Càrtel Phoebus

Infotaula d'organitzacióCàrtel Phoebus
(fr) Phœbus S.A. Compagnie Industrielle pour le Développement de l'Éclairage Modifica el valor a Wikidata
EpònimApol·lo Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscàrtel
obsolescència planificada Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació23 desembre 1924
15 gener 1925, Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1939 Modifica el valor a Wikidata
Format per
General Electric
Tungsram (en) Tradueix
La Compagnie des Lampes (en) Tradueix
Philips
OSRAM Licht AG (en) Tradueix
Associated Electrical Industries (en) Tradueix
Lámparas Z Modifica el valor a Wikidata

El càrtel Phoebus va ser un càrtel per controlar la fabricació i venda de bombetes incandescents. Es van fer amb tot el mercat i van fixar la via útil de les bombetes.[1] Empreses amb seu a Europa i Amèrica van fundar el càrtel el 23 de desembre de 1924 amb l'objectiu que durés trenta anys, del 1925 al 1955. El càrtel va deixar d'operar el 1939 amb motiu de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Formaven part del càrtel els fabricants Osram, General Electric, Associated Electrical Industries, i Philips, entre altres.[2]

El càrtel Phoebus va suposar una fita en la història de l'economia global perquè per primera vegada es fixava a gran escala la obsolescència programada per augmentar les vendes i maximitzar el benefici. També va suposar una reducció de la competència en la indústria de la bombeta que es va allargar gairebé quinze anys. Els crítics van acusar el càrtel d'impedir avenços tecnològics haurien permès produir bombetes més duradores. Phoebus tenia la seu a Suïssa. L'empresa es va autoanomenar Phœbus S.A. Compagnie Industrielle pour le Développement de l'Éclairage ("Phoebus, S. A. Companyia Industrial pel desenvolupament de la il·luminació").

Membres

[modifica]

Osram, Philips, Tungsram, Associated Electrical Industries, ELIN, Compagnie des Lampes, General Electric i el grup GE Overseas van crear i formar el càrtel Phoebus,[3] tenint accions de la corporació suïssa de manera proporcional a les seves vendes de bombetes.

Osram va fundar una organització precursora el 1921, la Internationale Glühlampen Preisvereinigung. Quan Philips i altres fabricants van entrar al mercat americà, General Electric va reaccionar creant la "International General Electric Company" a París. Ambdues organitzacions van coordinar el comerç de patents i la penetració del mercat. L'augment de la competència internacional va conduir a negociacions entre totes les principals empreses per controlar i restringir les seves respectives activitats per no interferir en els àmbits de l'altre.[4][5]

Propòsit

[modifica]

El cartel va reduir convenientment els costos operatius i va treballar per estandarditzar l'esperança de vida de les bombetes a les 1.000 hores[5] (menys de 2.500 hores),[5] i va augmentar els preus sense por a la competència. El cartel va provar les seves bombetes per multar als fabricants de bombetes que duraven més de 1.000 hores. Una taula de 1929 incloïa la quantitat de francs suïssos que s'havien de pagar si la vida de les bombetes era superior.[6] El cartel funcionava sense el coneixement dels consumidors.

Alguns enginyers van considerar que l'esperança de vida de 1.000 hores era raonable per a la majoria de les bombetes. Els enginyers van argumentar que la vida útil de la bombeta provocava un augment de la calor i la disminució de la llum si les bombetes superaven les 1.000 hores d'ús. També deien que perdien electricitat.[7] Els consumidors poden adquirir avui bombetes incandescents de llarga durada que duren fins a 2.500 hores; però les bombetes de llarga durada tenen menys eficiència energètica i produeixen menys llum per vat.[8]

El cartel Phoebus va dividir els mercats mundials de bombetes en tres categories:

  • Territoris dels països d'origen dels fabricants
  • Territoris britànics d'ultramar, sota el control de Associated Electrical Industries, Osram, Philips i Tungsram
  • Territori comú, la resta del món

Dissolució

[modifica]

A finals de la dècada de 1920, una unió d'empreses sueques i daneses planificava un centre de fabricació independent. Les amenaces econòmiques i jurídiques de Phoebus no van aconseguir l'efecte desitjat, i el 1931 els escandinaus van començar a vendre bombetes a un preu considerablement més baix que Phoebus.[9]

Phoebus planejava dissoldre's el 1955, però la Segona Guerra Mundial va alterar profundament el funcionament del càrtel.

[modifica]
  • La novel·la de 1973 escrita per Thomas Pynchon Gravity's Rainbow, basada en conspiracions i paranoies, té un capítol sobre el càrtel de Phoebus.[10] Titulat "The Story of Byron the Bulb", presenta una bombeta immortal de ficció portada pel càrtel a Europa.

Referències

[modifica]
  1. ↑ MacKinnon, J. B. «The L.E.D. Quandary: Why There’s No Such Thing as “Built to Last”». The New Yorker, 14-07-2016 [Consulta: 5 novembre 2017].
  2. ↑ Metze, Marcel "Anton Philips (1874-1951). They will know who they're dealing with", Uitgeverij Balans, Amsterdam, 2004, ISBN 90 5018 612 2 (Summary) Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Corporations: A Very Tough Baby». Time Magazine, 23-07-1945 [Consulta: 11 abril 2009]. Arxivat 2009-08-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-08-01. [Consulta: 26 maig 2018].
  4. ↑ Jürgen Bönig. Die Einführung von Fliessbandarbeit in Deutschland bis 1933 (en alemany). LIT Verlag Münster, 1993, p. 277. ISBN 3894731117. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Markus Krajewski «The Great Lightbulb Conspiracy». IEEE Spectrum, 24-09-2014.
  6. ↑ «The Men Who Made Us Spend, Episode 1». BBC, 01-07-2014.
  7. ↑ Hehkulampussa ja ledissä sama ongelma: lämpö, Suomen Kuvalehti 13.10.2011, en una entrevista al científic Eino Tetri, líder d'un grup d'investigació de la Universitat Aalto
  8. ↑ «Incandescent, LED, Fluorescent, Compact Fluorescent and Halogen Bulbs». Arxivat de l'original el 2012-07-28. [Consulta: 26 maig 2018].
  9. ↑ A history of pre-war lightbulb manufacture, 14-04-2015,
  10. ↑ Thomas Pynchon, Gravity's Rainbow, "The Story of Byron the Bulb" (p. 647–655), p. 648.

Bibliografia complementària

[modifica]
  • Wells, Wyatt C. Antitrust and the Formation of the Postwar World. Nova York: Columbia University Press, 2002. ISBN 0-231-12398-1. 

Enllaços externs

[modifica]