en pre-Viking Mercia" en Midland Història, volum 10 (1985). ISSN 0047-729X
  • Williams, Gareth, "Mercian Coinage i Autoritat" dins Michelle P. Brown & Carol Un. Farr (eds), Mercia, un regne anglosaxó dins Europa. Leicester: Leicester Premsa universitària, 2001.  ISBN 0-8264-7765-8
  • Yorke, Barbara, "Els Orígens de Mercia" dins Michelle P. Brown & Carol Un. Farr (eds), Mercia, un regne anglosaxó dins Europa. Leicester: Leicester Premsa universitària, 2001.  ISBN 0-8264-7765-8