A l'antiga Roma, la cavea (cavitat com a sentit original en llatí), designa la part d'un teatre o d'un amfiteatre romà on es troben les grades damunt de les quals s'asseien els espectadors que assistien a les representacions o als espectacles.[1]
Tot i que, inicialment, en els amfiteatres romans aquest va ser el mot que servia per anomenar els llocs on es col·locaven les gàbies de les feres, ben aviat va passar a denominar l'espai que ocupava el públic.
La cavea està formada pel conjunt de rengleres concèntriques de grades que tant poden ser tallades o sobreposades a la falda d'un turó, com suportades per arcades construïdes dins de la carcassa de l'edifici.
Segons quina fos la importància de l'edifici, les rengleres de grades podien estar dividides en sectors diferenciats. Entre les grades, sobretot es distingia:
Els accessos a les grades es feien per sota, utilitzant la xarxa de galeries cobertes anomenades vomitoris (vomitorium).
Ocasionalment, el terme també s'aplica a les grades del circ romà.