Càdec

Infotaula d'ésser viuCàdec
Juniperus oxycedrus Modifica el valor a Wikidata

Juniperus oxycedrus entre l'Ametlla i l'Ampolla amb els fruits madurs.
Dades
Font dejuniper tar (en) Tradueix i oli de ginebre Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42243 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereJuniperus
EspècieJuniperus oxycedrus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El càdec (Juniperus oxycedrus) és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies típic de la regió mediterrània.[1] És un arbre o arbust freqüent als Països Catalans.

Noms comuns

[modifica]

Donat que és una planta molt corrent als Països Catalans, rep nombrosos noms comuns: càdec, ginebrissa, càdec de fruit gros, ginebre, ginebreta, ginebrina, ginebre d'oli, ginebre de lledons vermells, ginebre femella, ginebre roig, ginebre rojal, ginebrer, ginebrera, ginebró, ginebró fals, oxícedre, sivina, cade, genebre, genebró, ginebra, ginebre de llirons vermells, ginebro, nebrina, oxicedre.[2][3][4] Els fruits (gàlbuls) s'anomenen gargulls, pilotetes de ginebre i gayubas.[4]

Descripció

[modifica]
Càdec de port arbori.
Càdec que mostra les dues línies blanques a l'anvers de les fulles, cosa que el diferencia del ginebre comú (Juniperus communis), que només té una línia blanca central.

Com el ginebre comú, aquest arbret resta gairebé sempre poc desenvolupat, baix com un arbust, per bé que pot arribar a fer 9 metres d'alçada.[1] Les seves fulles, repartides en grups de tres, punxants i amb forma d'agulla, tenen dues línies blanques a l'anvers.[3]

Les branques joves sovint pengen donant-li a la planta un aspecte despentinat.[3]

Els fruits són gàlbuls de 6 a 12 mm de diàmetre, són semblants als del ginebre però lluents i de color rogenc a partir del segon any.[1] Els fruits maduren en 2 anys[5] i d'ells se n'extreu l'oli de càdec, dit oli ronyer al Rosselló.

Floreix a la primavera, entre els mesos d'abril i maig.[6]

Hàbitat i distribució

[modifica]

És un arbust nadiu del sud d'Europa que generalment prefereix hàbitats secs. La seva distribució és molt variable.[7]

Es localitza principalment en terrenys calcaris i assolellats. Abunda a la terra baixa, en alzinars aclarits, pinedes i garrigues.[1] El bosc format per càdecs s'anomena cadequer.

A Catalunya, al País Valencià, a Mallorca i a Eivissa el podem trobar a gairebé en la totalitat del territori entre els 0 i els 1.400 metres d'altitud.[8] És rar a Menorca.[3]

Subespècies

[modifica]

Hi ha registrades diverses subespècies:[7][9][10][11][12]

ssp. oxycedrus

[modifica]

Arbust de fins a 4 metres d'alçària. Es troba al sud i a l'est de la península Ibèrica, i a les Illes Balears, en zones més seques que les altres subespècies.[13] És el càdec més comú als Països Catalans.[14]

ssp. badia

[modifica]

És el càdec que agafa la forma d'arbre, tot i que apareix sovint també com un arbust.[9][13] Espècie endèmica de la península Ibèrica i del nord d'Àfrica.[13]

ssp. macrocarpa

[modifica]

Arbust de fins a 3 metres d'alçària. Apareix a la regió mediterrània, fins a l'oest d'Àsia (Síria). A la península Ibèrica es pot trobar al sud-oest i a l'est (a la màquia litoral, sobre sols arenosos). També és a Mallorca.[13][15]

Juniperus navicularis (sinònim de Juniperus oxycedrus ssp. transtagana)[16] es considera una espècie separada del sud-oest de la península Ibèrica.[13]

Referències

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Masclans, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. Cinquena edició. Editorial Montblanc - CEC, p. 132. 
  2. ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 70. ISBN 84-7306-390-2. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus - Herbari Virtual del mediterrani occidental». Universitat de les Illes Balears.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 19 febrer 2023].
  5. ↑ Johnson, Owen. Collins Tree Guide (en anglès). Harper Collins, 2004, p. 54. ISBN 978-0-00-720771-8. 
  6. ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2010-03-03. [Consulta: 3 febrer 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 Sterry, Paul. Collins Complete Guide to British Trees (en anglès). Harper Collins, 2007, p. 86. ISBN 978-0-00-723685-5. 
  8. ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 3 febrer 2016].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Juniperus oxycedrus - Arbolapp» (en castellà). [Consulta: 4 maig 2020].
  10. ↑ «Sinónimos de Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus L.» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 5 maig 2020].
  11. ↑ «Sinónimos de Juniperus oxycedrus subsp. badia (H. Gay) Debeaux» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 5 maig 2020].
  12. ↑ «Sinónimos de Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa (Sm.) Ball» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 5 maig 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Juniperus L. (en castellà). Flora Iberica, p. 185-186. 
  14. ↑ «Mapes de distribució: Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus». [Consulta: 5 maig 2020].
  15. ↑ de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans I. Editorial Barcino, p. 204. 
  16. ↑ «Sinónimos de Juniperus navicularis Gand.» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 5 maig 2020].